La diada de Santa Teresa al Vendrell no es pot dir que és d’aquelles jornades previsibles en que més o menys tot sembla clar una setmana abans.
La primera variable que cal seguir de molt a prop a uns quants dies vista és l’aspecte meteorològic. Estadísticament està més que demostrat que pels volts de Santa Teresa -el 15 d’octubre- la climatologia es converteix en protagonista. Aquest any, sense anar més lluny, el dimecres dia 12 l’home del temps de TV3 ja anunciava pluja tot recordant la fira que els vendrellencs cel.lebren al voltant d’aquesta data. No cal fer gaire memòria per recordar una diada castellera suspesa per la pluja o pel vent. Curiosament, una setmana després, per Santa Ursula, cap problema. Tan sols una Santa Ursula suspesa per la pluja, el 2003, en tot el segle XX !!
Enguany, però, després de tota la setmana plovent, el diumenge el sol va voler estar present. Superat el primer entrebanc, anem pel segon, és a dir, l’inici de l’actuació. Aquí si que la mà de l’home pot fer i desfer. No hi ha manera d’apendre dels errors dels altres anys. L’any 2001 l’actuació va començar amb una hora de retard. Es van encendre totes les llums d’alarma, es van publicar cartes i més cartes als setmanaris locals, es va debatre el tema, etc. etc. Aquest any, gairebé tres quarts d’hora de retard. A exepció d’algunes places a proba de bomba, la resta quan el rellotge marca les tres, els espectadors son minoria vers els castellers. I, després de tot això, les actuacions de les colles.
La diada estrella del Vendrell també s’ha anat modificant amb el temps: fins el 1985 actuaven en solitari els Nens del Vendrell. A partir del 1986, i per tal de donar més projecció a la diada es convida la colla Joves Xiquets de Valls, que han vingut ininterrumpudament fins ara.
És a dir que la d’enguany era la seva actuació numero 20 en aquesta diada. Una colla Joves que sempre s’hi ha trobat còmode a la plaça Vella i que ha procurat fer un bon paper d’acord amb les seves possibilitats de cada any. La proximitat amb Santa Ursula, a voltes ha significat poder admirar construccions límit per la colla -i pel món casteller-, en altres ocasions ha servit per tantejar alguns castells, i en d’altres vegades ha primat una prudència que mai s’ha de perdre de vista.
Enguany aquest “feeing” s’havia de mantenir amb un castell de nou -després d’alguns anuncis “de gamma extra” fets setmanes abans i que les circumstàncies han obligat a descartar- però l’ensopegada amb el quatre de nou folrat -un intent desmuntat i un altre amb llenya- ha deixat la plaça Vella sense cap construcció d’aquesta alçada enguany i ha posat a prova a una colla Joves que anava a totes i que ara, a la recta final, i amb aquests contratemps ha de demostrar la seva capacitat de reacció.
El 2003 va desapareixer la colla Nova del Vendrell. Per tal de mantenir una diada de Santa Teresa amb tres colles a plaça es convida una altra agrupació forana. En aquest cas la colla Jove Xiquets de Tarragona, que en la seva tercera “fira” sembla que vagi trobant-se bé amb aquesta sortida. L’allargament de la temporada dels tarragonins -que, per calendari, son els primers en tacar la paradeta- se’ls presenta com una nova ocasió per confirmar els resultats del darrer tram de la seva
temporada. Aquesta Santa Teresa, sens subte, ha estat la colla més encertada de les tres, acomplint el seu programa, treient-se l’espina del cinc de vuit caigut l’any anterior i carregant un esperançador pilar de sis. Bon “rotllo” dels tarragonins al Vendrell. Finalment els amfitrions, els “Nens”, que tot i completar la seva millor actuació de l’any amb el quatre de set amb agulla i el primer cinc de set de la temporada, van continuar evidenciant que els problemes amb la canalla no estàn resolts i que la d’enguany no està al nivell de les darreres temporades.
Amb uns pilars de comiat que no acomiadaven a gairebé ningú, es va tancar una diada on haurien de sortir moltes reflexions, tan a nivell local com general.
Pel be de tots, així ho esperem.
