Quatre mesos “desconnectat” i, de sobte, la feina s’acumula. Aquesta ha estat una setmana intensa castellerament parlant, com si ens trobéssim a mitjans d’agost…
Dijous, Sant Jordi. De la diada tarragonina el més destacable, òbviament, va ser el nou de set de la Jove de Tarragona, un castell molt aplaudit per part d’un públic que havia de fer esforços per saber exactament què era allò. Tot just era el segon cop que aquesta estructura es bastia a Tarragona, aquest cop davant un públic molt més nombrós i que, com correspon a una diada com la de Sant Jordi, té una afició relativa. D’aquesta manera, la Jove es treia de sobre un castell que potser serà més complicat de fer en altres moments de la temporada i compensava la falta de castell de vuit amb un alicient tant o més atractiu per als seus castellers. Això, potser, va ser el millor de la diada per als liles: la gran quantitat de camises, moltes d’elles noves, que de ben segur es van sentir útils en un castell enormement participatiu. Pel que fa als Xiquets, la diada no va servir per compensar la caiguda del diumenge anterior, ja que van desmuntar el cinc de set. La temporada, però, tot just arrenca…
Divendres em passo per Reus (ciutat veïna i tot això amiga), on la colla local organitza per segon any uns crèdits lliures universitaris que combinen la pràctica –participació en assajos i alguna actuació- amb la teoria en forma de ponències. Tinc ganes de sentir el Santi Suárez, autor de “Castells i televisió”, que, tal i com li comento, crec que és el llibre de castells més citat i menys llegit –o menys entès, que seria encara pitjor-. I és que el discurs del llibre –i del Santi- és força més ric que dir “la tele va provocar el boom casteller”. Per exemple, tant al llibre com a la xerrada el Santi fa un complet retrat sociològic dels castellers del XIX, un tema que, sorprenentment, pràcticament ningú més s’ha preocupat de fer, per aquelles coses que els estudiosos d’aquest món habitualment es fixen més en els castells que en els castellers i busquen dades però fan poca interpretació. Al final de la ponència s’obre un debat interessant sobre la disjuntiva actual del món casteller de ser mediàtic o no… Caldrà continuar parlant-ne.
Dissabte, la nova junta Colla Vella dels Xiquets de Valls convida la premsa al seu local per presentar-se i mantenir un intercanvi d’impressions informal. Aquesta mena d’iniciatives són cada cop més habituals i estic convençut que el resultat és positiu. La novetat és que, fins el moment, la Vella havia tingut cap als mitjans de comunicació una actitud més aviat d’indiferència, i a voltes d’hostilitat. Un error que sembla que es corregeix. I que se m’entengui: no estic dient que als periodistes se’ns hagi de fer la pilota, no. L’únic que cal és entendre que els periodistes no estem al servei de les colles, però tampoc no som l’enemic. Si cadascú respecta la feina que fa l’altre, el benefici és mutu. Com va dir el nou president de la Vella, Josep Solé, segur que hi haurà temes en què els periodistes i les colles (en aquest cas, la Vella) no estarem d’acord, però el que no ha de fallar són els mecanismes de comunicació entre uns i altres.
Diumenge, diada d’aniversari dels Bordegassos de Vilanova. Una diada que deixa una bona impressió de les tres colles participants: la Joves, sòlida (tres i quatre de vuit); els Castellers de Barcelona, motivats (quatre de vuit, més pilar de sis carregat); i els Bordegassos, seriosos (tres castells de gamma alta de set descarregats a la primera). I el menda escriu la primera crònica de l’any per La Vanguardia…
PD: De moment, he vist tres diades amb la participació de vuit colles diferents. Només una (la Joves de Valls) ha fet servir el casc dels dosos. D’altres colles m’arriben inputs més aviat negatius: el casc és incòmode, dificulta la maniobrabilitat d’enxaneta i acotxador, obliga els dosos a torçar el cap… Fins i tot hi ha colles que el van portar a plaça inicialment i de moment han deixat de fer-ho. M’ho explica gent seriosa, colles que van apostar pel casc de l’enxaneta sense recança. La contrapartida és que la Joves el va fer servir ahir en tots els castells i fins i tot amb alguna noia de divuit anys. Si han descobert alguna mena de truc, si us plau, que ho expliquin a la resta.
