Poques, poques pistes ens va donar la diada de Sant Jordi d’ahir a Tarragona sobre com anirà aquesta próxima temporada castellera a la ciutat. Em refereixo, especialment, a les dues colles grans, que a més estrenen equip tècnic, la qual cosa fa que l’expectació sigui encara superior. La primera dada, òbvia, és que ni Xiquets ni Jove es van plantejar castells de vuit. Tampoc li hem de donar un valor determinant: Sant Jordi és encara una actuació bàsicament de tempteig, i més encara quan hi ha hagut relleu tècnic. Amb el dos de set com a millor castell per les dues colles, la Jove se’n va sortir millor que uns Xiquets que van haver de desmuntar dos cops el cinc de set. Primer toc d’atenció, doncs, per als de la camisa ratllada.
Així, potser el més concloent de Sant Jordi va ser evidenciar la bona forma dels Xiquets del Serrallo, que hi van fer una actuació francament completa: tres i quatre de set, dos de sis i bano de cinc. Les coses com són: els del barri mariner, d’un parell d’anys cap aquí, estan fent els coses ben fetes, i justament amb un equip tècnic molt jove. Amb aquesta bona arrencada –prèviament ja havien fet un parell de tresos de set-, la incògnita és on se situa el seu límit. Més complicada continua sent la situació de Sant Pere i Sant Pau: tot i que diumenge a Torredembarra també havien fet el tres de set, a la Rambla Nova el van haver de desmuntar en dues ocasions.
Caldrà esperar una mica més per veure cap a on ens portarà la temporada tarragonina, després que el final de la passada ens va fer disfrutar força, almenys pel que fa a la rivalitat entre Jove i Xiquets.
Val a dir que aquesta era la meva primera diada com a espectador de l’any: qüestions de feina m’impedeixen de moment anar per les places els diumenges, però, com veieu, no m’impedeixen de fotre-us la pallissa des d’aquest blog.
