L’any 1931 Aureli Capmany va explicar com els castells havien sortit de la torre del ball de valencians. Des d’aleshores, la gran majoria d’estudiosos hem acceptat aquesta teoria que podríem anomenar “evolucionista”. Però recentment el senyor Joan Climent de Valls ha elaborat una teoria que atribueix la creació dels castells a un sol personatge: Josep Batet. Com ja he manifestat en altres llocs, jo no la comparteixo, perquè els seus arguments no em semblen coherents amb les notícies històriques que tenim.
En Francesc Ballester va escriure: “el 1805 ja es troben a Valls dues colles castelleres: la dels pagesos i la dels menestrals”. Personalment jo interpreto que eren dos balls de valencians i que la rivalitat entre ells fou el motor que, poc temps després, portà a l’origen dels castells. Joan Climent diu, referint-se a l’any 1805, que “Aquesta data, actualment, ja no és correcta” perquè “no encaixa” (amb la seva teoria).
La teoria “creacionista” afirma que el Josep Batet va inventar els castells l’any 1812. “Per què hauria passat tot aquest afer el 1812? Perquè fou l’any de la Constitució de Cadis (…) Aquesta consciència la prendrien també vers les torres humanes i vers la fundació d’un col•lectiu”.
Quina era la situació de Catalunya en aquells moments? L’exèrcit francès que havia ocupat Barcelona i Figueres sense lluita es va veure sorprès per la revolta de 1808. Però a partir del 1809 va imposar la seva superioritat militar i entre els primers èxits hi va haver l’ocupació (i saqueig) de Valls i la batalla de pont de Goi. Successivament va ocupar Girona, Lleida, Tortosa i Tarragona. L’any 1812 pràcticament tot Catalunya estava a les seves mans i Napoleó la va separar de la corona Espanyola per annexar-la directament a l’Imperi de França. La Constitució de Cadis només era una teoria sense efectes pràctics sobre el nostre país.
La situació econòmica i social era crítica: el país està arruïnat per la guerra, els impostos, les requises i els saqueigs. La devastació dels camps porta a les males collites i el 1812 hi ha fam. El proveïment de l’exèrcit s’esfondra i els soldats es dediquen a robar. Nombroses epidèmies han esclatat i els malalts moren per falta d’assistència i medicaments. Durant anys, els pobles no celebren festes, la gent tenia preocupacions més urgents que els balls del seguici popular.
Segons la teoria del senyor Climent, en aquell moment els castells ja s’haurien separat del ball de valencians d’una manera clara, però tan una notícia de Valls (el 1819) com dues de Tarragona (1822 i 1827) diuen clarament que els balls de valencians feien castells i ballaven. Aquest senyor també afirma que “els primers castells s’haurien fet sense pinya o cordó o sigui nets”, però no hi ha cap document històric que recolzi aquesta idea.
El senyor Climent vol donar la visió que la colla dels Menestrals monopolitzava les actuacions castelleres i, parlant de 1827, diu que “No està documentat quina colla hauria estat la que actuaria a Tarragona. Tot fa pensar que hauria estat la dels Menestrals de Josep Batet”, però la crònica diu que: “formaban estas reuniones la gente del campo y de la pesca”, és a dir: menciona els pagesos i els pescadors, però no els menestrals.
Observeu aquesta altra interpretació forçada: Una notícia de Vilafranca, el 1825, parla del “castell de set espadat” i el Pere Ferrando (seguint la teoria del Climent) creu que podria ser “un castell de set fet amb pilars”. Tots sabem que la paraula “pilar” pot tenir diferents significats: Castell amb una persona per pis, agulla d’un castell (4 amb el pilar al mig) o rengla d’un castell (d’un dos, un tres, etc). “Espadat” és un sinònim de pilar, però només s’utilitza per als dos primers significats, mai fins ara no l’haviem vist utilitzat per a referir-se a la rengla d’un castell.
Els termes que utilitza el senyor Climent són “sostres de gent”, “castells” i “castellers”. El primer és una raresa que només surt en una notícia (l’any 1794). El terme “castells” també apareix a partir del 1770 però és minoritari fins a època recent i el terme “casteller” no apareix fins el 1846, casi coincidint amb el de “Xiquets de Valls” (1849). Durant molts anys les expressions més normals van ser “ball de valencians” i “les torres”. Això ens indica una continuitat amb el ball de valencians.
El senyor Climent dedica bona part dels seus articles a barrejar els castells amb la política, remarcant l’oposició entre el “partido” de menestrals, que ell anomena “d’idees noves” i el de pagesos “d’idees velles”. Això ho fa per poder afirmar que la Colla Nova és més vella que la Colla Vella. Però aquest artifici és del tot innecessari: Els noms de Colla Nova i Colla Vella són de l’any 1875, de manera que no tenen gaire relació amb l’origen dels castells.
Com a conclusió, crec que la informació que va recollir Ballester potser no és exacta, però és més objectiva que no pas la del senyor Climent. Les dades que tenim indiquen que el pas del ball de valencians als castells va ser progressiu, per acumulació de petites millores tècniques fruit de l’assaig i amb l’estímul de la rivalitat. Aquest mecanisme és més lògic que no pas l’existència d’un geni superior que té una idea genial a artir d’una reflexió purament teòrica.
