Aquests dies he visitat alguns programes de castells i n’he escoltat alguns altres, i la conclusió que n’he tret de tot plegat, és que des dels mitjans especialitzats es veu tot molt més fàcil del que realment és. M’explico.
He escoltat que la Joves de Valls podria provar ”castellassos” a tot arreu on actuarà: La Bisbal, l’Arboç, Igualada, Torredembarra, moguts i motivats per no actuar a Vialfranca…intents que no dic que no puguin ser eh, però que em semblen una mica agosarats, fins i tot utòpics.
He escoltat que a la Jove de Tarragona li deien: ”per Sant Magí, només la tripleta?”…com? Només la tripleta?
Quan des dels Xiquets hem dit que una possibilitat és intentar la tripleta, solsament una possibilitat, petita però real, res d’anunci, ni objectiu, doncs es dona ja per feta, descarregada fins i tot abans de començar la diada. A més, fent ja totes les suposicions de què passaria si els Xiquets la fem i la Jove no.
He escoltat que les colles de Valls, a la Bisbal, podrien pressionar a Vilafranca fent la tripleta o alguna cosa més, ”obligant-los” així a prémer l’accelerador més del comte per sortir triomfadors de la diada. Després d’escoltar això, i rebatre-ho en el ”3 rondes”, llegeixo el company Castellística que diu que les colles de Valls no descarreguen un castell de 9 a la Bisbal des de l’any 2004! Una dada realment impactant. Ja tenia la sensació aquesta, però no sabia que la dada era tant cruel. Amb això tampoc dic que el supòsit aquest no es pugui complir, però…
Aquests són alguns dels exemples més flagrants que he escoltat aquests dies. També és cert que alguns d’aquests anuncis no se fins a quin punt són oficials, però si la premsa se’n fa ressò, d’algun lloc ho deuen haver tret. O això, o que la radio ”macuto” de les colles, cola molts gols als companys periodistes. Parlar de castells de 9, gammes extres, de tripletes màgiques amb una lleugeresa tant gran, em sembla una mica excessiu.
Evidentment que a tots ens agrada parlar de castells, i fer elucubracions de què passarà o deixarà de passar, i tots, quan parlem de la nostra colla, se’ns fa la boca aigua pensant què podríem fer en tal lloc o on tal altre, si les coses anessin més que bé. Però em sembla que alguns d’aquests vaticinis i especulacions posteriors en els mitjans, no ajuden a valorar en la justa mesura els castells que es poden arribar a fer.
Amb això no dic que aquests rumors, o que aquests castells no es puguin assolir per res del món. Tot el contrari, sóc el primer a qui li encantaria veure fets realitats tots aquests supòsits que he anomenat, absolutament tots! Però el que és cert és que ara que sembla que està de moda això del pas a pas (però només quan convé eh…) doncs estaria bé que les expectatives fossin una mica més realistes, i que es toqués una mica més de peus a terra. Si arriba alguna cosa més, segur que l’assaborirem molt millor i amb més alegria, que no pas donant ja per fet l’objectiu de màxims que ens podem plantejar les colles.
Sort per a tots!
