L’anunci de l’ajuntament de Tarragona de reformar per complert el concurs de castells, suposa, al meu punt de vista, una gran notícia pel món casteller, a molt nivells diferents. A més, i en contra del que és habitual, no em sembla que hi hagi grans discrepàncies sobre aquesta decisió, tot i que evidentment, com en tot, sempre hi ha opinions més o menys disconformes amb el canvi.
D’entrada ja us avanço que a mi m’agrada i molt aquest nou format, tant per la qüestió castellera en si, com per veure que d’una vegada per totes s’aposta pel concurs de manera potent, després de molts anys, en que des de diferents àmbits castellers, es demanava una revolució per aquest esdeveniment.
Me n’alegro molt que la fórmula presentada pel Josep Bargalló, sigui castellera, (com ho és ell, és clar) pensada per i pels castells per damunt de tot, perquè així d’entrada, no hi veig gaires concessions de cara a la galeria en detriment dels castells – o al menys, no més de les que ja hi havia fins ara – perquè continuo pensant que el tall dels castells conjunts és massa elevat, i que veure, 2 de8f., 4 de 8a. i 5 de 8 en ronda conjunta, és una barbaritat.
Em sembla també una qüestió molt ben resolta, que hi hagi una sola classificació dels dos dies de concurs, de manera que no hi ha guanyadors de primera o de segona, sinó un resultat real de l’actuació que hagi fet cada colla aquell cap de setmana. La única qüestió, mínima però possible, és que per les colles participants el dissabte, poden tenir castellers que treballin, però no és res que amb una bon planificació, ganes i bona voluntat les colles i la seva gent puguin resoldre.
L’obertura del concurs a més colles, també em sembla una gran mesura. M’encanta el romanticisme del concepte que el concurs sigui la gran festa del món casteller, amb majúscules. Perquè això passi, és vital que hi hagi moltes colles implicades, com ara serà el cas. Un concurs en que cada any eren menys les colles que hi podien participar, desvirtuava l’esperit inicial i històric del concurs, alhora que també podia provocar més recels entre les colles, cada cop més nombroses, que tot i assolir grans castells, es quedaven sense opcions de participar-hi.
Aquest fet ja ha propiciat que colles, que evidentment fins ara no tenien cap opció de poder-hi participar, ja hagin marcat com a objectiu de l’any, quedar entre les 30 primeres per poder accedir a la plaça el 6 d’octubre. També colles situades còmodament en les places que donen lloc a actuar el dissabte, ja planifiquen la seva temporada en funció de la cita tarragonina. Aquesta motivació extra, pot propiciar que les colles facin més i millors castells durant la resta de temporada, en una situació que provocarà que les colles i el seu món progressi a tots els nivells. En aquest aspecte, pensem en totes les colles que tenen dificultats per aconseguir noves motivacions, que no ”competeixen” per guanyar res ni a ningú, i que el simple fet de poder participar en el concurs, els pot donar grans resultat castellers, i a l’hora també socials. Amb l’ambient que s’ha generat en els pocs dies que fa que se sap aquesta notícia, ja hi ha colles que han vist i notat com el seu ambient intern, motivat per assolir aquest objectiu, ha pujat substancialment.
El fet de poder parlar al llarg de l’any de l’estat de forma de moltes més colles, amb possibilitats de guanyar-se el dret de participar, enriquirà totes les xerrades i converses, tant particulars com públiques. De ben segur que hi haurà lluites i situacions de gran igualtat en diferents grups de colles. Potser ja no sentirem tant a dir allò de: ”és que sempre parlen de les mateixes colles…”
Pel que fa a les veus crítiques que diuen de que el concurs és més propici a caigudes que altres actuacions, és obvi que quan les colles van a donar el millor d’elles mateixes, hi ha més risc de caigudes. Evidentment, aquests detractors estan en contra del concurs d’un dia, de dos o de tres. Aquest raonament és una mica demagog, perquè pretén culpar al concurs d’aquest fet, quan els únics responsables d’aquestes situacions / caigudes són les pròpies colles. El concurs pot ser una bona eina perquè les colles se superin a elles mateixes, però com en moltes coses a la vida, si aquesta eina o mitjà s’utilitza malament, la culpa és de qui en fa aquest mal us, no de l’eina en si. Per tant, que cadascú sigui responsables dels seus actes, no sols el cap de setmana del concurs, sinó en tota la resta d’actuacions, ja que del seu resultat en pot dependre la classificació pel concurs.
Amb tot aquest canvi de format, i d’ampliació d’agents implicats, Tarragona no s’ha de quedar solsament en l’activitat pròpia de la plaça de ”torus” (no sé dir-li TAP), sinó que ha d’aprofitar l’esdeveniment per refermar la seva potència com a capital castellera de referència a tots els nivells. En aquets sentit, la professionalització de l’organització, era un pas indispensable si el concurs havia de fer aquest pas endavant. El fet que l’organització fins ara hagi estat voluntària, ratifica que en això dels castells les coses de vegades passen sense saber ben bé com, i que el concurs hagi tirat endavant aquests anys, gràcies a tota la gent que hi ha dedicat el seu temps, ha estat gairebé un ”miracle” casteller. Per això el terme de biennal pot ser bo, perquè tota aquesta projecció no quedi sols en els dies 6 i 7 d’octubre, i deixa les portes obertes a un seguit d’esdeveniments relacionats amb el concurs que poden ser de gran interès.
Pel que fa als aspectes tècnics que encara no s’han concretat, i que sempre desperten interès, com són la venda d’entrades o les decisions que la comissió assessora pugui plantejar, no crec que tinguin gaire a veure amb el nou format, ja que són qüestions que si es resolen millor o pitjor, poc tindran a veure amb el concurs plantejat pel Bargalló. És a dir, que si hi ha problemes o disconformitats, hi serien igual si el concurs fos el mateix que s’havia fet fins ara. No hi tindrien res a veure, però clar, algú es pensa que no hi haurà debat amb les decisions que pugui prendre la comissió assessora?
Si no n’hi hagués, potser ja no serien castells.
*imatge destacada font CCCC
