Si repassem les divisions temporals en el fet casteller, ens trobem moltes vegades amb el 1926, l’any en què la majoria d’historiadors consideren que comença la renaixença castellera després d’anys de decadència, l’inici de l’època moderna del fet casteller. Aquell 1926 és clau per diversos motius. El principal, però, és el naixement de les primeres dues colles fora de Valls: els Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona.
Pocs dies abans de la Santa Tecla de 1926, el Diari de Taragona publicava aquesta nota: «Els dies de la propera festa major de Santa Tecla, que s’escau el dia 23 de l’actual, actuarà una colla de castellers tarragonins, que porten el nom de Xiquets de Tarragona, espectacle típic i característic d’aquesta comarca i del Penedès, que fins ara estava monopolitzat per les colles de Xiquets de Valls. Hi ha expectació per veure si els Xiquets de Tarragona pujaran l’espadat de cinc per les escales de la Catedral, prodigi de força i equilibri que han fet alguns anys els Xiquets de Valls». L’article, no va agradar massa als diaris vallencs, que veien com el nom de Xiquets sortia de Valls s’exportava. Tot i això, dies després de Santa Tecla, el diari Crónica de Valls deia: «ha estat un motiu de satisfacció l’éxit de la colla nova de Xiquets Tarragonins, i voldriem, com molt noblement demanava un confrare de Valls, que hi hagués una noble emulació entre les colles de castellers d’una i altra ciutat del Camp, i refloríssin les gestes admirables deis bons temps d’aquest esport tìpic i característic de les festes populars de les comarques del Camp de Tarragona i Penedés».
Neixen, doncs, dues noves colles i aquest fet revoluciona el món casteller. El 29 de novembre de 1927, el diari Acció Comarcal narrava l’actuació dels Xiquets de Valls, on van completar el 3 de 7 i el 4 de 7, i on van desmuntar un intent de 4 de 7 amb l’agulla, castell sostre entre el 1908 i el 1930, amb un parell o tres de documentats: «Realment, els nostres castellers donaren l’impressió falaguera d’ésser capaços de reconquerir llur prestigi, com a tals. Així ho esperem, axí com un ajut i col·laboració més entusiasta del poble vallenc envers una institució tan nostra i que desperta tan d’interès entre les poblacions importants de la terra catalana».
L’historiadaor Pere Ferrando, considera que el naixement de colles de fora de Valls és un «canvi de debó, ja que per primera vegada dues colles que no són de Valls poden rivalitzar amb els Xiquets». Si que hi havia hagut colles al segle XIX, com ara els Xiquets de Torredembarra o els Torraires de Montblanc, però tal i com recorda Ferrando «estaven diversos esglaons per sota els vallencs». Però al 1926 neix una nova etapa, per a Pere Ferrando, l’inici de l’època moderna dels castells: «Fins llavors la rivalitat es trasllada a les poblacions. És una rivalitat de municipis: els del Vendrell contra els de Valls. Aquesta música ja ens sona a l’actualitat, oi?».
Aquesta rivalitat esperona als mitjans de comunicació, que en tornen a parlar molt de castells. Es publiquen articles com ara «Quatre nocions bàsiques per veure castells», i els mitjans assenyalen de manera positiva com joves benestants comencen a formar part de les pinyes de les colles castelleres. Com hem dit, el sostre casteller habitual era el 3de7 i el 4de7, castells que només feien els Xiquets de Valls. Ara bé, el 1929, tant els Nens del Vendrell com els Xiquets de Tarragona completen el 4de7, de manera que, com reconeix Ferrando, «només els separa el 3de7, ja no queda cap més distància». La diferència de nivell es redueix, i aquest fet provoca que, just un any després, el 1930, es recuperi el 4 de 7 amb l’agulla a Valls. «I allà tot comença: al Vendrell també fan el 4 de 7 amb l’agulla i a Valls el 5de7. I això s’assoleixen altre cop castells com el 3de7 aixecat per sota», explica Ferrando. I tot això, fins el 1932, quan la Colla Vella completa el 2de7 i carrega el 4de8 a l’Arboç i se celebra el primer Concurs de Castells de Tarragona.
