Divendres passat vaig anar a la Universitat. A veure castells, és clar. Ja sabeu que ara estan de moda les colles universitàries: Es troben uns quants jovenots amb ganes de fer castells i gresca, i els que són castellers en alguna colla n’ensenyen als altres. Normalment fan castells de 5 o 6 pisos, perquè no tenen canalla ni gent massa robusta. Hi ha els Ganàpies de l’Autònoma, els Xoriguers de Girona, els Marracos de Lleida, els Pataquers de la URV i sembla que un petit grup a Perpinyà.
Els Arreplegats de la Zona Universitària són un cas a part: són una gentada i fan castells grans. Divendres van fer el 3 de 7 per sota, el 4 de 8, el 5 de 7 i dos pilars de 5 simultanis. Dit així, ja és una actuació a l’abast de poques colles. Però cap castell no és el mateix quan l’enxaneta fa més de 40 quilos. Els que no ho vau veure no us ho podeu imaginar: El 3 per sota va ser impressionant, el 4 de 8, realment increïble. La “canalla” és extremadament fina, perquè saben que no tenen marge per al més mínim error. Tota la colla treballa decidida i convençuda, ningú no es conforma en carregar el castell.
Ja he sentit algun comentari que, des de la total ignorància, intenta treure mèrit a aquesta gesta. És veritat que tot el tronc i “canalla” dels Arreplegats puja en altres colles, però també es pot contestar que aquestes colles es beneficien de tenir uns castellers que estimen els castells amb bogeria, que assagen pràcticament cada dia i que estan acostumats a pujar més fi que ningú i a aguantar més pes del que és normal. Per exemple, els pilars de 5 que fan les colles universitàries són un assaig magnífic per al pilar de 6.
Però tenir bons castellers no és suficient per a fer castells, han dassajar junts. I la tècnica ha d’inventar solucions a les limitacions de la seva canalla. Per exemple, no pot pujar tot el pom de dalt alhora, perquè hi hauria massa moviment, però el tronc tampoc no pot aguantar gaire estona, perquè té massa pes al damunt: El castell s’ha de fer en el temps just.
Els que creuen que les colles universitàries van contra la tradició, haurien de llegir la crònica de la diada castellera de la Mercè de 1876 a Tarragona: “(…) la Colla Vella descarregà el quatre de nou i el dos de vuit, replicant la Colla Nova amb el tres de set plantat per tots els castellers casats de la colla (…)”.
Els Arreplegats ens van donar a tots una lliçó magistral de castells. Mereixen el respecte i l’admiració de tot el món casteller. Fins i tot en podem aprendre unes quantes coses.
