És, ho admeto, una interpretació força “xusquera” de la realitat, però per això estan els blogs, entre d’altres coses: per dir allò que en altres contextos no tindria cabuda. I el que constato és que la Jove de Tarragona ha aconseguit col·locar els seus dos alcaldables a l’ajuntament, mentre que el que vesteix camisa ratllada se n’ha quedat fora.
M’explico per als que no estiguin massa al corrent de la política municipal tarragonina. Joan Aregio, alcaldable de CiU, va ser fundador de la Jove, i n’ha estat cap de colla –un dels importants- i president, tot i que ara ja no hi va gaire. També Sergi de los Ríos, alcaldable d’ERC, pertany als liles: n’ha estat cap de pinyes força anys. Tots dos seran al nou ajuntament. En canvi, Lluís Balart, membre dels Xiquets i alcaldable per ICV-EUiA, no ha aconseguit el suport suficient i, de fet, els ecosocialistes es queden sense representació.
Pel que fa a la resta de partits, Josep Fèlix Ballesteros, alcaldabable del PSC, guanyador de les eleccions i previsiblement nou alcalde no té camisa i, si sent simpaties per una colla determinada, la veritat és que jo no ho sé. Em poso a investigar-ho. Finalment, Alejandro Fernández (PP) tampoc té camisa, però li presuposo certes simpaties pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, ja que aquest és el seu barri.
Més enllà dels caps de llista, examino la composició del nou consistori i amb prou feines trobo algun regidor més casteller. Hi ha, és clar, Albert Vallvé (CiU), que sempre diu que és dels Xiquets i un parell de dies l’any es posa la camisa. Ja no hi és, en canvi, Agustí Mallol, que venia a ser el mateix –castellerament parlant- però en versió Serrallo. I poca cosa més, em temo.
Ara, l’important és saber si l’actitud del nou alcalde –i del nou govern- canviarà respecte la mantinguda per Joan Miquel Nadal, que no va saber connectar amb el món casteller local. Com en tants altres temes, Nadal ha nedat entre dues aigües, convertint Tarragona en l’ajuntament que dóna més suport a les seves colles però al mateix temps sent incapaç de creure’s determinades potencialitats, com la del Concurs. Per discurs –el famós tarragonisme radical i brillant-, potser Nadal coincidia més, almenys en algun moment, amb la Jove, però aquests eren massa “kumbas”, massa ERC i massa “xulos”, i ja se sap que per “xulo”, Nadal. Interessant, en aquest sentit, l’entrevista que el Jordi Suriñach li va fer a l’alcalde amb motiu dels quinze anys del programa “Toc de castells”. Ara esperem que la feina dels darrers anys a nivell de Patronat i Concurs es consolidi.
