Darrerament, s´han rescatat diverses referències de castells en diversos escenaris durant la Guerra Civil (1936-1939); en estones de lleure i actes benèfics o propagandístics. A continuació, se´n comenten dues, la segona no massa coneguda.
La primera, es refereix a una actuació en un festival a Valls el 15 d´agost de 1937. Els castells l´havien d´arrodonir per assegurar-hi la mostra d´un espectacle d´arrel. Salvador Arroyo i Pere Ferrando la citen en el llibre La Renaixença Castellera al Vendrell (1926-1936) (S. Arroyo i P. Ferrando: 1995) a partir de les ratlles següents localitzades per Miquel Trenchs a la premsa vallenca: “Per al proper diumenge dia 15 del corrent s’organitsa un magne festival a la nostra ciutat. Segons referències que tenim el Batalló de l’Exèrcit Popular Regular que està estatat a la nostra població, conjuntament amb els representats de totes les nostres organitzacions antifeixistes i municipal, estan enllestint la confecció del magne programa […] A les deu.- Cercavila per les gralles i xiquets […] A les dotze.- Castells pels Xiquets de Valls […] A la tarda a l’entremig del partit els Xiquets de Valls aixecaran llurs atrevides torres” (Acció Sindical: 1937).
Ferran Casas-Mercadé ja n´havia parlat anys enrere al llibre Valls: La Guerra Civil (Quan no hi havia pau ni teva) 1936-1939; sobre la vida a Valls durant aquell període fratricida: “El 15 d´agost de 1937 […] el ‘Batalló de l´Exércit Popular’ que sojornava a la ciutat havia organitzat un ‘grandiós festival benéfic’ (a profit de l´Hospital de Sang i de la Biblioteca del Soldat), amb cercavila de gralles i ‘xiquets’, parada militar, amb tribuna per a les autoritats al Pati, i un premi molt curiós (l´Ajuntament féu l´obsequi d´un tractat de tècnica militar a la Companyia que més es distingís), castells al migdia i, a la tarda, un partit de futbol entre l´equip del 1er. Batalló destacat a Valls contra el del 2on. Batalló destacat a Montblanc. Es disputà una ‘magnífica copa’ ofrena de la Generalitat de Catalunya. A la nit, després d´una exhibició de ‘claqué’ en la qual demostraria les seves facultats el ballarí nascut a Vallss ‘Delmy’, un ‘gran ball a la Societat Agrícola” (F. Casas-Mercadé: 1982).
La identitat de la colla castellera participant és una incògnita a hores d´ara. Però la reivindicació de l´etiqueta republicana i d´esquerra del costat de la Colla Nova dels Xiquets de Valls durant tot el període republicà, a partir de la mateixa proclamació de la Segona República el 14 d´abril el 1931, dóna peu a sospitar-hi la intervenció destacada de membres d´aquesta agrupació. Hipòtesi refermada per la nota de premsa següent, arran de la celebració d´una sessió de ball el 8 de setembre de 1936 a la Societat Agrícola, per aconseguir recursos pels hospitals de sang, un dels primers actes a la ciutat a favor de la República d´ençà de l´esclat de la guerra: “La ‘colla nova’ de Xiquets de Valls, fa avinent que ofereix la seva col·laboració a quants festivals benèfics es celebrin” (Treball: 1936).
El llibre Montserrat 1936-1939 Episodis Viscuts de Ricard M. Sans recull l´altra notícia castellera. Aquesta és de l´agost del 1936 i s´emmarca en una tessitura diferent de totes les conegudes d´aquest període; per la cruesa de l´escenari i, a més, pel seu final fatídic. Apareix en el relat del Germà Adeodat Cardellà, monjo de Montserrat, al poc de ser empresonat al port de Tarragona -el van conduir el 6 d´agost- en una de les bodegues del vaixell “Río Segre”: “Una vegada hi havia una colla de Valls i van voler fer els ‘xiquets de Valls’ muntant un dels seus castells. Em recordo que jo estava a baix de tot i que aguantava amb [sic] els peus, perquè em van dir: Posi´s així de costat, aguantant amb [sic] els peus. I diu que van sortir per sobre la coberta, on hi han aquells pals, per aquell forat o pou per a baixar la càrrega. Van arribar fins allà a dalt. Es veu que això no va agradar als del Comitè revolucionari, i l´endemà van assassinar tots els de Valls que hi havia pres part. Vaig tenir una por que també els hagués d´acompanyar! Però es veu que no ho van saber” (R.M. Sans: 1992).
El “Río Segre” estava ancorat al port de Tarragona, requisat, per a servir de presó flotant. Molts dels detinguts, tots ells pendents de judici, van acabar assassinats pels amos de les cunetes; les saques més nombroses van succeir durant els primers tres mesos de la guerra.
El treball de Ferran Casas-Mercadé conté el nom i els cognoms dels vallencs reclosos l´agost del 1936 al “Río Segre”. Qui hi havien de dirigir la plantada de castells presenciada per Germà Deodat Cardellà. Per passar l´estona. Però també, per renovar i exterioritzar la seva dignitat i els seus anhels de vida, cosa que va precipitar la fi tràgica de tots ells; l´acció va desfermar més rancúnia entre els botxins.
Germà Deodat Cardellà va coincidir al “Río Segre” amb quinze requetès de l´Agrupació Social Tradicionalista del carrer d´En Bosch de Valls, presoners per traslladar-se a Tarragona el 19 de juliol per sumar-se a la rebel·lió. Els cadàvers d´uns es descobriren el 17 d´agost al terme de Roda de Barà; els de la resta, dies més tard, el 26, al Catllar (F. Casas-Mercadé: 1982).
No sorprèn tampoc que aquest grup de requetès recorreguessin als castells per animar-se en aquell atzucac; per la seva condició de vallencs. A més, algú d´ells estava vinculat estretament amb la Colla Vella de Valls. A banda, el carlisme connecta amb el pòsit històric dels de la camisa rosada i aquests guardaven aleshores encara moltes simpaties entre els carlins vallencs; per exemple, mai van ser mal rebuts durant els “llevants de taula” a la seu del carrer d´En Bosch (Treball: 1936).
