Dimecres, dia de Sant Jordi. Passejo per la rambla Nova i comprovo que tres de les quatre colles de la ciutat tenen paradeta pròpia. La joia de la corona és el llibre dels Xiquets de Tarragona editat recentment, que realment fa molt bona pinta. Tot i això, la rosa la compro als Xiquets del Serrallo.
Ja al vespre, la diada castellera transcorre com un suspir: dotze castells en només una hora. Ja tenim solució a la durada del Concurs. Simplement es tracta de programar un partit de Champions del Barça per les tres de la tarda i tenim garantit que mitja hora abans podem tancar la paradeta. Conyes a banda, queda demostrat que, si les colles s’ho proposen, en una actuació sense castells folrats el ritme pot ser perfectament d’una construcció cada cinc minuts. Pel que al resultat de la diada, la Jove prefereix reservar el castell de vuit, mentre què els Xiquets descarreguen un tres treballat. Per cert, que els matalassers es converteixen en la tercera colla a fer un castell de vuit aquesta temporada, després de Vilafranca i Minyons. Una dada bàsicament anecdòtica, però caldria demanar-se quant de temps feia que una colla de Tarragona no “marcava territori” d’aquesta manera, avançant-se a les colles de Barcelona, Mataró, Valls, etc… Com a aperitiu de l’any, no està gens malament.
Dissabte a la tarda, la Jove actua al Camp del Nàstic. “Que s’han canviat l’escut?”, em demana un amic. I el que passa és que dins les files liles de la Jove hi ha també els Castellers d’Altafulla, que comparteixen color de camisa. Per un moment em plantejo si és un truc d’aquests per semblar més gent, però per megafonia anuncien la presència oficial de les dues colles. Per cert, que el Nàstic va acabar guanyant in extremis per 2-1. Hi ha qui em recorda, amb certa mala llet, que quan els Xiquets van actuar al Nou Estadi fa unes setmanes el resultat va ser de derrota.
Diumenge al migdia estic a Vilanova, en la diada que, habitualment, suposa més o menys l’inici de temporada. La síndrome “vuelta al cole” es confirma en comprovar que a plaça hi som els sospitosos habituals: companys de la premsa, Bartolí, els incombustibles aficionats de la Bisbal… Trobo a faltar algunes cares (on és Ton Ollé?), però és que avui hi ha moltes més actuacions, inclosa la de Vilassar de Dalt, que resultarà millor. Tot i això, a Vilanova les colles compleixen: la Joves s’estrena a plaça amb castells de vuit macos i Barcelona també s’anota el carro gros. Només els Bordegassos, potser, estiren més el braç que la màniga…
Però en tot cas la diada serveix per confirmar que lo de dimecres al vespre va ser un miratge, efectivament fruit del futbol i no de cap conscienciació especial per part de les colles a agilitzar la feina. D’entrada, la diada comença amb un quart d’hora de retard, si bé en aquest cas no és per desídia: resulta que els busos que havien de transportar els Castellers de Barcelona no s’han presentat, i aquests han hagut de viatjar en tren. L’anècdota és que s’han trobat amb els Castellers de Sants, que també es desplaçaven a Sitges. Però, en tot cas, un cop arrenca la diada, ho fa amb el “ritme” habitual a les places: total, deu castells (hi ha una repetició) en més d’una hora i mitja…
A plaça, el Joan Beumala fa una enquesta pel “Tres Rondes” preguntant-nos que esperem veure aquest 2008. Jo responc que espero veure algun quatre de nou net i castells de nou per part de colles de Tarragona. La pregunta me l’ha fet arrencant la diada. Si me la fa al final, potser la resposta hauria estat: “Diades àgils.”
PD1: A plaça es comenta que, per segon any consecutiu, la Vella no serà a la Bisbal. L’any passat van al·legar desavinences econòmiques. Aquest cop han declinat la invitació per “qüestions tècniques”, ja que tenen contractades altres actuacions aquella setmana. Estic segur que més d’un component veterà de la colla rosada se’n farà creus d’aquesta decisió.
PD2: Algú m’ha comentat que el Carles Feiner “Negre” té un blog. Diumenge a la tarda perdo una estoneta en buscar-lo, i quan el trobo (http://www.lonegredeterrassa.blogspot.com/) descobreixo que el seu darrer post fa referència a un article d’una tal Luchy Núñez publicat a Diari de Tarragona, en què criticava la participació de menors en els castells. La resposta argumentada del “Negre” té la virtut de no caure ni en el garrulisme casteller ni en la demagògia fàcil, i de rebatre no només la suposadament “extrema perillositat” dels castells sinó també la idea -força extesa- que és el caràcter de símbol nacional el que explica la seva vigència.
