Aquest diumenge, 19 d’abril, comença una nova edició del programa “Tres rondes” de Catalunya Informació, però jo ja no hi seré. Després de quatre anys fent-lo amb els amics i companys Josep Almirall i Joan Beumala (en les temporades 2005, 2006, 2007 i 2008), enguany he decidit no continuar. I no és que no estigués content fent aquest espai ni que tingués cap problema amb els companys; al contrari: durant aquests quatre anys m’ho he passat molt bé treballant al costat del Josep i del Joan i n’he après molt, ja que fins al “Tres rondes” mai no havia fet un informatiu casteller en un mitjà com Catalunya Informació. El que passa és que necessitava descansar, ni que sigui momentàniament, d’aquest ritme d’haver de treballar tots els diumenges des de mitjan abril (aproximadament) fins a finals de novembre. Pel que m’han dit el Josep i el Joan, el programa encetarà diumenge la seva cinquena temporada i ho farà mantenint l’equip de tres periodistes: al Joan Beumala i al Josep Almirall s’hi suma ara la Raquel Sans, una persona que malgrat la seva joventut ja té molta experiència com a periodista en general i com a periodista castellera en particular, i que ja ha demostrat a bastament la seva competència en aquestes dues facetes.
Dos dies abans que comenci aquesta nova etapa del programa, doncs, voldria aprofitar aquest espai per donar les gràcies personalment a tota una sèrie de persones per haver-me donat l’oportunitat d’haver fet aquest espai d’informació castellera. En primer lloc, vull agrair al Josep Almirall (vell company casteller als Bordegassos ja fa una colla d’anys!) la confiança que fa quatre anys va dipositar en mi i en el Joan Beumala quan ens va cridar per fer amb ell el programa casteller que Catalunya Ràdio li havia encarregat. Lògicament, també em pertoca donar les gràcies a aquesta emissora per la confiança que ens va fer a l’hora de contractar-nos i per les facilitats que ens ha ofert (a través de tots els seus treballadors) durant tots aquests quatre anys per fer la feina més fàcil. En tercer lloc, l’agraïment el faig extensiu, també i sobretot, a tots els castellers que durant aquestes quatre temporades han tingut l’amabilitat d’atendre les nostres preguntes a plaça, les nostres trucades telefòniques o les nostres peticions perquè vinguessin al plató, circumstàncies totes elles que han fet possible fer el programa. Finalment, per descomptat, l’agraïment també el faig arribar a tots els nostres oients, raó de ser final del programa, el suport i els comentaris dels quals ens han ajudat a seguir amb més ganes el programa i a millorar-ne els continguts.
També és ara que voldria aprofitar aquesta avinentesa per reflexionar una mica sobre el model informatiu que “Tres rondes” ha adoptat durant aquests anys i que, en principi, és el que es mantindrà també en el futur més immediat. Es tractaria d’un model que jo, personalment, definiria com a “model informatiu esportiu”, i que coincidiria bastant amb la reflexió teòrica que el Guillermo Soler en fa en el seu llibre El periodisme casteller: un cas d’identitat. Alerta! He dit que penso que, ara com ara, el model periodístic que millor escau als castells és el model esportiu, no pas que jo consideri que els castells siguin un esport (això, en tot cas, és un tema complex que donaria per a un article diferent). Sóc perfectament conscient, també, aquest model no agrada a tothom (alguns ja ens ho han fet saber, i no sempre amb els mínims d’educació i respecte que serien desitjables), tot i que també crec que a la majoria li agrada, en conjunt, aquest model informatiu. En tot cas, per l’experiència que tinc fent periodisme casteller (vaig fer la informació castellera del diari Avui del 1994 al 1999), tinc clar que va arribar un moment que el “model rècord” (“millor diada del segle”, “primer castell de 10 de la història”…) es va exhaurir, per la qual cosa, si volíem mantenir l’espai informatiu casteller que havíem guanyat durant aquells anys esplendorosos, es tractava d’aplicar un model periodístic que anés informant periòdicament i sistemàticament de l’activitat castellera, independentment de la novetat informativa. I crec que això ho hem aconseguit. Sigui com sigui, el que no puc entendre és que alguns encara s’estimin més el tipus de periodisme casteller, per exemple, que es feia a Catalunya Ràdio amb el programa setamanal d’abans del 2005 (potser és que alguns ja els anava bé aquell periodisme del “bonisme”, en què tots ho fan bé i que, per tant, està mancat de qualsevol crítica raonada). En tot cas, també sóc conscient que el model periodístic casteller no està pas tancat i que convé anar millorant-lo entre tots, però sempre a partir de l’anàlisi, la reflexió i l’autocrítica.
En fi, sé que diumenge em sentiré una mica estrany quan al vespre engegui la ràdio i escolti el primer programa de l’any. No obstant això, i encara que no seré un assidu de totes les actuacions de la temporada (com en aquests darrers quatre anys) no dubteu que ens continuarem veient per les places.
Salut i bons castells a tothom!
Gràcies.
