Un huracà en forma d’imatges castelleres ha arrassat aquesta passada setmana per les xarxes socials. Twitter i Facebook anava ple d’activitat castellera singular . Singular per la poca costum de veure castells protagonitzats per personatges mediàtics o singulars per la seva espectacularitat.
Divendres passat Eric Cantona va visitar per sorpressa, l’assaig dels Castellers de Vilafranca. El francés anava acompanyat d’un equip de producció i gravació del documental sobre el derbi de dissabte entre el Barça i l’Espanyol, i que aprofita per explicar la vida i costums dels catalans. Entre prova i prova, i veient al francés embadalit pels Castells, va acceptar la proposta de parar un pilar de 3. De seguida la imatge comença a circular per internet. A partir d’aquí , el 2.0 ho va fer la resta. La foto es va escampar amb una rapidesa espectacular. Castellers, aficionats, periodistes (sobretot els esportius) feien ressó de l’habilitat castellera de Cantona, i com no, d’aquí , cap als mitjans de comunicació.
Casualitats o no, una altre foto comença a causar furor per la xarxa. Es tracta d’un pilar de 4 aixecat a les Castellasses, una muntanya de 835m situada al municipi de Matadapera, Vallés Occidental. Allà els Minyons de Terrassa aixequen el pilar que s’inmortalitzarà per sempre. Va ser en motiu del 30è aniversari dels malves, per tant estem parlant d’un moment recent, però de 3 anys d’antiguetat. La imatge s’ho val, cada cop que la miro quedo esgarrifat, dibuixa una espectacularitat enorme i provoca una sensació de vèrtig gairebé com si estiguéssis allà. De fet els Minyons, i la seva coneguda afició per la muntanya, els ha portat a aixecar diversos pilars d’aquestes característiques, fins hi tot a més alçada,com un pilar de 5 a 3.100m del tuc de Mulleres, o Castells de 7 al Puigmal.
Sigui com sigui són 2 exemples ben clars de la força que, en escenaris i situacions diferents, han cridat també l’atenció dels neòfits. Que els Castells són Castells, més enllà dels pisos que tinguin i de la gamma que sigui, criden l’atenció sempre. I si la circulació de fotografies d’aquestes característiques han servit per acostar més gent al fet casteller, doncs contents.
També queda constatada la força de les xarxes socials . En aquest sentit, sense aquestes no hagués tingut la mateixa repercussió. Estic segur que si coincideix aquest efecte “mediàtic” amb una actuació o castell dels més imposibles, la foto del Cantona i de Minyons continuaria prenent part del focus d’atenció.
I com tota acció apareix una reacció, també ha sigut divertit observar com es treien del calaix altres fotos i videos de situacions semblants però perdudes en el temps. Altres futbolistes de renom fent pilars, o altres colles (també de Falcons) aixecant pilars en cims a altíssims. Son instants que les colles ens han regalat i ensenyen fins a on pot arribar el món casteller . Totes aquestes “curiositats” no ténen data de caducitat. Si a la teva Colla també teniu instantànees d’aquest tipus, treieu-li pols.
