El cert és que ja fa temps que busco l’excusa per afegir-me a la febre Chikilicuatre. La intenció seria parlar del vessant casteller del tema, però el cert és que de moment està poc desenvolupat. Sí que hi ha alguna connexió indirecta: per exemple, en la figura de la productora del Qd9 de l’any passat, Irene Puig-Sedó, que en aquests mateixos moments està a Belgrad treballant en el muntatge de Chikilicuatre. I també haig de dir amb satisfacció que he pogut trobar una primera versió castellera del popular “Chiki-chiki”: el “Xíquet-Xíquet”, que han fet uns components dels Xiquets de Reus i que, certament, té força gràcia, especialment si coneixeu mínimament la colla. Llàstima que, almenys de moment, no hi hagi versió en vídeo.
Tot plegat, però, no justifica aquesta entrada en el blog. Però com que no em resigno a no demostrar el meu suport al tema, el que faré és fer servir la cançoneta per marcar el ritme d’aquesta entrada al blog i “matar” diversos temes d’un sol cop. Tots ells, a més, lligats a la dimensió mediàtica del fet casteller.
Així doncs, el txiqui-txiqui es balla aixíns!
Doncs sí, torna Qd9. El primer programa serà el 8 de juny, la qual cosa vol dir que continuem en diumenge i, sembla, en el mateix horari. De fet, la continuïtat serà la tònica general d’aquesta quarta temporada, tot i que espero que també puguem oferir algunes novetats. El que sembla segur és que caurà algun especial més. Queda per definir què passarà amb el concurs. Ah, i no m’oblido del més important: l’Elisabet Carnicé continua, per a tranquil·litat dels nombrosos enamorats que va deixar a finals de la temporada passada.
Com algú ja haurà vist, aquest any també m’encarrego de la informació castellera de La Vanguardia. No amagaré que em fa certa il·lusió, perquè aquest és el diari que he llegit tota la vida i que compro cada matí. Tampoc no amagaré que m’enfronto a diverses incògnites. La primera, acabar de comprovar que m’és compatible amb el Qd9, especialment els diumenges. A més, jo sempre he estat molt acostumat a tenir un control molt directe sobre el producte final (a El Punt jo mateix em tancava les planes) i la forma de treballar per La Vanguardia és molt diferent: els envies el text per correu electrònic i no saps com ha quedat tot plegat fins que tens el diari a les mans l’endemà. També és cert que l’interès que La Vanguardia té pels castells és relatiu, que no hi ha un espai fixe i que això vol dir que una bona actuació pot acabar reduïda a un breu si hi ha notícies que es consideren més importants.
De tota manera, haig de dir que l’experiència de moment és bona. Aquest dissabte el “Vivir” es va obrir amb tres planes senceres dedicades a l’inici de la temporada castellera, per iniciativa de la pròpia gent de La Vanguardia. En aquest sentit, també haig de destacar la feinada i l’entusiasme del grafista que es va encarregar de tot l’aspecte visual, el Josep Ramos, a qui correspon una part importantíssima del mèrit pel resultat final. La Vangu fins i tot va dedicar una de les editorials al tema: amb imprecisions importants sí, però el que conta en aquest cas és que consideressin que el fet casteller mereixia aquesta atenció, cosa que no passava des de feia temps.
El que potser molta gent no sap (a banda dels vilafranquins) és que pròximament s’emetrà un 30 minuts de temàtica castellera, dedicat al tema de Xile. El seu responsable és el “jefe” i malgrat això amic Xavier Capdevila, director del Qd9, que hi porta treballant mesos. Suposo que li correspondria a ell d’anunciar-ho, però com que el blog d’aquest web el té força abandonat, ho dic jo. L’emissió està prevista per al juny.
Finalment, haig de dir que un dels punts de discrepància que el Capdevila i jo sempre hem tingut era qui dels dos aniria a “La Nit al Dia” si algun dia la Mònica Terribas convidava algú del programa a parlar de castells, ja que tots dos hi volíem anar. De tota manera, jo només recordo una ocasió en què al programa s’hi parlés de castells –com a mínim amb convidats-: va ser arran del concurs de 2002, i hi van convidar els llavors caps de colla de Vilafranca i Minyons, Francesc Moreno i Nani Matas. Va quedar una mica clar que la pobre Terribas parlava d’oïda, i el Melilla no li va posar gens fàcil parlant-li com si ho fes a un periodista especialitzat en el tema. Només el pobre Nani va fer algun intent de portar la conversa cap a un terreny que fos comprensible per tots els implicats.
Canviarà la política de TVC respecte als castells sota la direcció de Mònica Terribas? Cal recordar que el director sortint, Francesc Escribano, era a priori allò que se’n diu una persona “sensible” al tema casteller: vilanoví, va ser l’autor, justament, d’un 30 minuts sobre el món casteller allà pel 1999. Però això no sempre és garantia de res, i fins i tot pot ser el contrari. A nova direcció, noves oportunitats. L’equip de l’Escribano ja va fer el pas importantíssim de deixar les retransmissions per un programa fixe. Potser el nou equip de la Terribas pot donar un altre pas endavant. En tot cas, li correspon al lobby casteller fer pressió.
