Avui dia, l’11 de setembre és una data en què quasi totes les colles actuen, ja sigui en pròpia plaça o fora. Aquesta jornada s’ha incorporat al calendari casteller els darrers vint anys, a mesura que la Diada ha anat adquirint una significació festiva, a més de la reivindicativa de consuetud. Però, quan va ocórrer per primera vegada? Doncs, bé, el 1932 a Barcelona davant el monument a Rafel Casanova a cura dels Mirons del Vendrell.
Una crònica molt extensa sobre l’11 de setembre de 1932, apareguda alhora en diverses publicacions barcelonines, assenyala que “Los Xiquets de Valls, de la barriada de Horta, ejecutaron varias torres, que fueron muy celebradas por la multitud” aquell migdia davant el monument a Rafel Casanova (Las Noticias, La Vanguardia, La Humanitat: 1932).
Aquestes “varias torres” dels “Xiquets de Valls” no van ser obra de gent d’Horta, ni dels feia poc reapareguts Xiquets de Barcelona, que tenien la seva seu al carrer Ausiàs March, a tocar del monument, sinó dels Mirons del Vendrell, que aquell dia actuaven a Horta. El gazetiller, gens avesat al fet casteller, va recollir la seva intervenció sota la veu genèrica “Xiquets de Valls”, aleshores encara sinònim de castells arreu. A més, erròniament que provenien d’Horta, quan en realitat eren uns vendrellencs que es trobaven a Horta.
Els vendrellencs, per tant, no van fer res més que contagiar-se de l’eufòria que aleshores es vivia al país amb la proclamació de la Segona República a Espanya i les expectatives d’autogovern a Catalunya. O sigui, que van decidir ser un col·lectiu més dels nombrosos que van honorar el monument a Rafael Casanova. Ells, però, exhibint l’activitat que els unia: els castells. Recordem també que diversos dirigents dels Mirons van distingir-se per la seva militància esquerrana.
Diverses notes a la premsa barcelonina reporten com és que els Mirons van fer cap aquell dia a Barcelona. Una primera, va anunciar la “Salida dels ‘Nens del Vendrell’ (‘Els Mirons’), acompañados de las ‘Grallas’, en la Glorieta”, a partir de dos quarts de dotze del matí de l’11 de setembre, com un dels actes de la festa major del Poble Nou organitzats pel Casino l’Aliança del Poble Nou (La Vanguardia: 1932). Una altra, que, “‘Els Xiquets Miróns del Vendrell’ levantar[í]an sus típicos castillos y torres […] Antes del partido y en el descanso [del] partido de fútbol entre los primeros equipos de la U.S. Sant Andreu y la U.A. d’Horta” que es disputaria a les quatre de la tarda amb motiu de la festa major d’Horta, organitzat per l’Unió Atlètica d’Horta (La Veu de Catalunya, La Vanguardia: 1932).
La premsa vendrellenca també va estar-ne alerta; va mencionar les construccions més reeixides que els Mirons van bastir-hi i que es desglossessin en dos grups: “diumenge passat la colla dels ‘Mirons’ va anar a Barcelona, on, dividida en dues colles actuà una d’elles al camp d’esports del ‘Jupiter’ del Poble Nou, on aixecà els quatre de set, quasi be nets [de cara el quatre de vuit que ja tenien en ment; l’havien abordat infructuosament set dies abans a Torredembarra] i el pilar de cinc, mentre l’altra meitat anà a Horta on feren un tres de sis i altre pilar de cinc” (El Baix Penedès: 1932).
Publicat a: El Punt Casteller, Tarragona, 6 de setembre de 2002, pàg. 9.
