Més sensacions viscudes aquest passat concurs, ara centrat en el diumenge.
En un principi patia una mica per si l’afluència de castellers i infiltrats que entraven amb les colles, era molt superior a la que permet l’aforament de l’arena. Fa dos anys es va controlar molt, i aquest any no hi havia cap comptador a l’entrada de les colles, o al menys a l’entrada de la meva colla. És cert que al principi, en el primer moment del concurs, moure’s per l’arena era un pèl complicat, però al cap d’una estona, amb la gent ja movent-se per la plaça, la cosa ja es va normalitzar.
Respecte a aquest tema, em fa vergonya, ràbia i alhora m’indigna, la gent que tant descaradament entra, “es cola”, amb les colles. D’acord que bona part de culpa d’això la tenim les colles, però la dignitat personal de cadascú és pròpia, personal i intransferible alhora d’entrar al concurs “per la cara”, o comprant i pagant una entrada. Cadascú sabrà el que fa.
Anem als castells.
En la primera ronda em va anar agafant cos l’argument que ja fa temps que em va rondant, de que en alguns moments, la circumstància de la plaça no ajuda a tirar castells assumits endavant. Em vaig fixar en l’agulla del 4 de 9a de Vilafranca que se’ls hi va escapar el pilar. D’acord que enguany han tingut certa irregularitat en aquest punt del castell, però que precisament falli en un dia com el concurs (recordo fa 2 anys també se’ls hi va escapar el pilar de 8) em fa creure que costa més agafar bons punts de referència per mantenir la concentració i la perspectiva. En cap actuació el pilar té gent a la seva alçada visual (exceptuant potser algun balcó) i el fet de tenir la graderia al davant, potser dificulta als pilaners mantenir un bon punt de referència sense res que distregui la seva concentració. També constato que el 3 de 9f de la Jove de Tarragona els hi va donar molts més problemes del que és habitual. Els últims tresos de 9 havien estat molt plàcids per ells, i el diumenge en la descarregada el castell se’ls hi va complicar en excés. Això és el que em va fent pensar que l’entorn, en alguns moments, posa més difícil assolir un castell que a priori la colla en qüestió té millor del que demostra en el concurs. Soroll, ressonància, ambient gairebé tancat, efecte visual… fins i tot “l’excés” de castellers que porten les colles i que poden dificultar el bon tancament del peu del castell, poden ser petits detalls que tots sumats podrien augmentar la dificultat dels castells.
El concurs va avançant, i en la segona ronda arriben ja els dos cincs de 9 vallencs. Realment espectaculars i amb una gran execució d’ambdós. El de la Vella més remogut que el de la Joves, però aquest ja és el seu estil habitual, per tant, m’atreviria a dir que un dels millors 5 de 9f de la Vella. Al menys a mi no em va fer en cap moment la sensació de que el castell es perdia, cosa que si m’ha passat altres vegades, tot i que havien acabat descarregant el castell. El de la Joves va ser especialment tranquil per tractar-se d’un castell d’aquesta magnitud. Folre molt ben parat i decidit, i un tronc molt convençut de que el castell era possible.
Curiosament, quan aquesta segona ronda acaba, han caigut molts pocs castells: les dues agulles de Vilafranca, el 3 de 9f carregat de Sants són les úniques caigudes registrades fins el moment. Algun intent desmuntat, però en general una efectivitat altíssima.
Aquí, en aquest punt, el concurs seguia viu i obert en la classificació, i les dues caigudes en els verds, tot i estar al capdavant de la classificació igualment, potser donava peu a pensar que no era el millor dia pels de Vilafranca, i que juntament amb l’encert que estaven mostrant les colles de Valls, podia fer preveure una gran lluita per la victòria final.
En la tercera ronda, però, el concurs queda pràcticament sentenciat amb el 2 de 8sf de Vilafranca, i la caiguda de la Vella amb el 4 de 9a, tot i que la Joves encara tindria opcions. Els vermells descarregant el 9 de 8 de manera formidable, deixen oberta la possibilitat de seguir apretant encara, en espera de la quarta ronda.
Aquí ja és on les colles comencen a situar-se en el lloc que es mereixen en la classificació final.
Els Capgrossos compleixen tranquil·lament amb el 3 i el 4 de 9, i ensenyen una millora important respecte a l’actuació de les Santes, tant en aquests castells de 9 bàsics, com en el 2 de 9fm. que aconsegueixen carregar. Missió complerta. GE.
La Jove de Tarragona ensenya un 9 de 8 espectacularment parat, però no pot amb el seu repte particular amb el 5 de 9f. Això demostra la dificultat d’aquest castellàs, que per molt que s’hagi carregat amb suficiència uns dies abans, cada intent és diferent i una història nova per explorar. Tot i això, clouen una gran actuació, en que fins i tot fallant en el principal repte, els permet fer el seu millor concurs de la història. No en posició, però si sobradament pels castells assolits.
Els Xiquets no estem fins amb els castells de 9, que tan sols es carreguen. Tot i assolir també els millors castells en un concurs, si no es fa tot molt ben fet, si no es dominen els nervis d’actuar en el marc del concurs sota la mirada de tot el món casteller, aquests castell no es tiren endavant fàcilment. Per tant, no crec que sigui preocupant degut a la solvència demostrada anteriorment amb els castells de 9, però si un toc d’atenció per ensenyar que els castells de 9 també cauen si no es fa tot correctament.
Els de Sants i els de Barcelona, tenen un duel particular que es decanta amb el 3 de 9 carregat dels Borinots, castell que els vermells es queden a un pas de carregar. Igualen amb el 7 i el 5 de 8, mostrant un nivell mínim molt alt en conjunt respecte a altres temporades. De ben segur que en aquesta pugna encara no s’ha dit la última paraula. D’això, m’agrada el pas endavant fet pels de Barcelona, sobretot en l’atreviment del seu cap de colla de pitjar l’accelerador en més ocasions que altres anys, ja no sols en el concurs, sinó en moltes altres actuacions de la temporada. De vegades, m’havia fet la sensació que els de Barcelona podien fer més, però que amb molta facilitat tiraven del fre en moments claus per fer passos endavant. Sensació que enguany l’he tingut ben diferent.
Molt bona la participació de Sabadell, Reus i Lleida, fent o igualant les seves millors actuacions recents. Bon aprofitament per tornar a fer un castell ja carregat dels de Lleida amb el 2 de 8f., descarregat amb molta més seguretat que el primer carregat. No semblava la mateixa colla d’un intent a un altra.
Els de Sabadell mantenint la línia de consolidació d’aquest nivell de 8 alt, i que seguint així ben aviat es veuran “obligats” a pujar el llistó amb algun altre castell superior aks que van fer el diumenge.
Molt bona feina també dels de Reus, aconseguint per fi encadenar la seqüència dels 3 castells de 8 descarregats, folre inclòs. Sobretot, no perdre aquest nivell és tant o més important que fer un pas més molt aviat, i que aquest pas pugui ser en fals. Ells mateixos ja saben el que costa recuperar el nivell, i segur que hauran pres bona nota en la seva travessa particular per arribar fins aquí de nou.
Dels de Gràcia, sobretot em va sorprendre el segon intent del 3 de 9f. Entenc el primer intent si les proves havien estat satisfactòries, i si la colla el volia i en tenia ganes, però de la manera com es va veure aquest primer intent, al que no se li van veure gaires garanties, em costa més d’entendre el segon. Però bé, segur que n’hauran pres bona nota del que exigeix un castell de 9. La classificació final, per sota de tres colles que van participar el dissabte, és el símptoma del nivell adquirit per tothom, i de que la lluita per ser entre les 12 primeres colles en el proper concurs serà ben apassionant.
Mentrestant, la lluita pel primer lloc queda encara més resolta amb la caiguda de la Vella en el 4 de 9a. i la renúncia de la Joves a seguir atacant.
I arriba el moment màgic de veure el 4 de 9sf. descarregat per Vilafranca. Un moment sensacional! Sempre he pensat que quan Vilafranca havia carregat el 4 de 9sf., havia perdut oportunitats per descarregar-lo, ja que la majora dels que havien carregat m’havien semblat amb prou corda per poder descarregar-lo. El diumenge es van donar tots els factors necessaris, i no van fallar. Ens van regalar un gran castell, un gran moment, i a més sense necessitar-ho, fent gala una vegada més de la seva capacitat per seguir engrandint la seva llegenda.
En definitiva, un gran cap de setmana de castells i de concurs.
