Estic mig obligat a començar amb un article de presentació del meu llibre L’origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica. El llibre va començar l’any 1998, quan en un viatge a València, vaig descobrir que la muixeranga d’Algemesí. N’havia llegit alguna cosa quan era petit, però les fotografies eren en blanc i negre i creia que potser ja no existia. Alguns la consideraven un antecedent dels castells, altres ho negaven i el cert és que quan un casteller la veu per primera vegada no pot evitar la sorpresa davant una cosa que per una banda ens sembla molt familiar, però que no deixa de ser exòtica.
A partir d’aquí, vaig començar a llegir tot el que trobava sobre l’origen dels castells i les tradicions que hi podien estar relacionades. La bibliografia utilitzada per al llibre consta de 160 llibres i articles, he trobat informació sobre una dotzena de muixerangues de pobles diferents, uns 40 balls de valencians i 10 moixigangues. També he recollit notícies històriques fins el 1819: 60 del ball de valencians i 21 de moixigangues; les he ordenat i les he comentat, perquè algunes de les notícies que s’han publicat es basen en textos que, segons el meu punt de vista, no demostren l’existència d’aquests balls.
Però l’aportació més original és l’estudi de les tradicions que continuen vives i que he pogut observar a les festes dels nostres pobles. Per poder veure-les en directe, cada any faig 4 o 5 viatges al País Valencià i he anat fins a Marràqueix per poder veure els acròbates.
La muixeranga del País Valencià és una tradició que durant molts anys ha viscut reclosa a l’àmbit estricatment local, cosa que ha fet que fos diferent en cada poble. Tot i amb això, hi he identificat quatre components comuns: el gimnàstic, el burlesc, el religiós i el coreogràfic. Algunes figues com la campanan, la torre, el passeig de gegantets i el castell, així com la posició d’alçador, demostren la relació entre la muixeranga valenciana, els balls de valencians i els castells.
Les notícies històriques indiquen que el ball de valencians va néixer al Camp de Tarragona a partir de la barreja de les construccions humanes pròpies de la muixeranga, i d’una música, coreografia i vestuari típic de les danses populars d’aquesta zona. Durant el segle XVIII el ball de valencians es va estendre per tot el Camp i es va adaptar al gust i possibilitats de cada poble, adoptant una forma diferent en cada lloc, sense cap norma ni autoritat que el regulés (evolució divergent). A principis del segle XIX, el ball de valencians de Valls es va convertir en els castells, tot i que va mantenir el ball fins el 1819 com a mínim. La desaparició de tots els grups de balls de valencians va deixar els Xiquets de Valls com l’únic model a imitar per les colles castelleres que es van formar a partir de 1926.
Hi ha qui creu que totes les moixigangues són religioses, però les dades que hem reunit en el llibre demostren que amb aquest nom es van anomenar diverses tradicions, i que la moixiganga religiosa no està directament relacionada amb l’origen dels castells.
Les acrobàcies són una tradició del nord d’Àfrica que inclou 5 figures semblants a les de la muixeranga d’Algemesí, així com els caràcters acrobàtics i burlesc. Tot i que no tenim prou dades històriques per estar-ne segurs, és possible que aquestes dues tradicions estigui relacionades.
