No, no és que jo me n’hi hagi anat, sinó que ahir vaig rebre un correu del Xavier Vinyals -cap de colla dels Castellers de Sants quan van fer el primer tres de vuit, i també cap de canalla quan van estrenar el famós casc de tae-kwondo-, que ja fa gairebé un any que hi viu:
“Aquest passat cap de setmana ens vam trobar a una Feria de colectividades la gent jove dels diferents casals catalans d’aquí a l’Argentina. La voluntat era fer castells ja que hi ha una colla prou organitzada a la ciutat de Parannà (província d’Entre Ríos). A més van venir membres de l’antiga de Castelar i de la Plata. Va ser una experiència molt maca, vam assajar, vaig passar DVD, explicar història i, sobre tot, vam actuar. La veritat és que vam quedar molt encantats i hi ha la voluntat de repetir-ho i mirar de crèixer. Aquí a l’Argentina han tingut la visita tècnica d’il·lustres com el Negre, l’Amaya i el Caus. Els recorden amb veneració. L’avantatge que ofereixo jo és que em quedo aquí i puc donar continuitat.”
Podeu visitar la web de la seva empresa: http://www.lapayana.com
Personalment, sempre he pensat que aquests projectes de colles castelleres a l’altra banda de l’oceà són molt complicats, tot i que, com diu el Xavier, en aquest cas hi ha l’avantatge que poden comptar amb el suport permanent d’un casteller experimentat. De tota manera, em permeto donar un consell: tot i que lògicament els primers interessats i el nucli inicial d’una colla pugui ser la gent vinculada a l’entorn dels casals, em sembla que si es pretén que la iniciativa tingui un veritable èxit cal sortir d’aquests cercles reduïts. En tot cas, tenint en compte que també s’estan creant els Castellers de Xile, i donada la rivalitat existent entre els dos països, potser aquesta sigui la carta a jugar…
