Deu-n’hi do si ha començat la festa castellera d’aquest agost, i de quina manera! Se m’han acumulat coses de diades ja passades, però miraré de reflectir el que se’m va quedar més gravat de les últimes actuacions.
La Bisbal. Sensacional! Quina seqüència tant espectacularment castellera!
Mireu, tots els que anem habitualment a veure actuacions castelleres per les places, quan tornem cap a casa a dinar, o on sigui, suposo que repassem el que hem vist, i valorem si ha valgut la pena o no haver-nos desplaçat al lloc en qüestió. Evidentment, hi ha vegades que et queda aquella sensació de pensar que: ”si no hi hagués anat, no m’hauria perdut res”. Aquest sentiment els últims anys era habitual tornant de la Bisbal, però l’actuació d’enguany ja ha valgut la pena per tots aquests últims anys dolents, en que tret dels de Vilafranca, veure una bona actuació davant la Societat Cooperativa Bisbalenca semblava uns tasca impossible.
Enguany van rebentar registres passats, i a més van mostrar una gran solvència en tots els castells fets. Els tresos de nou ja venien mostrant-se així de segurs com es van veure les últimes setmanes, per tant, sols calia confirmar que a la Bisbal, també era possible descarregar-los. Màxima concentració. Va ser en els quatres de nou que van fer les dues colles de Valls on vaig disfrutar més veient i admirant l’aparent facilitat amb què els van fer. La imatge dels 4 de 9f., en els instants en que la canalla és a dalt de tot, en que el castell està parat, que no tremola, veig la posició tranquil·la i còmoda de terços i quarts, que normalment són els que pateixen més els efectes del folre, és una estampa maquíssima i on el castell llueix en la seva màxima expressió. Fantàstics!
De Vilafranca m’agrada la gestió que està fent de tots els seus recursos castellers. La capacitat per adaptar-se a cada circumstància, com per exemple l’ordre en que li convé fer els castells i d’altres, però sobretot, com ja creia dies abans, sense esperar a veure si les colles de Valls els pressionaven per fer ells el pas cap a les manilles. La plaça, l’afició, la colla de la que estic parlant i el moment de la temporada en que estem, són motius de prou pes com per prémer l’accelerador i no esperar a que t’obliguin a fer-ho. Gran execució en tots els castells, i admiro la capacitat per no perdre la calma quan el 2 de 9fm. es complica i passa per moments de perill. El tema del pilar sols serà preocupant per ells si tornen a caure, però no crec que sigui qüestió després d’aquestes dues caigudes de desconfiar de la capacitat d’aquests pilaners, no?
Sant Magí.
Jove:
Els he vist caure moltes vegades, però són les mateixes vegades que els he vist aixecar-se i fer grans actuacions quan se’ls donava per ”morts”. Ara, ni molt menys estan així, i precisament recordo un Catllar precisament deu fer un parell o 3 d’anys, on arribaven molt pitjor… recordeu com van sortir-ne? Per tant, una colla que fa les actuacions prèvies a la tripleta amb la comoditat amb què ho fan (sols 4 dies abans) només li queda tocar la tecla correcta per tornar a descarregar castells de 9. Ja sigui fent canvis de castellers, canvis de mètode o de manera de fer els castells, el que vulgueu, però capacitat per fer-ho, en tenen. A més, actuacions engrescadores per fer-ho també, així que veurem quan i on veurem la seva reacció.
Xiquets:
Què us puc dir? No crec que pugui ser gaire objectiu, o si, ja no ho sé, és igual. No faré cap anàlisi dels castells de la meva colla, sols us diré que m’ho vaig passar en gran! Per dies així val la pena fer castells, i això val tant per la pròpia actuació, com per la processó de la tarda, que és on més s’assaboreixen els castells fets al migdia.
Altres.
Xicots:
Espectacular la progressió dels vermells vilafranquins! Els anys d’experiència, d’història, el pòsit d’una colla, la capacitat per sobreposar-se a anys d’entrebancs, la solera… si es cuida i se li sap treure el talent que s’hi ha anat acumulant al llarg dels anys, pot convertir en una colla com els Xicots en imparable, dintre del seu nivell.
Trobo certa similitud amb l’evolució actual dels Castellers de Barcelona. Sols falta trobar els mecanismes adequats perquè colles que fa molts anys que mantenen els castells de 8, facin una passa més endavant. A veure si poden mantenir la progressió sense caigudes inoportunes, i sense precipitar-se amb intents massa agosarats,
Gracia:
La veritat és ha estat un pèl decebedor que no aconsegueixin ni carregar el 2 de 8 amb folre. Està clar que estem parlant del seu castell màxim, però creia que la feina feta l’any passat els hi donaria millors resultats en aquest castell. De totes maneres, una bona notícia és que segueixen mantenint el 3 de 8, castell que no han de deixar escapar si volen seguir tenint capacitat per anar endavant.
