En principi, generalment se situa l’inici de temporada el cap de setmana següent a Sant Jordi. Doncs bé, aquest any el cap de setmana anterior a Sant Jordi ha estat, almenys per un servidor, d’una intensitat superior als de la majoria de la temporada. I no parlo només d’actuacions, sinó de totes aquestes activitats paral·leles que fan més ric el món (i el submón) casteller. Començo, doncs, la crònica d’un cap de setmana de cursets, dinars, futbol i homenatges. Ah, i també de castells, fins i tot un d’inèdit!
Així, el cap de setmana va arrencar divendres a la tarda amb el curs organitzat pels Xiquets de Reus i la URV, que concedien crèdits lliures als participants a canvi d’assistir a una sèrie de xerrades i després participar en assajos i actuacions de la colla. Una iniciativa intel·ligent, que a més en aquest cas realment aconseguia oferir una panoràmica molt completa a aquells que no coneixien els castells o només en tenien un coneixement superficial. Així, al llarg de dos divendres van parlar Josep Bargalló, Pere Ferrando, Miquel Botella, Xevi Castellví i Jordi Peñalver, Jaume Rosset i, “last but not least”, que diuen els ianquis, el menda lerenda. Em va tocar parlar, és clar, de la relació entre mitjans i món casteller. No us repetiré el rollo que vaig fotre -molts ja us el sabeu, a més-, però sí puc dir que l ameva intervenció va aconseguir “desenmascarar” els castellers i castelleres que hi havia entre els assistents.
Dissabte al matí tocava Barcelona, a participar en els deu anys del programa Terços Amunt de Ràdio Gràcia. Amb el Terços ja hi vaig entrar en contacte quan encara escrivia a El Punt de Tarragona (llavors el portaven el Quim i el Josep Maria). Anys més tard, les dues primeres redactores del Qd9 (les Annes, Homs i Marin) havien passat per aquest programa. I darrerament, sobretot amb el Roger, el Raimon i el Martí, coincidim molt a plaça, perquè a més, dins el gremi, som dels que ens movem més decididament a peu de pinya. Doncs bé, la gent del programa han tingut la bona pensada de celebrar els deu anys amb una trobada de periodistes castellers, enfrontats en un partit de futbol-sala.
Com ja ens va passar fa un any contra els Capgrossos de Mataró, l’equip del Qd9 va patir diverses baixes de darrera hora, inclós un Pol Marsà que va aparèixer amb crosses. Afortunadament, l’Efren i el Sergi de La Malla van reforçar el nostre equip, de manera que vam aconseguir la victòria per un clar 8-5 contra els amfitrions, la gent del Terços. Com ja havia fet contra els mataronins, el nostre càmera Josep Serra va revalidar la seva condició de “MVP” i va repetir quatre gol. La revelació, però, va ser l’Eloi, el muntador, que va demostrar que l’hem de treure a prendre més l’aire anotant els altres quatre gols de l’equip. L’Anna Homs no va fer cap gol, i això ens va deixar sense l’esperat (de fa anys) guaranà, però va aportar, amb el seu toc, criteri i elegància. I la Irene Puig-Sedo i servidor vam aportar… Bé, hi érem, que és el que conta. De fet, la meva aportació sí va ser decisiva: un gol en pròpia porta compensat després en el darrer tram del partit, quan vaig aconseguir mantenir la nostra porteria imbatuda. Per recuperar forces, dinar de germanor en un restaurant familiar de la Vila. L’any que ve hem de buscar una altra excusa per repetir-ho (cinc anys del Qd9?), i que s’apuntin els covards que aquest cop han fallat (eh, Tres Rondes?)
Sense haver fet la migdiada que el cos demanava, cap a la Bisbal del Penedès (acompanyat, per cert, del Rafael Renyer, de Ràdio Arrels de Perpinyà, amb qui he col·laborat de tant en tant després que se’m presentés en la darrera Mercè). S’inaugurava la placa amb motiu del tres de vuit amb l’agulla que els Castellers de Vilafranca hi havien descarregat l’any passat. L’expectació, evidentment, no era per la placa, sinó per l’anunci dels verds que en l’actuació a priori de tràmit hi inclourien un castell inèdit, el cinc de set amb l’agulla. Dit i fet. El cert és que una construcció francament curiosa. A mi se’m fa especialment estrany el fet que el pilar mira cap a la rengla, cosa que castellerament parlant és lògica però que a nivell estètic fa la sensació que aquells senyors s’han posat a l’inrevès. La consecució d’aquest castell amplia el debat sobre els límits de la gamma i la seva traslació en puntuacions i rànquings. El tema té un indubtable interès: ja n’he dit alguna cosa i de ben segur que ho tornaré a fer, però no ara.
Perquè ara toca anar ràpidament cap a Vilafranca, on dissabte a la nit se celebrava la segona edició de la Nit de Castells, organitzada per la revista Ídem. Del concepte mateix ja vaig dir què en pensava fa un any, i que vulgui saber-ho pot regirar l’arxiu. Les meves reserves “ideològiques” a banda, cal destacar que aquesta segona edició va millorar en pràcticament tots els aspectes la primera, i felicitar-ne els organitzadors. Enrere han quedat aquells horrorosos quadres, substituits per una escultura-trofeu elegant. I el més important, uns reconeixements, a nivell global, més ajustats: cal destacar la incorporació d’un quart premi. El format de gala, a més, també va guanyar, o almenys a mí m´ho va semblar, amb Jordi Llavina com a presentador molt més integrat que el mediàtic Xavier Grasset. Hi va haver moments genuïnament emotius, com el premi a Oriol Rossell, fundador dels Castellers de Vilafranca, i també en els discursos hi va haver elements d’interès més enllà d’allò simplement protocolari. Em quedo amb dos detalls: la referència de Joan Antoni Baró, alcalde de Mataró i membre dels Capgrossos, a que el seu discurs es correspondria amb l’estil de la colla, “sobri i fins i tot soso”; i el final del discurs del nou president de la Coordinadora, Albert Carrillo, quan va transformar el lema casteller -topicasso on els hi hagi- en “força, equilibri, valor i un xic d’atreviment”.
Si se’m permet un suggeriment, caldria que hi hagués algun element post-gala que permetés la tertúlia i trobada entre els assistents. En tot cas, uns quants vam acabar a un pub del costat, celebrant amb el Xavier Brotons el merescut premi a la col·lecció l’Aixecador de Cossetània. I a quarts de tres, tornem-hi cap a Tarragona. Diumenge hi havia diverses actuacions d’interès, i fins i tot la inauguració del nou local dels Capgrossos, però el vostre cronista va preferir dormir. Que ja tocava…
