Darrerament s’han donat a conèixer algunes notícies de castells fets per soldats:
El 1807, els soldats del marquès de la Romana, enviats a Dinamarca feien “diversos ejercicios físicos, como los castillos y pirámides humanas, subiéndose unos encima de otros”
El 1811 “Los tiradores de Villafranca se ofrecieron para escalar la muralla por medio de un castillo humano, de los que suelen levantar en los festejos populares del Panadés”
El 1894, durant la guerra de Margallo, es preparà una festa amb “los castillos dels xiquets de Valls”
EL 1937 uns “Xiquets de Valls. Colla Barcelona” va fer 3 actuacions a Barcelona i el 1938 uns “Xiquets de Valls” actuaren a Madrid.
Podem ampliar aquesta informació dient que durant la guerra civil, l’altre bàndol també va aixecar castells, concretament el “Tercio Nuestro Señora de Montserrat”, format majoritàriament per voluntaris catalans. Aquesta unitat va participar en dues accions de guerra molt destacables: l’estiu de 1937, en la batalla de Belchite, va defensar la població de Codo, que finalment fou presa per les tropes de la República. L’estiu de 1938 va participar a la batalla de l’Ebre, on també va tenir moltes baixes. Entre aquestes dues accions, el Tercio va passar un temps a Castella, refent-se i recollint nous soldats. Segons la notícia que ens ha arribat, a San Esteban de los Patos (un poble d’Ávila) hi van fer “castells”. El Tercio va arribar a aquest poble el dia 30 de juny i en va marxar el 15 de juliol de 1938.
Sembla que els exèrcits, formats per homes joves, en plena forma física i de vegades amb temps de sobra, resulten ser un ambient favorable per a la pràctica dels castells.
Ara bé, cal tenir en compte que en aquestes construccions no eren formades exclusivament per castellers i que, lògicament, no tenien canalla per fer el pom de dalt. Els republicans que van fer “castells” a Madrid provenien de Valls, el Vendrell, Sant Jaume dels Domenys i “ de Vandellòs un grup més nombrós”. És sabut que a Vandellòs no hi ha hagut mai colla castellera, però sí un ball de valencians que desaparegué a principi del segle XX. Si uns joves de Vandellòs s’apuntaren a fer castells és perquè devien haver pujat o almenys vist el ball de valencians del seu poble.
El resultat d’aquesta barreja entre castellers, balladors del ball de valencians, joventut i ganes de distrure’s de la guerra eren construccions senzilles que gairebé mai no es poden considerar castells en el sentit estricte del terme, sinó que recorden les “torretes” o els anomenats “grups de castellers de poble”, formats a cavall entre els segles XIX i XX en aquelles places castelleres on els aficionats estaven acostumats a ajudar als Xiquets de Valls a fer els seus castells, però que no tenien la tècnica suficient per a formar castells “com cal”.
Observeu sinó la fotografia del “castell” que acompanya aquest article, on els que pugen no posen els dos peus damunt del mateix company, sinó que tots estan enxarrancats.
