Ja ha passat cap de setmana de Sant Jordi, amb moltes actuacions, moltes coses interessants, i algunes d’elles que m’han cridat l’atenció.
Començaré per Tarragona, on es va viure un Sant Jordi, amb el format de rondes conjuntes per segona vegada. Manifesto el mateix que ja vaig dir en un post l’any passat, i és que aquest format em sembla bé en dies molt concrets i determinats, com per exemple és aquest 23 d’abril a la Rambla. Fora d’aquí, la cosa ja seria diferent i a estudiar cas per cas.
Molt bon nivell el mostrat pels Xiquets, fent el 4 de 8 en aquesta data per segona vegada. La primera queda en el ja llunyà 1999. Això demostra que mantenen el to amb el que van acabar la temporada anterior, no com històricament han mostrat, en que per trobar el primer 4 de 8, tot i haver acabat prou bé la temporada anterior, no apareixia ratllat fins a finals de juny. Bones sensacions, ben resolt i sense cap mena de patiment. Una altra qüestió que em crida l’atenció positivament, és que tant el 4 de 7 amb agulla com el 5 de 7, es van resoldre ja amb els troncs dels castells superior. De vegades, en aquests primers castells de 7 i mig, es combinen castellers de diferents pisos per reforçar una mica més el castell. Algun terç de 8 a terços del castell de 7, i algun quart de 8 a quarts del de 7, per donar una mica més de consistència, fent una alineació de “cattenaccio”. Això no va ser així, demostrant bona feina feta a l’assaig amb la part alta dels castells.
Un cas similar a la Jove amb els castells fets, i la manera de resoldre els troncs del 4 amb agulla i el 5. Molts segons nous, o si més no, poc habituals, cosa que vol dir que es fa feina “fosca” a l’assaig. Quarts i quints dels castells de 8 ja ocupaven el seu lloc, amb un alleugeriment notable en aquests pisos respecte al que feien el 2011. Serà interessant veure si aquesta línia de rebaixar pes la mantenen en els castells superiors, això voldrà dir que alguna estructura important de la Jove, tindrà alguna sacsejada important, comparant-ho amb tal i com ho feien fins ara. A seguir aquesta evolució dels troncs liles. Bon 2 de 7, sense res notable a destacar, més que fer el 2 de 7 ara significa que la canalla té un bon to.
Aquesta positivisme que veig en Xiquets i Jove, s’estronca quan veig les actuacions de Serrallo i Sant Pere i Sant Pau. Em sorprèn mot negativament, i és més, em deceben les actuacions que van fer. Castells de 6 bàsics, molt per sota del que m’espero veure a Tarragona en una actuació de les oficials. Molt per sota del que van fer totes les colles en aquest cap de setmana. Per sota de les colles noves com és el cas dels Castellers de Roquetes, molt per sota de la majoria de colles universitàries, i molt per sota del que jo crec que Tarragona es mereix. Em sobta més el cas de S.P.S.P., que resol castells de 7 en un parell d’actuacions aquest mateix abril, (sense anar més lluny, el dia abans també) i a Tarragona ensenya aquest nivell tant pobre. Bé, espero que a partir d’ara vagin creixent (més per sota d’això ja és impossible), perquè enguany tenen l’interessant repte de guanyar-se per mèrits propis el dret a participar en el concurs del dissabte, sense que els hi calgui una invitació especial per poder-hi ser.
De la resta d’actuacions, destaco positivament el 3 i el 4 de 8 fet per la colla de Sants. També demostren que comencen amb un to similar amb el que van acabar el 2011, “tripletejant” quasi completament. Suposo que veurem un duel interessant entre Sants i Xiquets de Tgna. per ser els primers a seguir l’estela dels extres.
Amb els de Sants, a Sitges, també va tenir bons registres la Jove de Sitges, que tot just comencen la temporada amb 5 i 4 de 7 amb agulla. Segueixen amb el bon to amb el que van acabar.
Normal també l’actuació dels Castellers de Vilafranca, estrenant el 3 i el 2 de 8, rodant castells de cara al proper compromís més seriós, per les Fires de Maig. Veurem què ens ensenyen en aquestes primeres actuacions, i si podem extreure’n alguna cosa dels seus plans de futur.
Bon nivell també el de la Joves de Valls, també fent el 3 i el 4 de 8, tot i que habitualment ja ho fan en aquesta actuació, però potser més positiu del normal veient d’on venien. A veure si en les propers actuacions consoliden aquest nivell, que els hi permetrà afrontar millor la primera part de la temporada, i sense desaparèixer del mapa durant moltes setmanes.
Molt bé també pels Bordegassos descarregant el 2 de 7, acompanyant-ho del 5 i el 4 amb agulla sense ensurts. (crec recordar que l’any passat més d’un 5 de 7 els hi va caure).
També em sembla bona l’actuació dels de Gràcia, ja fent el 4 de 8, seguint en la bona línia amb la que van acabar l’any.
Molt bon nivell també el que porten ensenyant els de Barcelona, que resolen totes les actuacions a base de 4 de 8, i incorporant ara també el 2 de 7. Si en els propers compromisos treuen també el 3 de 8, hauran fet una passa important per consolidar tot això abans de l’estiu. Si ho aconsegueixen, poden recuperar les opcions de lluitar per tornar a ser la primera colla de la seva ciutat, una aspiració i/o motivació que els hauria d’esperonar, i molt. Tot i que a priori l’avantatja agafada l’any passat pels de Sants és molt gran, en això dels castells, els èxits assolits només serveixen per tenir un pòster molt maco, i poca cosa més. Si no és persisteix en el bon assaig, d’un any a l’altre poden canviar molt les coses.
Per altra banda, no em sorprenen gaire els intents de 4 de 8 de Sant Cugat, d’Igualada i de Sabadell, aquest últim ja fa uns dies. Tal i com vaig escriure en el post anterior, fer castells tant propers al sostre de la colla, (de vegades no és que siguin propers, sinó que són el mateix sostre) a aquestes alçades de la temporada, em sembla un xic massa agosarat o pretensiós. Crec que el 4 de 8, en una colla d’aquest nivell, no només s’hi arriba fent bones proves els dies previs, que també, sinó que quan han arribat a fer-lo, ha estat després de complir tots els passos previs i dominant sobradament els castells inferiors. Quan el van fer era després de molts mesos d’assaig, de moltes actuacions, de tenir tota la colla amb un rodatge important, no només els que pugen i la canalla, sinó moltes posicions de la pinya que també necessiten la seva adaptació per assimilar un castell límit, o quasi límit per aquestes colles. Potser els de Sabadell serien el que trobaria més lògic que se’n sortissin bé amb el 4 de 8, degut a que aquesta colla va assolir el 3 de 8 i va fer el folre el 2011, però aquesta dada no fa més que constatar la dificultat del castell en si, i que el 4 de 8 no s’està gaires bromes si no es planteja bé.
En aquest grup de colles, també hi podria afegir als Sagals d’Osona, però amb la diferència que aquests si que van tenir l’encert de descarregar el 4 de 8, en un registre de molt mèrit a aquestes alçades d’any, i que també confirma la línia ascendent que ja van tornar a marcar l’any passat.
Bé també per Terrassa, tant Minyons com Castellers, uns amb el 2 de 8f., ja habitual en aquests temps, i molt bé pels Castellers sobretot pel 2 de 7, amb un bon acompanyament.
Vaig veure també als Xiquets de Reus a Altafulla, resoldre un 2 de 7 molt parat i segur, amb una canalla ben petita, especialment l’acotxador. És una bona notícia que a aquestes alçades ja tinguin el repertori de 7 alt descarregat i a més, molt ben descarregat.
No van tenir la mateixa sort els d’Altafulla, que tan sols van carregar el 3 de 7. Cert que per aquestes mateixes dates, l’any passat ja el van descarregar, però ja he comentat altres vegades que aquestes colles, gran part de la clau de l’èxit, rau en tenir en tenir molt segur el pis de quarts, circumstància que ha canviat d’un any a l’altre. De totes maneres, hi ha temps suficient per refer-se, assajar més i millor, i tornar a mirar a la cara els castells superiors.
Molt bona també em va semblar l’actuació dels Nois de la Torre, descarregant a la primera el 3 i el 4 de 7. Bé pels Nois, segur que ben motivats per tornar a fer castells al concurs, i a més, per intentar quedar en una bona posició.
Enguany això promet, tothom està molt fort, i les colles molt ambicioses. Enguany xalarem!
Aquest proper cap de setmana més, i esperem que millor.
