Anàlisi Tècnica de l’origen dels castells

Quan ens proposem saber quin és l’origen dels castells, hem de combinar sempre la informació històrica amb la tècnica que observem en les altres tradicions que hi estan relacionades. Si no ho fem així, quan ens trobem amb textos que parlen de castells, torres, moixiganga, muixeranga, ball de valencians, etc. no sabrem què és cada cosa i correm el risc de confondre-ho tot. En un article com aquest no tenim espai per a explicar tot el que se sap sobre les tradicions relacionades amb els castells, ens limitarem a posar alguns exemples per a demostrar que aquesta línia d’investigació aporta dades rellevants per a conèixer com i quan van néixer els nostres castells.

Ja fa temps que se sap que el ball de valencians és l’antecedent immediat dels castells, però els problemes sorgeixen quan ens plantegem què és i quin origen va tenir. Un motiu és que entre finals del segle XIX i principis del XX van desaparèixer tots els balls de valencians de Catalunya i no es van començar a recuperar fins el 1959. Per això de vegades ens cal fixar-nos en la tècnica de les muixerangues del País Valencià, que són, al seu torn, l’antecedent d’aquest ball. La figura més coneguda de la muixeranga i del ball de valencians és la torre, construcció humana amb un nombre decreixent de persones per pis (S’anomena campana a l’Alcúdia, pilón a Titaigües, torreta o alta a Algemesí i torre a Xiva, Forcall, Polinyà, etc). Hem trobat algunes descripccions decimonòniques de la torre del ball de valencians, de vegades confosa amb els castells:“ELS XIQUETS DE VALLS: Miréulos, ferms, atlétics, sis homes se junyeixen,/ s’abrassen, es coll-torcen y semblen lluitadors;/se’ls inflen les arteries, llurs cors s’aixamplen, bleixen/ y apreten les llurs testes policroms mocadors./ El sócol es ciclopich y cuatre s’atreveixen/ demunt de les espatlles dels braus aguantadors/ y tres, que ja es preparen… amunt, amunt, com creixen;/ per sobre’ls caps i cames… mes manca un pom de flors;/ ja puja un nin dolcíssim, de cara riallera/ qui mostra en els seus llabis l’eterna primavera…/ ja puja… ¡y com s’arrapa!… ¡mireulo amb quin anhel!…/ y al espadat fortíssim s’abrahona l’enxaneta/ y sura, y s’enriola, y sona el toch d’aleta/ quan la Candela humana ja crema ran del cel.”1. Aquesta no és la única descripcció històrica que tenim d’una torreta, però potser és la més interessant, perquè ens dóna la seva composició exacta (6+4+3+1). Tenim motius per pensar que la tècnica del ball de valencians no era tan precisa com la dels castells i que aquesta fórmula variava segons el poble i l’època (per exemple, hi podia haver un alçador), però això no li treu gens de valor.

Ara bé, la torre no és l’única construcció que feien els balls de valencians: també feien pilars, com es veu en un famós dibuix fet a les cobertes d’un llibre i datat el 1786, que mostra un ball de valencians, amb alguns nois ballant i altres fent un pilar de 3, acompayats per un graller i un timbaler2. També sabem que el ball de valencians d’Alcover feia pilars:“(…) a Alcover l’any 1789, en què un home anomenat Caragol, junt amb quatre o cinc més del poble, varen fer el pilar de tres, i l’any següent, amb motiu d’unes festes per a tornar la Mare de Déu del Remei, van fer el de quatre. (…)”3.Les muixerangues del Forcall i Peníscola fan el passeig de gegantets. A Algemesí s’ha perdut, però algunes descripccions històriques el defineixen així: “«Passeig de xagantets», que consiste en algunas evoluciones de cuatro «xiquets», con hachas en las manos, sobre cuatro hombres. (…)”4. També el feia el ball de valencians de Vandellòs, amb el nom de “torretes”, i l’hem trobat dibuixat en 2 fulls de rengle de la processó de Corpus de Barcelona5. Actualment el fa el ball de valencians de Tarragona, amb el nom de “la creu”6.

La semblança entre algunes figures de la muixeranga amb altres dels castells (com la desplegada i el tres per sota, la maria i el quatre amb agulla) ens fa pensar que van passar d’una tradició a l’altra a través del ball de valencians, de manera que aquest ball podia haver fet figures com aquestes, però no ho podem demostrar. En canvi, està fora de tot dubte que els balls de valencians també feien el castell, la figuereta i alguna construcció caminant i portada al balcó: “(…) En est matí, festa major en la ciutat de Tarragona, no ha estat tan alegre, vista la dels antecedents anys, per no haver-hi hagut, per motiu de les pregàries, cap diversió de balls dels titans, dels prims, dels valencians i altres en Tarragona, que corrien ab los de bastons per la ciutat, i en la tarda acudien a la professó de Santa Tecla, i l’habilitat de castells o sostres de gent ab un noi al capdamunt fent-hi figuereta. En fi, tot lo que em recòrdia de lo succeït, des de ma fantasia ho traslladaré a aquest llibre, Calaix de Sastre.”7 “Sobre que se estermine el uso de los castillos en los vailes de valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles./ Que al paso que por pura diversión honesta se permitió el establecimiento (en tiempos pasados i en este principado y en Valencia el bayle bulgo dicho de Valencianos para andar delante de las Procesiones formado de diferentes Mancebos adestrandose a andar unos encima de otros baylando por las calles, y en esta manera subirse a vista de todo el Mundo hasta los balcones más altos de las casas sin la necesidad de escalera alguna (…)”8. No pot deixar de cridar-no l’atenció la paraula “castell” en unes dates tan primerenques, però encara podem recular una mica més, ja que la primera vegada que el trobem és el 1770, a l’Arboç: “(…) Prèviament concertats, vingueren els balls dits valencians; el del Catllar, que féu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor; (…)”9. El més curiós és que en aquells temps encara no hi havia colles castelleres, i de fet, les cites diuen que aquests castells són fets per balls de valencians. Arribem doncs a la pregunta clau: Què és un castell?

S’ha dit que un castell només és una torre gran: “(…) Sortint-ne victoriosos, prosseguiren els exercicis de fer torres de mèrit, que més tard qualificaren amb el nom de castells, perquè eren de més envergadura que aquelles torretes del ball de Valencians”10. Aquest seria un exemple típic de confusió d’estructures diferents. Hem de tenir en compte que la documentació antiga no només esmenta la torre, sinó també les torretes i el torrot11.

Per saber què és un castell ens cal recórrer a la muixeranga valenciana, concretament al grup de danses de Peníscola, que culmina la seva actuació amb un castell de 3 pisos (3+3+1), des del qual es recita una loa. Aquest castell es distingeix de la torre perquè tots els pisos del seu tronc estan formats per tres persones. Això coincideix amb el que deia Mañé i Flaqué el 1853: “Castell. Esta palabra sirve también para designar una especie, que es cuando el castell tiene tres hombres por base y el todo forma una pirámide triangular. (…)”12. Efectivament, els castells de les colles castelleres es diferencien de les construccions humanes que trobem en altres tradicions, pel seu tronc amb un nombre constant de persones per pis. I fins ben entrat el segle XX, quan es parlava del castell, significava el tres13.

Per què els vallencs van escollir el castell i van descartar la torre? El castell pot assolir una gran alçada amb un nombre no excessiu de components, però en canvi la torre, cada pis que creix, augmenta més i més el nombre de persones de tronc, especialment el número de baixos, que formaran una gran rotllana, cada vegada més difícil de lligar per la pinya. En poques paraules: Una torre és inviable quan es fa massa gran.

Tenim motius per afirmar que aquest canvi es va produir a Valls abans de 1819. Fixeu-vos en aquesta declaració, on un funcionari parlava de les “torres”, però el testimoni (membre d’una colla) el corregeix dues vegades “castells!”. “(…) Puede añadir que en esta Villa en aquellos dias hubo un Bayle que llaman de Valencianos, y que habia dos partidos, uno de Labradores, y otro de Menestrales en hacer torres, ó castillos, y cual de ellos lo haria más alto, y que el sorBayle temiendo que no hubiese riñas, mandó que no hiciesen castillos por la tarde del domigo diez y ocho de Julio, de cuyas cabezas prales. de estos partidos no tiene noticia alguna; y presume que el sorBayle mandó suspender las torres, ó castillos, porque fue publico en esta Villa que los menestrales que baylaban, hicieron la torre de ocho estados, (…)”14. La paraula “casteller” significa literalment “el que fa castells” i es va aplicar als vallencs justament a partir d’aquell moment. El primer document que conté el terme “casteller” és de 184615.

Com a conclusió considerem demostrat que el castell i la torre són dues estructures diferents, que el ball de valencians feia diferents tipus de construcions i que l’estudi d’altres tradicions és útil per a entendre l’origen dels castells.