En els castells, com segurament en molts coses a la vida, sempre diem que està tot inventat. Això ho diem fins que surt algú que aporta una cosa nova, i acabem dient tot el contrari, sorprenent-nos de que hi hagi més opcions diferents per fer les coses, que fins el moment, ens semblaven impossibles.
No enumeraré exemples castellers, que quedaríem tots en evidència, així que vaig directe al cas que us vull explicar.
Els castells coneguts, tenen una manera de fer-se. Hi poden haver variants tècniques que cada colla pot utilitzar, però la manera de carregar-se i descarregar-se, és sempre la mateixa i gairebé sempre, la única manera possible de fer-los. Els nens pugen per una rengla determinada, baixen per una altra també ja determinada, coneguda i acceptada per tothom, i llestos. Aquí és on diríem això de que ja està tot inventat. Jo també he!
Ara bé, diumenge passat a Vilafranca, vaig veure com els Xicots feien el 7 de 7. Ja n’he vist uns quants d’aquests, i em sembla un castell molt interessant tal i com ja vaig exposar en algun article anterior. Però no vaig per aquí, sinó cap a la manera de fer pujar a la canalla i la forma de carregar el castell.
De tornada cap a casa, anava pensant sobre aquest castell, entre d’altres coses, bé, entre d’altres castells, i no sé si abans o després del #novullpagar, vaig fer-me la pregunta de:
I perquè es fa així?
Perquè s’ha de carregar primer el 4?
Perquè no es pot carregar primer el 3 i després el 4?
Suposo que la primera resposta la podrien donar els de Guissona, que són els que se’l van inventar. Un cop fet per diferents colles, les altres preguntes potser no tenen resposta, perquè en els castells no hi ha res escrit (tret del concurs, i crec que aquest cas no està especificat) i em sembla a mi, que aquesta anarquia alhora de fer les coses, és una de les que ens té entusiasmadament atrapats en el món dels castells.
La manera com se’m va ocórrer que es podria fer, és carregant primer el 3, i després el 4. Ho desenvolupo.
Normalment, i suposo que sota la influència del 5, primer es carrega l’estructura central, en aquets cas el 4, i després l’enxaneta (en cas que es faci amb un de sol), passa a carregar l’estructura posterior, el 3 en aquest cas.
Aquesta manera fa que el 4 hagi d’esperar uns instants a seguir descarregant-se a que la canalla de la part del 3 baixi, perquè és clar que no es pot desfer el 4 abans que el 3. Un cop la baixada del 3 ha superat al 4, aquest ja es pot anar descarregant, sempre arribant a desfer-se el 3 abans que el 4. Podríem dir que l’avantatge de carregar abans el 4, no es tradueix en que es pugui anar descarregant a un ritme normal, sinó que ha d’esperar a la carregada i posterior baixada del 3, per començar aquest també a descarregar-se.
Espero haver-me fet entendre prou bé.
La variant que no he vist fer servir a ningú, és la de carregar primer el 3, i que no suposa cap gran variació alhora de fer pujar a la canalla. M’explico.
Els dosos pugen igual, per les rengles que estan al costat del pilar central. L’acotxador del 4, ho fa per la rengla que va de cara a aquest pilar central. L’acotxador del 3 ho fa pel mateix pilar central, havent de fer petit gir per remuntar els dosos, de manera similar a com es fa en el 9. Aquest és l’únic punt un pèl diferent, però tampoc res d’extrema complexitat. L’enxaneta puja per la rengla del 3 que va de cara al pilar central. Un cop arriba a dalt, fa l’aleta al 3, i llavors ha de fer els mateixos passos que fa fins ara, sols que en el sentit invers. Enlloc d’anar del 4 cap al 3, va del 3 cap al 4. La descarregada és sense cap altra complicació, a l’inrevés que la pujada,. Cada nen o nena baixa pel pilar contrari per on ha pujat.
D’aquesta manera es guanya que l’estructura del 3, un cop feta l’aleta ja es pot anar desfent abans que el 4, i sense haver d’esperar-lo. De la mateixa manera passa amb el 4, que al ser la segona estructura en carregar, no ha d’esperar la passada posterior cap al 3, per començar a desfer-se, podent descarregar-se al mateix ritme que un 4 normal.
Amb això, potser entraríem en el debat de si els acotxadors han d’esperar a la segona aleta per començar a baixar, sigui quina sigui la primera estructura carregada, però això ja és un altre debat, de la mateixa manera com es pot qüestionar en el 9, en cas que es faci amb un sol enxaneta. A mi el que m’interessa és trobar facilitats i variants tècniques per fer els castells.
Solsament plantejo, ara que amb aquest castell en tenim l’ocasió, de que encara que no ho sembli, sempre hi ha altres maneres de fer les coses, i de simplificar-les també.
Fins ara, les colles que s’han enfrontat amb el 7, ho han fet amb prou comoditat i sense problemes. Però és clar, aquest castell s’ha afegit a la taula de puntuacions del concurs, i aquesta variant en el cas dels 9 pisos, i que no suposaria cap irregularitat segons les bases, si penso que podria ser molt important alhora d’aconseguir l’èxit d’aquest castell. Com tots sabem, en els castells amb folre, qualsevol avantatge, per poca i insignificant que pugui semblar, sumada una darrera una altra, fan molt! Si a més, la variant utilitzada li pot restar 10 o 15 segons al castell, ja no és cap minúcia i és per tenir en consideració.
