Un mes després de la brillant victòria de Barack Obama a les eleccions dels Estats Units, el president electe del país més potent del món manté l’aureola intacta que el converteixen en “la gran esperança,… blanca? No, negra” (potser hauríem de començar a canviar els significats secundaris d’alguns adjectius) d’aquest món tan globalitzat que està perplex davant del futur incert.
Aquesta setmana, Obama ha presentat la part substancial del nou govern demòcrata dels Estats Units, en el que hi destaca la seva antiga rival a les primàries, Hillary Clinton, com a Secretària d’Estat , és a dir la ministra d’Exteriors, la principal cara dels USA al món per fer amics –o enemics- i buscar aliances i acords, per avançar en interessos comuns i –al menys en teoria- per procurar el bé de la majoria de la Humanitat, o al menys dels que ens regim per principis democràtics, creiem en la Declaració Universal dels Drets Humans i considerem la llibertat, la igualtat i la solidaritat com els valors més preuat de la convivència planetària.
Els resums que feien els diaris i els noticiaris d’aquesta presentació pública de la nova administració demòcrata coincidien a dir que el president electe vol llençar al món un missatge de reconciliació, conscient de que en el passat immediat els EEUU s’han creat més enemics que amics i fins i tot han perdut la confiança d’alguns aliats que tenien, malgrat no han deixat de ser en cap moment la primera potència del món. Al costat d’aquest missatge de reconeixement d’errors i proposta d’amistat, Barack Obama diu també que els EEUU volen continuar sent els líders del món, però recolzats no només en la força o els resultats, sinó en la sintonia d’un món on hi hagi més amics que enemics, més socis que contrincants.
L’Obama ha guanyat les eleccions amb un fort missatge de patriotisme nord-americà. Ell sap que els ciutadans dels Estats Units són per damunt de tot nacionalistes, que el que més s’estimen és la seva identitat . Però sap també que com més s’enforteix aquesta identitat, aquest orgull de ser d’ on s’és, és aconseguint d’admiració exterior, el respecte i el reconeixement de tots els altres que no tenen l’honor d’haver nascut als Estats Units. És molt més això, en el present i en el futur, que les referències a la història i al passat on sovint es barregen els èxits amb els errors, les victòries amb les males maneres.
Perdoneu el paral·lelisme reduccionista, però aquests dies quan sento l’Obama parlant de enfortir i millorar la relació d’amistat amb la resta del món sense renunciar a la primacia dels Estats Units em trasllado a una altra realitat, menor però en el seu nivell també important, a un altre món on els més potents han anat reunint en els últims mesos més enemics que amics, més posicions enfrontades que suport al seu lideratge, més problemes que solucions. Per errors propis, mala administració de potència o –allò que ara es porta molt i no sempre es fa bé- mala política de marketing, informació o relacions públiques. Em refereixo a la crisi entre els Castellers de Vilafranca i la Junta de la Coordinadora de Colles Castelleres que ha portat a unes eleccions avançades previstes per al dia 13, però que a hores d’ara no tenen encara una candidatura tancada, tot i que les 12 colles que configuraven l’anterior han manifestat la voluntat d’arribar a un acord –que hauria de ser públic i clar- que no n’exclogui a cap.
No vull entrar en els detalls de la crisi perquè penso que, amb proporcions diferents , s’han comès errors a banda i banda pels que ningú està disposat a passar la “vergonya” de disculpar-se . Per tant, crec que el millor seria passar ratlla, tancar la crisi i enfrontar el futur amb decisió. Això és difícil sense canvis de persones que han estat protagonistes de greuges, però ningú està disposat al sacrifici unilateral, per tant és difícil però no impossible. El que sí serà impossible és que això es resolgui si no hi ha canvis fonamental d’actituds.
Per tant i partint d’un posicionament optimista, crec que és possible una solució de consens entre totes les colles (que ja és ara quasi un fet) que només es consolidarà amb una nova “política multilateral” del país (perdò) de la colla, més important del món.
A Vilafranca pot ser útil repassar les paraules d’Obama, els projectes d’Obama, l’esperança que genera Obama,…
Si llegim “mon casteller” allà on diu món, “colles” allà on diu països, “Vilafranca” allà on diu EEUU…. etc. etc., algunes de les reflexions que fa el president electe són totalment transportables a la nostra petita realitat castellera. Aquí va una bona mostra de frases que resumeixen el pensament d’Obama en matèria de relacions amb la resta del món:
Nosaltres compartim el mateix destí que la resta del món Ara més que mai ens afecta el que està passant a tot el planeta Per a l’èxit real hem de crear noves estratègies Necessitem un futur amb més socis i menys enemics EEUU no tornarà a actuar en solitari EEUU no pot resoldre la crisi sense el món ni el món la pot resoldre sense els EEUU EEUU no pot encarar els problemes del segle XXI sense comptar amb el món i el món no pot fer-ho sense comptar amb els EEUU Hem de recuperar la credibilitat davant del món perduda pels errors del passat i ho hem de fer amb bona diplomàcia Hem de renovar els vells acords i crear-ne altres de nous i duradors Hem d’actuar en el món però no sols. Hem d’enfortir-nos per derrotar els autèntics enemics i recolzar els nostres amics Vull estendre la mà al món però preservant el lideratge dels Estats Units Cooperarem a partir de la fortalesa No només hem de tenir el poder militar, d’intel·ligència, econòmic o diplomàtic, hem de tenir sobretot el poder del nostre exemple moral Els valors dels EEUU són el nostre principal producte per exportar Hem de recuperar el lideratge internacional Hi ha molta feina a fer : prevenir , buscar la pau, i reforçar les institucions internacionals
Sense cap pretensió de donar consells, ni cap interès en la polèmica, aquest escrit és un exercici de llibertat d’expressió, de fantasia literària o de convit a la reflexió, fet sense malicia i dirigit a qui vulgui llegir-lo amb voluntat constructiva.
Yes we can?
Yes, you can!
