Aquest passat cap de setmana ha deixat bons registres per unes quantes colles. A destacar Gràcia i Sant Cugat amb el 2 de 7, i Castellers de Barcelona amb el 4 de 8. També els de Sabadell s’atreveixen amb el 4 de 8, encara que no poden fer-lo.
Veient aquests resultat, se m’acudeixen algunes reflexions que vull compartir.
D’entrada admiro la valentia i la decisió de provar aquests castells tant aviat, tot i que és clar que si ho han fet és perquè la feina feta als assajos els ha donat les garanties suficients per fer-ho, i el resultat assolit els dona la raó. Tot just sent la segona actuació de la temporada, i fins i tot provar algun d’aquests castells en primera ronda, demostra una gran determinació i confiança per aconseguir-los. Evidentment l’excepció de la setmana són els de Sabadell, que no van saber veure, a diferència de les altres colles, quin era l’estat real del castell.
Aquesta situació també confirma una tendència que ja vam veure l’any passat, que amb l’excusa de la Candela moltes colles van començar a assajar més aviat, i fins i tot algunes ni tan sols van deixar de fer-ho. És evident que aquesta és la principal raó o conseqüència pel qual aquestes colles mostren aquest nivell, ja a aquestes alçades de temporada.
El que passa és que hi ha situacions que si no es preveuen i no es gestionen bé, poden tenir efectes secundaris. En el cas que ens ocupa, faltarà veure quan i com podran superar les actuacions d’ara en endavant, perquè aquests castells estan a prop dels seus castells màxims. Sant Cugat té el 4 de 8 com a sostre. A aquest ritme aviat el podran assolir, i tant de bo per ells, darrera d’aquest pugui venir el 3 de 8, i després el folre i després… Una mica més enllà hi hauria els de Gràcia, que l’any passat ja van carregar el 2 de 8f. Amb aquesta progressió i a aquest ritme arribaran ben aviat, o al menys presumiblement, a tenir la clàssica de 8 a punt per fer el pas cap al folre, però tots ja sabem que a aquest nivell, fer un pas més cada cop és més difícil.
El cas dels Castellers de Barcelona, amb alguns paral·lelismes amb la meva colla, em resulta xocant una situació que se’ls dona habitualment. Són capaços de fer molts 4 de 8 amb facilitat i gairebé en cada actuació, i amb constants debuts, però han tingut temporades amb alguns problemes per treure a plaça el 2 de 7, o al menys no amb la mateixa solvència que el 4 de 8 i sobretot, sense tenir regularitat amb el 3 de 8. Em costa entendre com una colla que té la capacitat per fer tants 4 de 8, després tingui tants problemes per tirar endavant aquests altres castells, sobretot el 3, però com ja deia abans, espero que aquest sigui l’any en que trenquin aquesta dinàmica, de manera que puguin tornar a mirar-se els castells superiors amb garanties.
Amb això vull dir que si la progressió dels altres castells superiors, no va al mateix ritme que els ja assolits aquest passat cap de setmana, penso que se’ls pot fer llarg, pesat, “avorrit”, monòton… passar-se unes quantes setmanes o mesos fent els mateixos castells, o al menys amb poc marge per variar els 3 o 4 castells disponibles en cada actuació. Tot dependrà de la capacitat dels seus responsables de gestionar els temps (ara en diuen “timing”) de cada castell, tant a la plaça com a l’assaig, per trobar l’equilibri adient que necessita cada colla.
