Sobre els castells només carregats (I)
Últimament, algunes veus (amb no gaire predicament, la veritat sigui dita) han reclamat que s’obri el debat sobre la conveniència que els castells només carregats no tinguin cap valor. És a dir, que a partir d’ara només comptin els castells descarregats. Doncs bé, en cas que aquest debat s’arribés a obrir algun dia, jo m’hi declararia en contra. O sigui, que jo estic totalment a favor que les coses continuïn com fins ara, és a dir, que els castells només carregats encara es tinguin en compte. Evidentment, també sóc partidari que la distància entre els castells descarregats i els només carregats augmenti a favor dels primers, i en aquest sentit vaig formar part del grup de periodistes que en elaborar la Taula Desc.20 van decidir que al Concurs de Tarragona un 4 de 9 amb folre descarregat, per exemple, valgués més que un 3 de 9 amb folre solament carregat (la qual cosa va ser una novetat important en el seu moment i que sembla que el món casteller ha acabat acceptant majoritàriament).
Ara bé, una cosa és que estigui d’acord que cada vegada es valorin més els castells descarregats i, en canvi, una cosa diferent és que llevem qualsevol valor als castells només carregats. Penso que això darrer fóra un error. És evident que un determinat castell solament coronat no té el mateix valor sempre i per a totes les colles. Per exemple, ara mateix un 4 de 9 amb folre carregat no tindria el mateix valor per als Castellers de Barcelona que per als Castellers de Vilafranca.
Però, com diu un bon amic, “molts castells s’han hagut de carregar primer abans de descarregar-se!” I aquesta màxima la podem comprovar en la consecució dels quatre gamma extra bàsics: pilar de 8, 2 de 9, 5 de 9 i 4 de 9 amb el pilar, castells que la primera vegada que es van provar als anys noranta només es van poder carregar. I també estic convençut que, en aquell moment, aconseguir-los carregar va ser tot un estímul per a les colles que va permetre que, posteriorment, s’arribessin a completar. Sovint, els defensors només dels castells descarregats diuen que això ja era així al segle XIX. Doncs bé, aquest és un aspecte que convindria revisar: efectivament, algunes cròniques recullen que en una mateixa actuació una colla carrega primer, després hi torna i per fi descarrega el mateix castell (com la Colla Vella amb el 5 de 9 del 1883). Ara bé, llegint altres notícies fa la sensació que, al vuit-cents, altres vegades ja s’atorgava un cert valor al castell només carregat.
(Publicat al Diari de Tarragona el 12.07.08)
Sobre els castells només carregats (II)
Deia la setmana passada que personalment em mostrava en contra que només tinguessin valor els castells descarregats. I ho argumentava dient que, moltes vegades, carregar una construcció pot ser un poderós al·licient per continuar assajant-la fins a aconseguir descarregar-la. Això no obstant, voldria ara plantejar un cas en què el castell només carregat surt clarament debilitat en la comparació amb el castell descarregat. Per Fires de Maig d’enguany, els Castellers de Vilafranca van fer la següent actuació: 4/8a, 4/9f (c), 2/8f (c), p/7f. Unes setmanes després, en pròpia plaça, els Capgrossos de Mataró van signar aquest registre: 2/8f, 3/9f, 5/8, p/5. ¿Quina és millor actuació? Jo, que sóc partidari que per valorar el resultat d’una actuació es tingui en compte la fórmula 3+1 (o sigui, tres castells i pilar; a diferència d’altres mitjans, que només tenen en compte les tres millors construccions ), he de reconèixer que el registre dels vilafranquins suma més punts que el dels mataronins. I, en canvi, comentant-ho amb castellers de diferents colles (entre les quals, els mateixos Castellers de Vilafranca), molts em van confessar que preferirien haver fet l’actuació dels mataronins abans que la dels vilafranquins. ¿Per què? Doncs perquè, encara que l’actuació dels verds sumés més punts, resulta que en el registre dels Capgrossos totes les construccions intentades es van descarregar, mentre que en la marca dels vilafranquins hi havia dos castells només carregats. Per tant, aquí hi ha una paradoxa: la millor actuació en punts és descartada per una altra que en té menys, de punts, però que compta amb totes les construccions descarregades.
És evident que en aquest cas també hi entra el factor que comentàvem la setmana passada, és a dir, que ara com ara carregar el 4 de 9 folrat per als Castellers de Vilafranca té un valor relativament petit (i no diguem res de només carregar la torre de 8), però la contradicció no deixa de ser-hi. I, per acabar, un altre exemple: diumenge passat els Castellers de Barcelona van fer la seva millor actuació de l’any, carregant el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8, i completant el 3 de 8. I, això no obstant, segur que no van sortir eufòrics de plaça. ¿Per què? Doncs perquè dos dels castells només es van carregar, per molt que la torre fos per a ells la primera de la temporada.
(Publicat al Diari de Tarragona el 19.07.08)
Sobre els castells només carregats (i III)
En el primer article d’aquesta sèrie dèiem que caldria revisar aquell punt que diu que al segle XIX els castells carregats no tenien cap valor. I ho dèiem perquè pensem que durant el vuit-cents algunes vegades fa la sensació que es vulgui atorgar algun valor al castell només carregat, com si sabés greu que, després d’haver fet l’esforç de com a mínim coronar-la, aquella construcció no valgués per a res.
Lògicament, això, ho intentarem il·lustrar amb diversos exemples: la crònica que documenta el primer castell de nou de la història, fet a Tarragona el 1851, diu el següent: “La primera [torre] se completó, pero al descender el niño que forma la cúspide la torre, o mejor dicho la veleta, desplomóse por su base […]”; fixem-nos que tot i que el castell només es va carregar, es fa servir el verb “completar”. Un altre exemple el tenim en una crònica de Ramon Roca Vilà sobre l’actuació que va tenir lloc al Catllar el setembre del 1877: “Hiciéronse además los tres pilans de nou, que no llegaron a deshacerse, por haber tenido la mala suerte de resbalársele un pie al cuarto, a causa del sudor.” Aquí comprovem que sembla que “hacer” vulgui dir carregar i “deshacer”, descarregar. Per tant, si el castell el van fer, vol dir que ja se li atorga un cert valor. El mateix cronista del Catllar escriu això sobre l’actuació de Santa Tecla que es va fer a Tarragona el 1879: “Levantó [la torre de 5 de 8] la Nova y al tenerla hecha se cayó.” Novament s’utilitza el verb “hacer” com a sinònim de carregar. Finalment, sobre l’actuació de Sant Joan a Valls del 1883, el diari La Opinión recull això: “Una vez terminada ésta [la torre de a nueve pilastras] se desplomó […]”; notem que s’usa el verb “terminar” tot i que el castell només es va carregar.
Sovint s’ha dit que la consideració atorgada als castells només carregats comença l’any 1932 a l’Arboç amb el 4 de 8 carregat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Potser sí que és veritat que a partir d’aquesta data la valoració dels castells només carregats es comença a fer de manera sistemàtica, però ja hem vist com al segle XIX alguns cops ja es valoraven els castells solament carregats. En tot cas, es tracta d’una qüestió en què fóra d’agrair una investigació més aprofundida.
