Passada l’actuació de Les Santes de Mataró, tinc unes quantes reflexions que vull compartir.
Els Castellers de Vilafranca van seguir passejant-se amb total comoditat, portant amb una gran facilitat tots els castells que van fer el passat diumenge.
Més enllà d’això, vaig observar alguns detalls que per mi són dignes de menció. Com per exemple, i si no vaig equivocat, que cap casteller de terços i quarts d’aquests castells de 9, va fer els 3 castells. Desconec si pel pisos de quints i sisens també es produeixen aquestes rotacions. Diria que a quints si, i ja no ho tinc tant clar a sisens, però això demostra un potencial amb el que es pot anar ben tranquil pel món. La manera de resoldre tant el 3 com el 4, és més o menys igual a com la resta de colles amb capacitat per fer castells de 9, poden resoldre els castells de 8. Vull dir que potser sense tenir la millor quadratura, molts castells de 8 tiren amunt amb la seguretat i confiança de que els seus castellers poden rectificar una mala posició, o una quadratura deficient, perquè aquests castells de 8 els tenen molt per la ma. Doncs jo crec que això ho fan els de Vilafranca amb els castells de 9, tot i l’excel·lent manera que tenen per tancar i quadrar el peu amb bones mides que en facilita la seva execució.
Pel que fa al 2 de 9fm., apart de la magistral execució del tronc del castell, i de la rapidesa i suavitat de la canalla, m’agrada veure com la gent dels llocs més compromesos del folre i les manilles, saben entendre a la perfecció què necessita el castell en cada moment. Si no cal donar pit, no es dona, i ja està, i si cal estar un metre separat del l’esquena de l’home que hi ha al davant, doncs s’hi està, i aquí no passa res. Això per mi és saber entendre la posició que ocupa cadascú, i saber interpretar les necessitats del castell en cada moment.
En tots aquests anys que porten dominant l’escena castellera fent els millors castells, potser m’atreviria a dir que és l’època que més infalibles, fins i depurats tècnicament els recordo.
Dels Capgrossos, dir que la primera sorpresa, i no precisament bona, la vaig trobar el diumenge abans de les Santes, al Poble Sec, on m’esperava que a una setmana de Les Santes i amb l’intenció de voler fer tres castells de 9 en la mateixa actuació, al menys n’haguessin fet algun. Em creuria i donaria més valor a algun castell de 9 en aquella actuació del passat dia 22, que no pas al 2 de 8f. amb les manilles que van fer. No dubto pas que una colla que es pot plantejar el 2 de 9fm., té la capacitat sobradament suficient per poder fer aquest mateix 2 de 8, fins a dosos, o fins i tot acotxador a l’assaig, a més de totes les proves inferiors. Per tant, el fet que no hi fessin cap castell de 9, com em sembla recordar que havien fet algun altre any, em va donar a entendre la dificultat de l’empresa que es plantejaven per la seva Festa Major. A més, el fet de voler estrenar dos castells d’aquesta magnitud en una mateixa actuació, em trencava els esquemes dels que sempre havien fet gala els de Mataró; allò del pas a pas. Potser per aquí al sud, com tant s’encarreguen de diferenciar últimament per diferents qüestions els Capgrossos, estem més habituats a estrenar més d’un castell en alguna actuació, situació que per cert, ens havia portat més duna crítica.
De l’actuació del passat dissabte al pla de la Seu de Tarragona, m’agradaria ressaltar alguna qüestió.
En primer lloc el bon ambient que s’hi respirava, en un espai que em sembla prou agradable per gaudir d’una fantàstica tarda de castells, en un indret maquíssim i que acompanya a que hi hagi aquest ambient.
Ja castellerament parlant, la solvència demostrada pels Xiquets en aquests tres castells de 8, ens deixa en un escenari nou, fins ara desconegut per nosaltres, i que espero que puguem seguir explorant-lo amb nous límits.
Evidentment hi ha coses a millorar en els castells, sobretot en el 2 de 8f., però per una colla que en tota la seva història folrada, des del 1994, sols havia descarregat tres vegades el 2 de 8f. abans de Sant Magí, no crec que sigui cap drama que en algun moment el castell pateixi una mica més del desitjable. Tenim camp per córrer per endavant i millorar. El 4 tampoc va ser cap gran meravella, però bé, no crec que sigui excessivament preocupant. El 3 si que torna a estar “on fire”, i a punt per fer el 5 de 8, espero que aquest proper diumenge a Altafulla, si la setmana d’assajos és bona. Veurem.
L’actuació de Vilafranca va ser impressionant, sobretot per la facilitat mostrada en tots els castells, especialment el 3, que senzillament no va bellugar-se gens ni mica! Era el 200 que descarregaven, i recordo que molts els han fet sense patir-los, sense dificultats aparents, sense que el castell es bellugués gaire, sense cap perill… Però és que el de dissabte passat em va semblar senzillament increïble! Dintre de la facilitat amb que l’acostumen a fer, aquest em va semblar un castell absolutament quiet, sense cap mena de tremolí, completament estàtic. Fins i tot vaig desviar la mirada cap a una altra banda en un parell d’ocasions, per tornar-lo a mirar de nou a veure si era un efecte òptic meu, però no, el castell seguia estàtic sense tremolar gens ni mica. Ni tan sols aquell tremolí controlat que té el 3 de 9f. habitualment.
Tirant de memòria en el meu disc dur, em costa recordar sensacions com la viscuda veient aquest 3 de 9f. Potser a principis de segle, recordo veure el 3 dels Minyons d’una manera semblant de quiet i parat en diferents ocasions.
Esperarem a veure si aquest proper cap de setmana aquest 3 segueix en la línia mostrada, però em sembla difícil de millorar. Igualar-lo si que deu ser possible, però fer-lo millor, això si que ja em sembla més difícil.
PD: Fa uns dies ens va deixar el Josep Isern Vallverdú, un veterà afeccionat casteller, dels de sempre. Tenia estadístiques, dades castellers des del 1981, però sense ordinador, tot ho feia a ma, entre d’altres sapiències castelleres.
Amic Josep, va per tu!
