Perquè costa tant de que hi hagi termes mitjos en això dels castells?
Ho dic, perquè depenent de quina opinió un pugui adoptar en un tema determinat, ja de seguida queda marcat per un seguit de tendències que algú encasella dintre del mateix estil. Intento explicar-me.
El cas és el tema de fer els castells, a l’antiga com diuen alguns, o en rondes conjuntes que diuen uns altres, o simultàniament que poden arribar a dir uns tercers, o també un últim ja més col·loquial, que campi qui pugui
En aquest tema, estic d’acord d’aplicar aquesta norma en algunes diades molt concretes en que hi hagi un seguit de condicionants que facin factible i viable aquesta manera de fer els castells. Per Sant Jordi a Tarragona, no em sembla malament. I dic que no em sembla malament, perquè també hi veig punts que em provoquen una certa controvèrsia, com un possible perjudici al nivell de castells. Hi ha hagut anys que Xiquets i Jove hem fet castells de 8. Amb aquest format veig més difícil que aquests castells es puguin tornar a veure, tot i que no se sap mai, però amb aquest format, a priori sembla més difícil. Jo prefereixo veure i fer castells de 8, o veure els de les altres colles, que no pas que l’actuació duri 45 minuts i llestos. Tot i això, el resultat global va ser satisfactori, per tan, sembla encertada la decisió presa per aquesta actuació i que seguirà sent així, al menys en els propers anys.
Per Completes a Valls, també es va adoptar aquest sistema. A diferència de Tarragona, no em sembla que la durada de les actuacions a Valls, i menys la de Completes, sigui un problema. Al menys, els anys en que he anat el 23 per la nit a Valls, no he tingut cap sensació de diada llarga i pesada. Una dada important o si més no curiosa, és que a Valls, simultàniament, tan sols es van fer els castells de la primera ronda. Això ens demostra que si les actuacions es fan llargues i pesades sense motiu aparent, és en gran part culpa de les pròpies colles. Actuant solament dues colles a Valls, va quedar més que demostrat que es pot fer una mica més de via alhora de muntar els castells, sense haver de córrer, ni posant en risc el bon muntatge del castell.
A Tarragona, aquesta qüestió també va quedar en evidència del dia de Sant Joan, però amb alguna diferència. Alguna colla, no sé si n’hagués tingut prou amb els 45 minuts que es van donar per Sant Jordi. El motiu, és que van tardar excessivament en muntar els seus castells, sense cap pressa, amb excessiva calma, quan a l’abril s’havien aplicat amb el tema i havien estat més rigorosos en aquest aspecte.
Aquest model pot ser exportable a més actuacions, però alerta, no cal passar-se, i qui estigui d’acord en aquest model en moments determinats, no vol dir que hagi d’estar d’acord a que aquest format es faci sempre i sigui el majoritari en les actuacions castelleres.
Com a casteller i afeccionat, m’agrada veure els castells, mirar-los, fixar-m’hi, apreciar detalls, analitzar-los, veure’ls de ben a prop, pensar-hi i comentar-lo un cop s’ha fet… Amb aquest tipus d’actuacions això no és possible. Ho dic perquè últimament hi ha un corrent d’opinió des d’alguns medis, que fan una apologia favorable per aplicar de manera majoritària aquest tipus de diades. Potser és que només necessiten saber el resultat final dels castells per fer la crònica, obviant i passant per alt alguns detalls, que fent els castells conjuntament no es poden apreciar.
Amb això, què es busca? Fer les diades més àgils i ràpides? O buscar el propi benefici i comoditat?
Potser la visió és diferent dels que van a les places per feina, als que hi anem per afició, o fins i tot dels propis
