Un reconeixement merescut per als petits Capgrossos

La Beca Magí Serra i Miret és un altra d’aquelles iniciatives positives que, sovint, són objecte de crítica, ja sigui per la mateixa filosofia de distingir un casteller –encara que sigui un petit casteller- per sobre del col·lectiu o per la decisió particular de premiar un o altre enxaneta, una o altra colla. Els rondinaires habituals hauran de buscar-se altres arguments si volen mantenir-se crítics aquest any, ja que la beca li ha correspost en conjunt a la canalla dels Capgrossos de Mataró.

Es tracta, doncs, d’un premi col·lectiu, com no podia ser d’una altra manera en aquest cas. I ningú no hauria dubtar dels mèrits acumulats per aquests petits per a merèixer el reconeixement. Només un cínic pot pensar que el premi és conseqüència de la mort de la Mariona Galindo; no, el premi –com molt bé es recull en el veredicte– és conseqüència de l’actuació d’aquesta canalla després de l’accident mortal, continuant fent castells d’altíssim nivell i dificultat.

Felicitats, doncs, a l’organització i al jurat per l’encert i als Capgrossos més menuts per un reconeixement merescudíssim.

Anterior articleLa Bisbal sense la Vella
Següent articleQuè ha passat als Xiquets?
Nascut a Tarragona el 1974, llicenciat en Periodisme i Antropologia. L’atzar va fer que el primer text signat que vaig publicar fos, justament, una crònica castellera (fira de Santa Llúcia a l’Arboç de 1994). Anys després els castells es van convertir en una de les meves especialitats amb el treball a mitjans com El Punt, Més TV, com a subdirector de "Quarts de Nou" al 33 i responsable de la informació castellera de La Vanguardia. He publicat El periodisme casteller. Un cas d’identitat (Arola, 2004) i participat en altres llibres de temàtica castellera. I no, no formo ni he format mai part de cap colla castellera...