La confessió de l’excap de colla dels Minyons, Carles Feiner, sobre la necessitat que la seva colla es plantegi seriosament anar a “competir” al Concurs de Castells de Tarragona és la “sortida de l’armari” més astoradora que recordo al Món Casteller. Estic trasbalsat, com tothom amb qui he parlat, i manifesto públicament que, per mi, és la gran notícia de la temporada castellera 2008. L’oracle ha parlat, i no únicament per anunciar un fet inesperat. L’oracle, un element a voltes juganer i maliciós, omnipresent a la mitologia grega, ha parlat per despullar-se ell mateix i, amb aquest gest, ensenyar als que beuen de les seves fonts de sabiduria que cal reflexionar constantment per arribar a entendre que els mortals no poden estar desafiant eternament els designis divins. Això passa a la tragèdia grega “Èdip el Rei”, una de les grans obres dramàtiques de Sòfocles. Èdip acaba traient-se els ulls després de comprovar que, enganyat per les circumstàncies i pensant-se que obrava correctament per evitar un destí fatal, havia acabat matant, sense saber-ho, el seu pare i s’havia casat, sense saber-ho tampoc, amb la seva mare, amb qui havia engendrat quatre fills.
Però el post de Carles Feiner al seu bloc “Lo negre de Terrassa”, no és una tragèdia ni un drama, perquè una hipotètica participació dels Minyons al Concurs suposaria un veritable “happy end”. Almenys no ho és pel Món Casteller, que acolliria, segur, els Minyons amb els braços oberts a la plaça de braus de Tarragona, òbviament, després d’una previsible sessió de xiulets el primer dia que hi posessin el peu com a colla. L’ensenyament de l’obra de Sòfocles aplicat a aquesta realitat, doncs, és que el món dels castells, en essència, és com és, i que voler anar eternament contra corrent és molt respectable, però acaba sent inviable.
L’argumentació de perquè els Minyons sí que haurien d’anar al Concurs ja la dóna Carles Feiner; no cal afegir-hi res més. De fet, ja hi ha moltes colles que hi van a fer el seu programa de castells i punt. Fins i tot, la colla guanyadora d’aquesta edició, els Castellers de Vilafranca, hi ha anat a tirar els castells que sabia que podia fer, i no s’ha embrancat en reptes impossibles i suïcides. Per tant, han demostrat que es pot competir i guanyar amb les armes disponibles, com passa cada diumenge a cada plaça, també a les que acullen moltes actuacions dels Minyons.
Després del que diu el Negre, només se’m planteja una pregunta: com acolliran els castellers dels Minyons aquest canvi de discurs d’un dels seus líders naturals? O com em deia Joan Beumala, aquesta Perestroika interna? Perquè, és clar, molts ja hem percebut l’instint competitiu d’alguns dels efectius de la camisa malva, però tants anys matxucant el mateix discurs sobre la massa egarenca, ara pot deixar un gran rastre de desconcertats. Que vagi bé la catarsi!
