Una de les notícies d’aquesta pretemporada ha estat que la Colla Vella dels Xiquets de Valls no serà el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès, segons sembla per una manca d’acord econòmic amb l’organització de la diada. El seu lloc, sembla, l’ocuparà la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Vagi per endavant el dret de cada colla a demanar els calers que consideri convenients per actuar, així com el dret de cada ajuntament o entitat a contractar unes colles o altres. Tot plegat, no deixa de ser en bona mesura una qüestió de mercat, d’oferta i demanda.
Certament, és una llàstima que una colla de la categoria de la Vella no hi sigui, en una diada de la categoria de la Bisbal. També és cert que, sense la Vella, la diada canviarà. Però tampoc no cal que en fem un drama, de tot plegat, ni que ens deixem arrossegar per aquesta mescla de reverència i desinformació cap a tot allò que porta l’etiqueta de “tradicional”, tan habitual al món casteller.
La Bisbal és una diada especial. A només quinze dies de Sant Fèlix, els darrers anys ha aplegat a tres de les colles participants a la festa major vilafranquina, en una diada dura, sense concessions, sense suports. En el seu moment, aquesta fòrmula va donar grans resultats: recordem, limitant-nos als castells de gamma extra, que els Castellers de Vilafranca hi han fet el dos de nou i el pilar de vuit, la Joves el quatre de nou net i la Vella el tres de vuit aixecat per sota… Tot un premi per la plaça més castellera sense colla pròpia. Però de tot això ja fa més de cinc anys. Pels motius que sigui –baixada de la capacitat de mobilització en general, un calendari massa atapeït, el fet de tractar-se d’un festiu que sovint serveix per fer pont…- el cert és que cap de les colles porta a plaça efectius suficients com per afrontar amb garanties els seus objectius. Quan això es combina amb una rivalitat intensa –no hi ha col·laboracions- i que el mateix prestigi de la plaça obliga a arriscar, el que succeeix és que no només els resultats acaben per sota de les expectatives, sinó que s’assumeixen riscos massa elevats. A la Bisbal s’han vist algunes de les salvatjades més grans dels darrers anys, i jo més d’un cop n’he sortit amb males vibracions. Les dades objectives no enganyen: darrerament acostuma a ser una actuació amb llenyes de totes les colles participants, fins i tot en construccions a priori a l’abast.
En aquestes circumstàncies, substituir qualsevol de les tres colles trenca la dinàmica perquè la colla nova molt probablement estarà disposada a intercanviar ajuts amb les altres en les pinyes. Sent la Vella la que marxa, a més, no és improbable que Vilafranca i la Joves també puguin col·laborar si els és beneficiós. Això afavoreix els possibles intents de castells superiors –especialment a càrrec dels verds- i, sobretot, un matalàs extra que eviti o minimitzi possibles caigudes.
Té tota la raó el president de la Vella, Ivan Rodon, quan diu que l’absència de la Vella beneficia Vilafranca. Però és que també beneficia la Joves. I també (òbviament) la colla que actua en el seu lloc. I la diada, guanya o perd? Certament, perd alguns elements de singularitat, aquesta mateixa duresa que la feia atractiva, però que començava a ser excessiva per paladars com el meu. A canvi, pot guanyar en el nivell dels castells assolits, en seguretat i també en ritme i agilitat. Des del punt de vista dels organitzadors, crec que els compensa més un castell de gamma extra que el prestigi que pugui tenir el format actual.
Qui perd, doncs? La Vella? Segurament sí, però en tot cas per decisió pròpia, i són els seus dirigents els que hauran de justificar-la, sobretot als seus propis castellers. Lògicament, no sé què demanava la Vella ni què oferia la Bisbal, però sí sé que els rosats no cobraven menys (més aviat el contrari) que les altres dues colles participants. I també sé que aquestes discrepàncies ja fa anys que s’arrosseguen, de manera que la notícia no m’ha sorprès. Ah, i també sé que la Bisbal no és Vilafranca.
Un darrer factor a tenir en compte és que, tot i la memòria ens enganyi, la fórmula Vilafranca-Joves-Vella no és indissociable de la Bisbal. De fet, les alineacions de colles participants a la diada del 15 d’agost han anat variant força, i la mateixa Jove de Tarragona hi ha actuat en diverses ocasions, els anys 80 i 90. Si no m’equivoco, l’única colla que realment ha estat fixa els darrers 30 anys i escaig és la Joves, que considera la Bisbal plaça pròpia, i que hi ha viscut alguns dels moments més transcendentals de la seva trajectòria.
Per tant, sí, és una llàstima que una colla de la categoria de la Vella no actuï en una diada de la categoria de la Bisbal. I dit això, a gaudir amb el que ens ofereixin Vilafranca, Joves i Jove de Tarragona.
