Aquestes darreres setmanes, s’ha reunit la comissió assessora del Concurs de Castells de Tarragona, i sembla ser que ha anat prenent algunes decisions importants. Dic sembla ser, perquè no hi ha hagut cap comunicació oficial, però si que mitjançant les xarxes socials alguns membres d’aquesta comissió han anat explicant els principals acords. Desconec si ja estan ratificats, i si estan definitivament aprovats, fins i tot no se si són del tot verídics, però bé, “se dice, se comenta, se rumorea que…”
S’han afegit castells nous, com el 7 i el 5 amb agulla de 7 i de 8 (aquesta informació si apareix oficialment en la plana web del concurs), i el que sembla ser és que també s’han afegit de 9 pisos, com també el 9 de 9 amb folre. Bé, la posició on queden a la taula de puntuacions, serà com sempre a debatre, amb opinions per tots els gustos i segur que tots els criteris i arguments tindran la seva part de lògica. El que si vull comentar respecte a aquest tema, és que no em semblaria bé que aquests castells entressin a la taula de puntuacions manipulant la matemàtica que s’ha estat utilitzant fins ara per separar els punts que hi ha entre cada castell, com es va fer quan es va introduir el 3 amb agulla, en que no es va respectar l’aritmètica que hi havia fins el moment. Aquest és un argument que sempre ha defensat l’amic Guillem Bartolí, reclamant que el fet que s’introdueixin nous castells, no provoqui més diferència de punts entre els castells ja existents. Doncs jo penso que si no s’ha de mantenir la diferència matemàtica de punts que s’utilitza en la taula, marca un greuge comparatiu important respecte a aquests nous castells. Vull dir que si per introduir aquests nous castells, no s’empra la mateixa fórmula que fins ara, s’estarà catalogant dins la mateixa taula de puntuacions, castells de primera i de segona classe, perquè ja no mantindran sempre el mateix percentatge de diferència. Si es decideix introduir nous castells (que aquest seria un altre debat) no em semblaria just que no es respectessin les diferències ja preestablertes.
Un altres dels aspectes que s’ha “filtrat” públicament, és que un castell amb un sol despenjament després de carregar-se, quedarà solsament carregat, i no en descarregat amb penalització com era fins ara. Però el que més m’ha sorprès d’haver llegit en algun fil de debat, és que un dels arguments que es donava, és que es feia per la seguretat de la canalla. Perdó? No em crec que amb aquesta norma s’eviti cap despenjament, en tot cas es valora diferent el castell, però no crec que se’n pugui evitar cap amb aquesta nova valoració. Una altra cosa, és discutir si un castell en que algun nen o nena es depenja, i s’acaba descarregant, s’ha de considerar descarregat o no, i com en el cas anterior dels castells nous, hi haurà criteris per tots els gustos, i segur que tots tindran la seva part de raó, però si us plau, l’argument de la seguretat no l’hauria d’utilitzar ningú. Posats a pensar en la norma, i a pervertir-la, és clar, m’imagino un casteller en una posició de patiment límit, aguantant de mala manera, i que veu com un nen es despenja. Aquest casteller que està aguantant, ja sabrà que el castell en cap cas es considerarà descarregat, amb la qual cosa pot perdre la motivació de resistir per poder descarregar el castell, i abandona. Bé, està clar que és una suposició, però recordem que la realitat sempre supera la ficció, i aquest tampoc em sembla un cas tant estrany que pugui arribar a produir-se.
La meva opinió sobre el tema, és que entenc el raonament dels que defensen que un castell no es pot considerar descarregat, només que un membre de la canalla caigui. Bé, puc estar-hi d’acord, però el que jo penso és que si un gran castell (o no tant gran, sempre dependrà de cada castell segons la colla que el faci) hi ha un sol despenjament i aquest s’acaba descarregant, amb la qual cosa sols quedaria en carregat al concurs, seria donar massa responsabilitat / culpa a un nen que no ha pogut baixar com li tocaria del castell. Massa càstig per un nen o nena, de 6,7,8,9… anys, que no ha pogut evitar despenjar-se del castell, i que per culpa d’aquesta errada particular, la colla es queda sense el premi de descarregar el castell.
La última de les qüestions que avui ocupen aquest article, és la composició del jurat, i que sempre aixeca suspicàcies si s’ha de decidir alguna cosa dubtosa i/o decisiva. Evidentment, el fet que jurats de les mateixes colles que competeixen hagin de decidir sobre els castells fets pels seus propis rivals, genera dubtes sobre la total imparcialitat dels seus membres. Amb això no vull dir que no ho siguin, però entenc que els jurats tenen camisa, tenen sentiment cap a la seva colla, i que prendre segons quina decisió, no es pot abstreure al fet que es pertanyi a una colla implicada. Dit això, crec que amb l’ampliació del concurs a dos dies, amb moltes més colles implicades, i de cara a l’edició del 2014, aquesta qüestió pot tenir una senzilla solució.
Es podria fer que les millors colles del dissabte, siguin jurats el diumenge, i que les millors colles del diumenge, siguin jurats en el concurs del dissabte. D’aquesta manera, a més de no restar cap casteller a les colles que hi participen, també s’aconseguirà que els jurats no hagin de decidir sobre aspectes que poden perjudicar o beneficiar a la seva pròpia colla o a les colles rivals.
Bé, en fi, esperarem a que ratifiquin o no aquests acords, i segur que en seguirem parlant, que això són castells, i es tracta d’això.
