No he volgut convertit aquest blog en un espai d’autobombo constant del Quarts de Nou, o si més no he intentat que no fos això. Però avui, decididament opto per fer-los/nos/me la pilota descaradament. Al cap i a la fi, a l’inici de temporada del Qd9 en aquest mateix web ens van caure força crítiques, crítiques que de mica en mica han desaparegut, la qual cosa pot voler dir: a) que els crítics, fastiguejats, han deixat de mirar-nos; b) que, massoquistes, ens continuen mirant però ja ens donen per impossibles; c) que de tant en tant l’hem anat encertant. Tal i com us podeu imaginar, m’apunto a aquesta darrera opció, perquè també és cert que hem rebut algunes felicitacions (per l’especial Sant Fèlix, per exemple). Són les felicitacions arran d’un reportatge sobre Jan Julivert, emès la setmana passada, les que han motivat aquest escrit. Sobretot perquè m’han arribat de persones d’aquelles, diguem-ne, amb criteri: el Pere Ferrando, el Salvador Ferré de la Bisbal, el Xiquet i company de blog Jordi Andreu…
Unes felicitacions que crec justificades (adéu, falsa modèstia!), perquè la veritat és que el reportatge va quedar macot, d’aquells que nosaltres mateixos vam quedar-ne satisfets. Els temes històrics són –almenys per mi- agraïts. A més, val a dir que els Nens del Vendrell són ara mateix una d’aquelles colles amb les que fa goig treballar (l’any passat van ser la colla que ens va deixar gravar el primer assaig amb casc, després que altres agrupacions no hi accedissin). Però està clar que l’agraïment més gran ha de ser per al Jaume Domingo, amic de Jan Julivert que va gravar els moments històrics d’aquells Nens de finals dels 60 i inicis dels 70. No exagero si dic que les imatges del Jaume Domingo són, com a mínim, mig reportatge, i que a partir d’aquí és molt fàcil fer una bona feina.
I aquí és on volia arribar –per tal que no sembli que aquest escrit és simplement auto-pelotillero-, al tema de les imatges antigues de castells. Antigues i no tan antigues, perquè tot el que sigui anterior a les retransmissions de TVC és una incògnita. En els darrers anys s’ha fet una tasca importantíssima de recollida i identificació d’imatges fotogràfiques, però crec que encara no s’ha fet gaire res pel que fa a imatges de vídeo o cinema. Què és el que realment existeix? Una colla té unes imatges, una altra en té unes altres, n’hi ha algunes en un o altre arxiu… Però ningú sap realment quines imatges tenim actualment a l’abast. Això per no parlar de les que poden estar encara en arxius particulars, o en grans col·leccions públiques (com ara la Filmoteca de Catalunya), però sense que s’hagin pogut identificar correctament (de quina actuació es tracta? Quines colles?). Hi ha, també, tot el fons del Nodo i Televisió Espanyola, en què hi ha material molt interessant però que és difícil de fer servir per una qüestió de drets. Aquesta és una altra: en molts casos també és difícil saber qui té els drets sobre aquelles imatges i, per tant, si es poden emetre o no…
I encara una darrera qüestió: els formats. En la primera temporada de Quarts de Nou ja vam fer servir imatges del Jaume Domingo per un reportatge sobre el Concurs del 70. També en vam utilitzar unes del vallenc Josep Alvareda, magnífiques, que vam localitzar via Colla Vella. La nostra sorpresa va ser en descobrir que encara estaven en el seu suport original (Super 8, crec recordar) i només n’existia una còpia! Vam entregar-li una còpia en DVD per tal que pugués fer-la circular sense haver d’arriscar l’original. Vull dir que també ens podem trobar amb imatges en formats avui en desús que podrien perdre’s sinó són localitzades i transferides a formats actuals i més resistents.
