Permeteu-me el tarragonisme del títol, amb el qual vull destacar que l’actuació de diumenge a la plaça de Cuba de Mataró, amb motiu de l’11è aniversari dels Capgrossos, va ser excel·lent. Totes tres colles van sortir plenament satisfetes de plaça. I això no és fàcil de veure. A més, no hi va haver cap llenya i, llevat del primer intent desmuntat de carro gros dels Castellers de Terrassa, tots els altres castells van sortir a la primera. Si a això hi afegim que totes tres formacions van estrenar enguany un castell cadascuna, que el públic de la plaça era força nombrós i que l’actuació va ser ràpida i àgil, podem assegurar, sense gaire por d’equivocar-nos, que a Mataró hi vam veure una diada ideal, d’aquelles que fan que els espectadors marxin de plaça amb ganes de tornar a veure castells.
Pel que fa a les colles, els Castellers de Sants, després de la seva actuació, sens dubte estan animant aquest inici de temporada. A Mataró hi van estrenar un prometedor 3 de 8, van plantar amb suficiència la clàssica de 8 i, atenció!, diumenge no descarten el 2 de 8 amb folre al Pati de Valls, al costat de la Joves de Valls i la Jove de Tarragona! Respecte als Capgrossos, cal dir que els amfitrions també van complir el seu principal objectiu, descarregar per primer cop enguany el 4 de 8 i, de retruc, signar la seva primera clàssica de 8 de l’any. Igualment, entre la majoria de camises blaves amb qui vaig parlar predominava aquest discurs: “Aquest any és un any de transició i hem d’anar a poc a poc assolint objectius.” Finalment, els Castellers de Terrassa em van sorprendre gratament. No eren gaire castellers, però amb l’ajuda dels mataronins (sobretot) i dels Borinots a la pinya, es van apuntar un 4 de 8 (el seu primer de la temporada) que va tenir un desenllaç titànic (sí, Jaume, m’has llegit bé!): abans de carregar-se, el castell ja flaquejava una mica pel tancament dels pisos superiors i uns nervis que feien presagiar una possible caiguda; fins i tot, quan van sortir els dosos la construcció va perillar de debò, ja que un dels seus components es va mig despenjar i va propinar un fort cop a la resta de l’estructura. Però segons i terços estaven per la feina i no havien perdut la mida, de manera que van resistir la sotragada i el carro gros es va descarregar enmig de l’ovació i l’alegria del públic. Rafael Català, un dels històrics dels blaus turquesa, m’explicava que feia vuit o nou anys que no descarregaven el 4 de 8 com Déu mana abans de la seva festa major i que la bona feina era el resultat d’un procés d’evolució les últimes temporades.
En tot cas, a Mataró, les tres colles participants (que no són del G4) es van reivindicar. I l’espectador ho va agrair.
