A l’endemà de la consecució de la segona torre de 8 sense folre o neta descarregada de la història –gesta protagonitzada pels Castellers de Vilafranca el 31 d’agost passat per la qual convé tornar a felicitar-los efusivament— vaig llegir, en una comunicació oficial de la colla penedesenca, que es tractava, literalment, de “la segona torre de 8 descarregada de la història”. De fet, ja em va sorprendre llegir una afirmació semblant (“la primera torre de 8 descarregada de la història”) després de la passada diada de Tots Sants, en què, com se sap, els de Cal Figarot van aconseguir descarregar, per primer cop a la història, la torre de 8 neta o sense folre.
D’altra banda, si no m’erro, fa un temps em va semblar detectar que en els pòsters editats pels Castellers de Vilafranca per commemorar la fita de Tots Sants del 2010 hi figurava la llegenda “Primera torre de vuit descarregada de la història”. (M’imagino que no cal que expliqui que la meva estranyesa ve del fet que –que jo sàpiga— la primeratorre de 8 descarregada de què tenim constància data d’un ja llunyà 1841, mentre que el primer 2de8 descarregat del segle XX el van fer els Nens del Vendrell al concurs de Tarragona del 1970.)
És clar que l’ús del sintagma “torre de 8” que han fet en aquests exemples els Castellers de Vilafranca no és cap error o badada. Al contrari, és un ús intencionat d’una proposta de nomenclatura que, segons el meu parer, representa una greu distorsió del llenguatge casteller clàssic –és a dir, el de tota la vida—, distorsió que m’afanyo a denunciar perquè considero que està trencant de manera perillosa l’equilibri del sistema tradicional de nomenclatura castellera.
Com el lector deu saber, ja he tractat aquest tema a bastament en sengles articles publicats als números 27 i 28 de la revista Castells, però, atesa –segons el meu punt de vista— la gravetat del procés de distorsió de què parlava adés, m’he decidit a escriure aquest article.
El cas és que estic convençut que aquesta distorsió intencionada de la nomenclatura castellera clàssica és deguda a l’ús d’una proposta terminològica que jo mateix he denominat pseudopurisme –i que no cal que digui que rebutjo frontalment— i que es manifesta en dues pràctiques complementàries:
1. El folrisme/manillisme
2. El pseudopurisme pròpiament dit
Per folrisme (i posteriorment també manillisme) entenc l’ús sistemàtic de les etiquetes “amb folre” i “amb folre i manilles” a continuació del nom dels castells que normalment es fan amb aquests elements de suport: (per exemple, ’3de9 amb folre’, ’pilar de 8 amb folre i manilles’…), pràctica que es basa en la creença que aquesta és la forma “correcta” de denominar aquests castells.
Doncs bé, convé dir-ho clar, i una vegada més: el folrisme (i posteriorment elmanillisme) és un “invent” dels anys seixanta del segle XX, sense cap tradició en la nomenclatura clàssica (la del segle XIX) ni en l’ús col•loquial modern i que, a més, ha acabat sent l’origen de la distorsió terminològica que denuncio, com es veurà tot seguit. Així, en les cròniques vuitcentistes, aquest tipus de castells s’anomenen tranquil•lament pilar de 7, 2de8, 3de9, 4de9, pilar de 8… perquè, senzillament, aquest (sense l’afegitó de les farragoses etiquetes “amb folre” o “amb folre i manilles”) és el seu nom natural.
En un altre lloc crec haver demostrat amb suficients exemples que això que sostinc és així. Sigui com sigui, deixeu-me posar-ne un altre –crec que contundent— que ajudi que això sigui definitivament entès: el quadret de costums de tema casteller del mestre d’escola barceloní resident a Valls Raimon Casas Pedrerol, estrenat el 1901, es titula Lo tres de nou, no pas Lo tres de nou amb forro! I en tot moment –i sempre, almenys fins ara— tothom tenia clar a quin castell feia referència l’obra: al 3de9 en la seva versió habitual, normal o estàndard (o sigui, bastit amb folre), mai al 3de9 net.
D’altra banda, per pseudopurisme en sentit estricte entenc l’absència sistemàtica de les etiquetes “net”, “sense folre” o “sense manilles” acompanyant el nom dels castells que fent-se normalment amb aquest tipus de suport excepcionalment l’eliminen. M’explico: pseudopurista és dir ’4de9’, a seques, en comptes de ’4de9 net o sense folre’; ’torre de 8’, a seques, en lloc de ’torre de 8 sense folre o neta’. Fixem-nos, d’altra banda, que aquesta pràctica es deriva –n’és una conseqüència, per tant— delfolrisme/manillisme a través d’un mecanisme, suposadament lògic, que ve a dir el següent: si el nom “correcte” del 2de8 estàndard és ’2de8 amb folre’, es dedueix que el nom “correcte” d’aquest castell quan es fa sense folre ha de ser, simplement, ’2de8’ (o ’torre de 8’). Com deia, el raonament sembla impecable, si no fos que la seva lògica és perversa, ja que parteix d’una premissa falsa: el nom “correcte” del 2de8 en la seva versió estàndard no és ’2de8 amb folre’, sinó ’2de8’. Perquè aquesta, i no pas cap altra, ha estat la denominació tradicional d’aquest castell de la manera com es fa habitualment, i, insisteixo, el fet d’afegir-hi sistemàticament l’etiqueta “amb folre” és un desafortunat –i relativament modern— costum convertit erròniament en regla per alguns.
Dit amb altres paraules: és ara quan comprovem quant de mal ha fet el folrisme al sistema terminològic tradicional, ja que a la llarga, segurament sense voler-ho, ha ”legitimat” –per a alguns– l’ús de l’expressió ’torre de 8’ –a seques– per referir-se a la torre de 8 neta.
Per un altre cantó, tot i que fins ara no n’hi ha hagut una formulació explícita, en canvi, en converses privades sí que he tingut ocasió de conèixer algun dels arguments esgrimits pels pseudopuristes. Així, aquests sostenen que és probable que castells com el pilar de 7, la torre de 8 o el 3de9, històricament, s’intentessin en un primer moment sense folre i que aquest element fos un afegit posterior, un cop comprovada la dificultat d’aquestes construccions.
Doncs bé, nosaltres contraargumentem que, a banda que aquesta creença és una mera suposició que en cap cas té suport documental, fins i tot en el cas que això hagués estat així no justificaria la proposta pseudopurista. M’explico: encara que, posem per cas, el 3de9 s’hagués provat inicialment algun cop sense folre, el que està clar és que durant el segle XIX tothom tenia clar que la manera normal de fer-lo era amb folre, ja que al capdavall aquesta va ser la manera habitual de bastir-lo que es va consolidar; o sigui, que quan la gent o una crònica parlaven del 3de9 (insisteixo, sense afegir-hi mai “amb folre”) tothom tenia clar que es referien al 3de9 en versió estàndard (normal, habitual), és a dir, el que es fa amb folre, i mai al 3de9 net. I això és el que, col•loquialment, hem continuat fent fins avui amb tota la naturalitat: “Que el provareu, avui, el 3de9?”
A tall de resum, doncs, la distorsió del sistema es produeix en els termes següents: allà on la nomenclatura clàssica sempre ha contrastat la parella 2de8 / 2de8 net o sense folre (sent la primera versió del castell l’estàndard i la segona, l’excepcional), elpseudopurisme pretén introduir l’oposició 2de8 amb folre / 2de8, cosa que, insisteixo, representa una greu distorsió, de conseqüències molt negatives, del sistema tradicional de nomenclatura.
Sigui com sigui, un no es deixa de sorprendre que la lògica perversa pseudopurista a la qual fèiem referència tingui més força del que seria desitjable, ja que recentment, i malauradament, sovintegen no solament els casos de pseudopurisme estricte (’torre de 8’ a seques en comptes de ’torre de 8 neta o sense folre’), sinó fins i tot els exemples de persones que “s’indignen” quan alguns (sobretot periodistes) fem servir la nomenclatura clàssica. Així a tall d’exemple, convé citar el desafortunat editorial “Tots Sants? Dilluns de Glòria” (Des del cau) del gratuït penedesenc La Fura del novembre del 2010 en què, en un exercici bé d’ignorància supina bé de mala fe, s’arribava a afirmar el que segueix referint-se a la torre de 8 neta que els Castellers de Vilafranca van descarregar per Tots Sants de l’any passat: “Insistim-hi: n’hem de dir Torre de Vuit [d’aquest castell], així a seques. O amb l’epítet ‘sense folre’ perquè és una veritable excepció, però mai ‘neta’ com diuen alguns, fins i tot cronistes castellers, oblidant que els Verds sí que han fet als assaigs fins a una dotzena de Torres de Set ‘netes’ o sigui sense pinya.”
En tot cas, aquesta pontificació gratuïta del gratuït penedesenc ens va com a anell al dit per il•lustrar fins a quin punt pot ser perjudicial la distorsió del llenguatge casteller clàssic que han provocat els pseudopuristes. Jo només els demano que hi reflexionin una mica.
