Intens cap de setmana casteller a Valls en motiu de les festes decennals de La Candela.
El dissabte, amb el simposi, interessants debats i ambient de tertúlia castellera per tot arreu. Es respiraven els castells en qualsevol lloc, pels carrers, al vermut, als bar, cafeteries o restaurants. Llàstima que s’hagués de triar algun dels tres temes proposats, perquè segur que en tots ells hi havia coses prou interessants per escoltar o debatre.
De la jornada del diumenge diverses coses.
La cercavila es va fer eterna, excessivament desorganitzada, amb una entrada caòtica a la Plaça del Blat per fer el pilar. Potser això li va treure l’encant de fer-hi allí el pilar, una sensació ben diferent a la que recordo haver viscut a les decennals del 2001. El fet que la meva colla fos de les últimes a fer el pilar, potser tampoc em va ajudar a que tingués una sensació més agradable. Els problemes de mobilitat eren tant grans, que fins i tot un guàrdia urbà ens va impedir fer el pilar com seria desitjable, sense deixar-nos passar quan volíem fer el tomb a la nostra pinya per poder arrodonir-la bé.
La barreja entre la gent del públic i els castellers, dificultava la fluida circulació de les colles. Només deixant una mica més marcat l’espai per on havien de circular els castellers, tant a la Plaça del Blat, com a la Font de la Manxa, s’hagués pogut accelerar el ritme, mantenir l’horari, i no tenir als castellers molta més estona aturats que no pas caminant, amb aquella sensació de caos.
La xifra repetida fins a la sacietat de 10.000 castellers, difícilment quadra. Amb una simple divisió entre les 57 colles, surt a 175 castellers per colla. Tant de bo fos així que les colles portéssim sempre tanta gent, però a simple vista ja es veu que aquesta xifra no quadra, i de bastant, però bé, en un món de rècords com aquest, potser es tractava d’això. Referent a aquesta qüestió, hi van haver alguns castells realment temeraris, aixecats amb una pinya més que insuficient, i no només em refereixo a castells de les colles més modestes. Mai, però segurament en dies així encara menys, caldria d’estirar més el braç que la màniga.
En aquestes actuacions atípiques, és quan més es poden notar que els aspectes extra-castellers que afecten negativament. Els castells desmuntats pels vallencs, podrien veure’s afectats, entre moltes d’altres coses per això. Una cercavila de durada excessiva, dificultat per accedir al lloc de l’actuació, etc etc. Situacions que dificulten la concentració en el castell, més la falta de rodatge, de ritme…
És cert que altres colles no ho van notar, però ja sabem que no tothom reacciona de la mateixa manera davant les adversitats, i potser els vallencs ho van acusar més que altres. Fora d’això, també queda bastant clar que en actuacions especials com aquestes, sembla més raonable plantejar castells a la defensiva, reforçats, que no pas les alineacions que es poden tenir a punt en plena temporada per reptes superiors.
De l’actuació del dia 2, el dia de la Candela, poca cosa a comentar, perquè les dues colles semblaven molt conscienciades de que després del fiasco del diumenge, no podien tornar a fallar. Això ja es va veure així en el 4 de 8 de la Joves, que es va complicar per dalt en el moment de carregar-se, i l’enxaneta molt expert i bon coneixedor del tema, va traspassar quan molt probablement, si no hi hagués hagut el 3 de 8 desmuntat del diumenge, aquest 4 de 8 també s’hagués desmuntat i tornat a intentar. El 3 de 8 i el 2 de 7, sense gaire més història.
La Vella va mostrar molt bon nivell amb el 2 de 8f., que van resoldre admirablement bé, venint d’on venien, i tenint en comte que estem al mes de febrer. El 3 i el 4 de 8 molt ben resolts, fins i tot més de l’habitual. On es va poder apreciar especialment la feina d’assaig, va ser amb el pilar de 6, que brillantment van descarregar.
Bé, en definitiva, com canvien les coses en 10 anys, si comparem aquesta actuació amb la del 2001. Castells de 8 de gamma alta, castells de 9…eren altres temps?
