Dissabte al vespre vaig assistir a un interessant debat sobre el Museu Casteller de Valls, celebrat a l’Antic Cafè d’aquesta població, en el marc del seu primer aniversari, als que cal felicitar tant per la iniciativa, com per l’èxit de convocatòria de la mateixa. El debat el va moderar eficaçment la periodista i amiga Mireia Segú, que el 2006 va fer un parell de col·laboracions amb el Qd9 i a qui actualment podeu veure els diumenges a “Qui els va parir” (programa, per cert, que coordina una exQd9, l’Anna Homs,: una dona que, descoberta la seva capacitat de cuinar paella, haig de situar ja tan sols a un parell de passes de la perfecció).
Però tornem al tema del Museu. A priori, la principal atracció de la taula rodona era la presència del president del Parlament, Ernest Benach. D’entrada va dir el que fa temps que diu: que el Museu és un projecte que s’ha de convertir en realitat aquesta mateixa legislatura. Repreguntat pel tema, Benach va ser més contundent: va reconèixer que en altres temps el projecte –més de trenta anys sense passar de ser això, un projecte- s’havia encallat per la picabaralla política entre administracions de color diferent, però va assegurar que ja no és així, que la Generalitat està preparada per a tirar-lo endevant allà on l’ajuntament de Valls li digui que ho ha de fer.
A partir d’aquí, semblava que el debat no donaria per gaire més, a mesura que representants de les colles vallenques i d’altres, de la Coordinadora i dels mitjans de comunicació insistien sobre la necessitat que es faci el Museu. Però van aparèixer dos elements nous. El primer el va aportar l’Albert Carrillo, representant dels Minyons de Terrassa –i, si no m’erro, president de la Coordinadora aquesta temporada-. Carrillo, que és un tio seriós i amb unes vinculacions importants amb Valls, va començar dient el mateix que la resta: que el Museu s’ha de fer a Valls per una infinita sèrie de motius, i que ens trobem en un moment clau, una oportunitat que no es pot deixar passar: consens dins el món casteller, administracions predisposades, sensibilitat pel tema en les altes esferes polítiques… Però tot seguit va llençar la bomba: si, en aquest context, Valls no aconsegueix de tirar endevant el projecte, això suposarà un fracàs tan gran que la capital de l’Alt Camp no mereixerà acollir el Museu. Encara més, la Coordinadora seria la primera a buscar una altra ubicació per a l’equipament. Per si no havia quedat prou clar, Carrillo va tornar a dir-ho en una segona intervenció, i aquest cop em va fer la sensació que tothom va entendre que allò anava de debó.
El segon element va arribar amb les intervencions del públic –entre ells, representants d’ERC i la CUP, és a dir, l’oposició municipal-, denunciant que la darrera proposta de l’equip de govern de l’ajuntament –CiU i PSC- de situar el Museu a la partida de Ruanes és una “trampa” per legitimar el desenvolupament urbanístic d’aquesta àrea i reclamant que l’equipament es faci dins el nucli antic, on hi ha diversos espais possibles. Haig de reconèixer que aquesta qüestió era totalment desconeguda per mi, però que pel que he pogut averiguar, certament, la jugada és aquesta: el Museu casteller ha de servir per facilitar l’aprovació d’un pla urbanístic especial, al marge de POUMs i altres mecanisme de control. El problema és que, si bé aquestes denúncies semblen certes, sembla que la “trampa” funciona. Es va fer evident quan el regidor d’ERC Josep Maria Pallàs va assegurar que “Valls mereix un museu digne, encara que això suposi esperar un any o dos més”, en total contradicció amb el que s’havia dit fins al moment des de la taula. I el cert és que des de la taula ningú va voler sortir de dues premises que ja s’havien establert anteriorment: la prioritat ara mateix és que el museu es faci el més ràpidament possible; i la ubicació del mateix és un debat estricament local que s’ha de desenvolupar dins l’ajuntament. Ajuntament en el qual CiU i PSC disposen d’una aclaparadora majoria…
Jo, tot i que no puc deixar de sentir simpatia per aquestes denúncies, em posiciono amb l’Albert Carrillo, és a dir, amb la postura de qui s’ho mira des de fora i en comença a estar cansat. Crec que el més natural és que el museu casteller es faci a Valls, de la mateixa manera que el Country Music Hall of Fame és a Nashville, Tennessee. Però, en canvi, el Rock & Roll Hall of Fame no està a Memphis, ni a Nova Orleans, Nova York, Los Angeles, San Francisco, Detroit o qualsevol de les ciutats que han tingut una importància cabdal en el desenvolupament d’aquesta música. El Rock & Roll Hall of Fame està a Cleveland, Ohio. L’excusa oficial és que des d’aquesta població s’emetia un popular programa televisiu de ball als anys 50, però l’explicació és més simple: Cleveland va ser la ciutat que va apostar per tenir aquest museu, la que va posar més inversió i més facilitats. I seguint aquesta lògica, el Museu Casteller hauria d’anar a Valls però pot anar a Cardedeu. El que està clar és que la capital de l’Alt Camp no pot tenir un crèdit il·limitat en aquest tema.
