Feia molt de temps que els d’Alcover no actuaven. De fet, feia molt de temps que jo no anava a veure castells a Alcover (“el Jordi, ni a Alcover ni enlloc”, estan pensant alguns…). El cas és que em feia il·lusió per partida doble: pels d’Alcover i pels de Mataró, que junt amb els de Barcelona eren els convidats. El bon amic Roc Canals m’havia deixat caure en un correu electrònic intercanviat durant la setmana que pensaven fer castells de vuit “… i alguna sorpresa en la ronda de pilars”. Coi, vaig pensar, aquests volen fer el de sis!
En un dia radiant d’aquells d’octubre que porten fresca i aire sec i banyen de llum tot el Camp, Alcover prometia una actuació ideal. Ni fred ni calor. Plaça històrica amb bon ambient casteller.
En arribar la plaça, plena, em recorda a la plaça major de Prades: aquesta pedra roja i aquests portals… aquestes cadires i taules plenes de famílies esperant alguna cosa. Esperant la diada, que comença amb un espaterrant tres de vuit dels mataronins, que per trencar el costum en una festa major obren plaça tot i ser els convidats (què dirien alguns castellers del cap i casal de l’Alt Camp davant tan ingent sacrilegi?). La veritat sigui dita, arribo en el moment que els Capgrossos descarreguen el tres. Imagineu-vos: és el moment que es va desfent el rotllo dels blaus i coincideix amb les cares de distensió, algunes de les quals ensopeguen amb la meva, feliç de retrobar vells i bons amics. Avui sí, cares molt relaxades (fins i tot el cap de colla té una estona per enraonar distesament al mig de la plaça).
L’ordre triat fa que la segona colla a actuar sigui la dels Castellers de Barcelona, que trien el mateix castell, el tres de vuit, per obrir la seva actuació. Un castell que no els du problemes tot i que percebo una colla que no va sobrada d’efectius. Això em fa fixar-me que, dalt de l’escenari, a la dreta de l’ajuntament, una munió de nens i nenes fan xerinola: són “capgrossets” que no paren. Tres autobusos han dut els de Mataró a Alcover. I encara comenten que no són molts…
El torn dels d’Alcover genera força expectació al poble. Sembla que molts alcoverencs són conscients que passa alguna cosa especial. Enguany no han fet ni una sola actuació. Basteixen un tres de sis que, malgrat la bona pinta de l’estructura, no arriben a coronar. I això els ha de tornar a passar després. El problema, crec, és de pom de dalt. Uns dosos immensos pateixen i fan patir l’enxaneta i l’aixecador, que veient com es pleguen els dosos, no volen tirar amunt.
O sigui, que dos intents desmuntats de tres de sis i un intent desmuntat de quatre de sis són, junt amb un solitari pilar, el decebedor balanç de la diada de festa major per als Xiquets de la Vila d’Alcover. Es veuen cares tristes, però algun d’ells diu que ho veia a venir. Molta resignació, sí, però m’alegra veure bon humor en constatar que no s’acaba el món i que més val no fer ximpleries per voler sortir de plaça amb algun castell carregat. El seny a Alcover sempre ha estat un valor considerat.
Pel que fa als barcelonins i maresmencs la cosa, castellerament parlant, és més densa. Després dels tresos de vuit de la primera ronda, els de Mataró encaren un carro gros també amb seguretat tot i que, confessen, amb força canvis. Però es veu ferm i segur. En tercera ronda descarreguen el quatre de set amb el pilar. Això em serveix per saber, tot i que aquest castell d’Alcover no sigui l’estructura exacta, que estan preparant el quatre de vuit amb el pilar. En comentar-me un Capgròs que aquest castell el volen provar ben aviat, em surt de la boca una frase de Joan Laporta que s’ha fet mítica darrerament: “… i que n’aprenguin!”, li etzibo. De fet, el pilar el tenen molt ben treballat. Només cal veure el pilar de sis que porten a plaça a Alcover (finalment, la sorpresa que m’havien dit…). És un pilar que no arriben a descarregar, però que es veu amb garanties.
Els de Barcelona fan en segona ronda un quatre de set amb el pilar i, en tercera, un cinc de set. La diada acaba amb la mateixa distensió que s’ha mastegat durant tota l’actuació. Hi ha hagut temps perquè m’hagin ofert loteria uns nens dels Capgrossos, una noia dels d’Alcover i una altra dels de Barcelona. S’acosta Nadal i les colles volen fer l’agost. Però és octubre i els qui quedem a plaça, davant l’ajuntament, comentem que la setmana que ve és la diada de Santa Úrsula. Bé doncs, ens hi veiem…
