Com ja haureu llegit en aquest mateix web (i si no, feu-ho!), avui s’ha presentat oficialment en roda de premsa el nou Concurs de Castells. El “menda lerenda”, que ha pogut assistir a aquest magne esdeveniment, us en fa tot seguit la seva valoració, vist que el tema continua aixecant gran expectació.
Potser el més important de la roda de premsa (tot i que s’hi ha passat pràcticament per sobre) és que ha oficialitzat la nova estructura del Concurs que, en principi, és la del futur. És a dir, per una banda hi ha un comitè executiu, independent de les colles i nomenat per l’alcalde, que s’encarrega de tot el que té a veure amb l’estructuració del Concurs com a gran espectacle, amb l’objectiu de fer-lo més assequible al gran públic, i a buscar fons, amb l’objectiu d’augmentar la participació privada. De l’altra, un comitè assessor, constituït per representants de les quatre colles de la ciutat, que és el que decideix sobre qüestions castelleres.
Ja hem guanyat alguna cosa. Podem discutir si aquesta és l’estructura ideal, i podem discutir sobre si les persones que formen el comitè executiu ens cauen millor o pitjor, o si són les més adients o no. Però almenys tenim ara una organització que pot tenir continuïtat, que pensa en els espectadors i no només en el color de la seva camisa i que fa alguna cosa més que marcar les rotllanes a la sorra i fotre’s un esmorzar de marisc. I si ho fan malament, que els canviïn. D’entrada, fa dos anys ja van guanyar-se la meva simpatia impedint que es repetís un espectacle tan lamentable com el tradicional auto-repartiment de medalles al mèrit dels organitzadors, que per cert valien una pasta important.
Un apunt històric: treure el poder de les colles locals sobre el Concurs és, en realitat, retornar a la fòrmula original. O és que el Concurs del 1970 el van organitzar els Xiquets de Tarragona? Pues va a ser que no.
A més d’aquesta nova estructura, en la roda de premsa s’ha presentat la nova taula de puntuacions –que simplement incorpora l’estructura del tres amb l’agulla- i les novetats en el protocol de plaça. Contra el sentiment majoritari –i l’opinió d’un servidor, valgui el que valgui-, el tall per actuar en solitari se situa en el quatre de nou amb folre. Val a dir que aquesta ha estat una proposta del comitè executiu, però refrendada per l’assessor, és a dir, per les colles de Tarragona. I, de tota manera, en contra dels que diuen que l’organització no escolta les colles, val la pena fer notar que en un altre cas sí ha prevalgut el criteri expressat majoritàriament per les colles contra la posició inicial de l’organització (es podran fer el tres i el quatre amb l’agulla en la mateixa actuació), i que s’ha recollit la demanda que el casteller que marqués el castell vàlid fos el darrer del pis corresponent i no el primer.
Dic tot això perquè m’ha sorprés, en les respostes al meu text anterior, la virulència de moltes de les intervencions, que pintaven un panorama apocalíptic de secretisme, conspiracions i vici en l’organització, a l’hora que feien una crida al boicot. Des de la meva discrepància amb determinades decisions dels organitzadors no acabo d’entendre a què ve tant de crit. En el que sí li dono la raó a l’Avi Porta és en què les consultes a colles participants s’haurien d’ampliar a agrupacions com ara la seva i altres que ja fa anys que hi participen i que ho fan amb un nivell important. Com ja he dit anteriorment, no sóc partidari de que les colles (ni les de Tarragona ni les de fora) decideixin, però sí que se les escolti. I en aquest sentit, estic convençut que Barcelona o Sants farien aportacions més positives que altres colles que actualment són consultades i que només estan pendents de com reflectirà tot plegat en la seva posició al podi. Una mica a l’estil Capgrossos, que pel que sé han fet diversos suggeriments interessants… que han topat més amb la negativa de les altres colles consultades que de l’organització. I és que tothom es queixa de la durada, però a l’hora de buscar solucions, cap no agrada.
Finalment, tot i que entenc que el que estimula el debat i excita els polemistes (a mi el primer, és clar) és allò més discutible, em sorprén que es posi tant d’èmfasi negatiu en una mesura que a mi tampoc no m’agrada (posar el cinc de vuit i altres castells a la ronda conjunta) però que en tot cas té un efecte limitat i només és aplicable al Concurs. En canvi, no sembla que aixequi gaire interès una altra mesura per estalviar temps molt més important i trascendent i que, el meu entendre, hauria de traslladar-se ja a les diades normals: limitar a dos els peus en cada intent (és a dir, només es podrà desmuntar un cop). Aquesta em sembla una gran aportació del Concurs i des d’aquí felicito a qui tingués la idea i als que l’han aprovada. Que no tot han de ser crítiques.
