(La meva primera intenció era fer un sol article sobre dos fets que han coincidit aquest cap de setmana a centrar l’atenció del món casteller a Tarragona: el sorteig del Concurs i la Diada del Primer Diumenge de Festes. Veient que, a causa del meu habitual “rollisme”, el text s’allargava, he decidit dividir-lo en dos. Aviat, la segona part…)
Ocasionalment, Tarragona es defineix (o més aviat s’autodefineix) com a “capital castellera”, un títol (o més aviat una aspiració) que, suposo, té a veure amb el fet que la ciutat, durant molt de temps, era de fet la capital administrativa de la major part del territori casteller. També hi havia part del que ara anomenem “zona tradicional” que corresponia administrativament a Barcelona, però aquesta no exercia la capitalitat en termes castellers. Suposo que també hi ha contribuit al títol en qüestió una certa capacitat d’exercir de “terreny neutral”, de plaça franca –les capitals han de ser ciutats d’acollida- en la lluita entre Valls, Vendrell, Vilafranca i d’altres. La qual cosa ha estat possible, potser, més aviat per la incapacitat de les colles tarragonines de disputar el lideratge del món casteller… El fet és que malgrat que moltes poblacions han organitzat, en un moment o altre, concursos de castells, és el de Tarragona el que ha sobreviscut i ha arribat a convertir-se, almenys de moment, en “el Concurs”.
I continua sent el Concurs el principal argument que pot esgrimir Tarragona a l’hora d’aspirar a una certa capitalitat castellera en un moment en què el fenomen, sense marxa enrere, ha depassat de molt el Camp de Tarragona i el Penedès. Dissabte es va fer el sorteig del Concurs, un acte que ha passat de fer-se amb un bombo d’aquells de bingo de joguina davant un públic privat a un acte públic al Teatre Metropol, amb una certa escenografia, artista convidat… Una iniciativa que ja va arrencar en la darrera edició i que, a més de dignificar el propi Concurs, de retruc aporta elements d’aquesta “capitalitat”: fa goig veure els caps de colla, presidents, castellers de les millors colles del país… aplegats a la ciutat, i no només el mateix dia del Concurs a la plaça de braus. Aquesta línia d’actes previs, paral·lels, complementaris i posteriors al Concurs em sembla molt interessant i valdria la pena aprofundir-hi.
I sí, si parlem de la capitalitat, del Concurs i de les colles participants, toca parlar de la participació dels Xiquets del Serrallo i dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Que a data d’avui tenen tot el dret del món a fer-ho, en tant en quant està reconegut en el reglament del propi Concurs. Això està clar i no anem a discutir-ho. El tema és si, exercint aquest dret –legítim, amb la normativa actual- deixen fora colles que, amb la mateixa normativa en mà, tenen tant o més dret de participar. I la resposta és que sí, encara que no els agradi que això es digui.
Analitzem-ho: d’entrada, durant anys les quatre colles de Tarragona han tingut dret a participar al Concurs en tant que “organitzadores”, condició que actualment han perdut. A més, a partir del moment en què es va decidir limitar a divuit el nombre de colles participants no existia un criteri objectiu per decidir quines es convidaven: en principi se suposava que es convidava a les millors, però no hi havia un criteri establert per decidir quines eren. A més, ocasionalment també s’utilitzaven altres criteris com el territorial. Val a dir que, en un primer moment, tant el Serrallo com SPSP tenien un nivell de castells que feia lògica la seva presència al Concurs (només cal veure com acabaven situades en les posicions finals). Un cop això no va ser així (tant per la pèrdua de nivell d’aquestes colles com, sobretot, per la pujada d’altres colles noves, que de sobte es projectaven als castells de vuit), tot i que intuitivament es podia pensar que altres agrupacions “mereixien més” anar al Concurs, aquesta intuïció no tenia un reflex oficial. A més, calia tenir en compte que hi havia colles que renunciaven a participar al Concurs (Minyons i altres) i que, d’alguna manera, aquestes eren les places que ocupaven Serrallo i SPSP.
A partir de l’edició 2006, el reglament estableix per primer cop un mètode objectiu de selecció de les colles participants, mitjançant l’elaboració d’un índex o rànquing que es tanca el dia 31 d’agost. D’aquesta manera, el primer punt de les “Normes bàsiques” que es poden trobar al web del Concurs (ara mateix, l’única referència normativa que ha estat publicitada), assegura que “participen en el Concurs les divuit colles millor classificades en l’Índex de Colles Castelleres que així ho desitgin”. Malgrat això, fa dos anys es va tornar a produir la circumstància que abans comentava: dues de les colles classificades entre les divuit millors (Minyons i Lleida) renunciaven al Concurs. Així, si Serrallo i SPSP es “colaven” no era prenent la plaça a cap colla que se l’hagués guanyat legítimament –si bé l’índex reflectia clarament que altres colles acumulaven mèrits propis molt superiors-.
