La veritat és que el Nadal se m’ha complicat per diversos motius i no he pogut entregar la carta als Reis personalment a algun dels seus patges i enviats -i, com us podeu imaginar, en cap moment m’ha passat pel cap fer-ho al terrible Pare Noel-. Per això, encara que sigui a darrera hora, penjo la meva carta al ciberespei, tot confiant que Ses Majestats, amb els seus poders màgics, estiguin a temps de llegir-la.
Apreciades Majestats:
Crec que no dic cap mentida si afirmo que aquest any he estat prou bo: he mirat de ser just en les meves cròniques, fer la meva feina amb dedicació i ganes, encaixar les crítiques amb elegància i mirar de ser, en general, prou positiu, fugint de les postures apocalíptiques que sovint apareixen dins aquest nostre món casteller. Per això mateix m’atreveixo a demanar-vos que aquest any tinguem un Quarts de Nou millorat, situat els dilluns, que ens permeti fer una millor feina de forma més còmoda. També m’atreveixo a demanar-vos una major estabilitat professional als que ens dediquem a aquest programa estacional, de manera que puguem passar l’hivern sense penúries. Paradoxalment, a nivell sentimental potser estaria bé una miqueta menys d’estabilitat… Ja m’enteneu.
Tot i això, el gruix de les meves demandes no van per mí (generós que és un) sinó que fan referència al conjunt del món casteller. Sí, ja sé que hi abunden els descreguts i els republicans, però els castellers acostumen a ser bona gent. A més, en una societat com l’actual són dels pocs que reivindiquen l’esforç col·lectiu i el treball d’equip, com el que desenvolupeu vosaltres, enfront l’individualisme representat pel denostat Santa Claus. Aquests són els “regals” que demano:
– En primer lloc, un casc per als dosos, si pot ser dins aquesta mateixa temporada. Ara que per fi hem deixat enrere els debats estèrils sobre la pertinença o no d’aquesta protecció, seria una llàstima que no puguéssim resoldre les dificultats purament tècniques.
– Un Concurs de castells com Déu mana. Sembla que anem pel bon camí i finalment es continuarà treballant amb el sistema de fa dos anys. Llàstima que s’hagin perdut uns mesos preciosos, però encara hi ha temps per fer bona feina.
– Una mica més de diversió per dalt. No es tracta de que els Castellers de Vilafranca perdin nivell, ni molt menys, però sí de que la resta de colles punteres siguin capaces de fer-los patir una miqueta.
– Al món casteller també li anirien bé algunes novetats i alicients: noves colles de nou o, per què no?, de gamma extra. Més encara quan hi ha agrupacions que es troben en disposició de fer aquests salts. Més que un regal, potser seria qüestió de justícia.
– Almenys un quatre de nou net. De qui sigui, però ja fa massa anys que no el veiem…
– No puc evitar mirar especialment pels meus veïns. Pels Xiquets demano que aquest cop sí siguin capaços de mantenir castells com el tres de nou i el cinc de vuit. Aquest any s’han portat molt bé i mereixen el regal. La Jove, en canvi, potser hauria de rebre carbó… Però crec que en realitat ja fa uns anys que en reben, i ara toca canvi de dinàmica. No demano res més que una oportunitat i una miqueta de sort per ells.
– Els que sí es mereixen carbó són alguns caps de colla tirant a energúmens. Ja sabeu quins són…
– Finalment, no em vull oblidar dels companys d’aquest web. Als que tenen blog, doneu-lis temps per escriure més sovint, que no ho fan gaire. Per l’Ayatollah, una foto dedicada de l’Elisabet Carnicé. Per l’Isidre Lluçà, inspiració per acabar d’un vegada un manual sobre la feina que hauríem de fer els periodistes castellers que va prometre fa mesos i encara no ens ha fet arribar. Uns sostenidors nous per la Bambola Ewa (on ets, per cert?). Pel JAM, la col·lecció completa en DVD del Quarts de Nou, per tal que els revisi i vegi que no som tan dolents. Pel Santesmasses, èxit amb les Tirallongues. Per l’aixecada per sota, un poster amb les millors triletes de la Jove de Tarragona. Pel Jaume Grau, pau interior i un tranquimacín.
Bé, sé que demano moltes coses, però teniu tot l’any per anar-les fent realitat. Tampoc no és tan difícil…
