El diumenge 1 de juliol, al Raval de Montserrat hi havia almenys una quinzena de mitjans de comunicació nacionals o locals, entre ràdios, televisions, agències, internet i premsa escrita. Una xifra no gens menyspreable i percentualment equivalent a la que és habitual, per exemple, en una roda de premsa política d’una certa rellevància. Generalment, quan en aquesta era moderna de la informació de masses una organització cívica o una institució vol donar ressò a les seves idees o activitats públiques, convoca formalment una roda de premsa, que pot anar acompanyada d’un “off the record” i, fins i tot, d’un “a part” per als periodistes interessats a abordar amb el protagonista de la notícia alguna informació en exclusiva o en primícia.
Aquesta és la manera estàndard de funcionar en les relacions professionals que mantenim els periodistes i els actors de la notícia pública. Una altra cosa, és clar, és el periodisme d’investigació, que ja comporta una relació més discreta entre les dues parts. Però, en les diades castelleres, segurament no és el cas. A les diades, els periodistes ens trobem amb unes agrupacions anomenades “colles castelleres”, que ens venen el seu producte en forma de castells, però que no ens l’expliquen d’una manera estàndard. Així, són habituals les corredisses i l’anar d’una banda cap a l’altra buscant el cap de la colla, que sovint queda camuflat entre centenars de persones vestides exactament igual.
Això converteix en feixuga la feina que hem de fer a plaça els periodistes i en cansada la responsabilitat que tenen els esmentats portaveus d’atendre els mitjans, perquè sovint han d’explicar deu vegades el mateix a periodistes diferents. La culpa d’aquesta situació tan amateur és, en part, de les colles, que no han entès encara com han de ser les seves relacions amb els que els fem d’altaveu. Però el gruix de la responsabilitat, desenganyem-nos, és nostre.
Avui en dia la majoria som professionals que cobrem per fer aquesta feina, però que acceptem una manera de treballar voluntarista. Home, no cal que els organitzadors de les diades ens muntin un “centre de premsa” a peu de plaça, però no estaria malament que s’imposés el costum que, cada portaveu d’una colla, en finalitzar l’actuació, es prestés a oferir una roda de premsa conjunta per als mitjans. Nosaltres ho hauríem de proposar, i les colles de comprometre-s’hi. Nosaltres no hauríem d’anar escopetejats d’una banda cap a l’altra, i ells no haurien de gastar tanta saliva en va.
Publicat el 21 del 07 del 2007 al Diari de Tarragona.
