Ja ha passat Santa Úrsula, grans i bons castells, moments genials, sensacionals, emocionants, vibrants… que en definitiva, és el que busquem quan anem a la Plaça del Blat, oi?
Colla Vella
Al llarg de la temporada, la Vella s’ha mostrat més prudent del que en ella era habitual. En tenim exemples recents com a Reus i al Vendrell, on van fer un tercer castell molt realista o conservador, sobretot pensant en la seva conveniència per damunt d’altres qüestions.
Això els ha fet estalviar algun accident en forma de caiguda no prevista volent forçar sempre la màquina, quan de vegades no cal assumir determinats riscos.
Van començar amb un sensacional 3 de 9f., sense cap mena de problema, dels millors que els hi he vist mai, i que no fa més que reafirmar l’encert amb el canvi d’estil del castell, des de que el van alleugerir baixant alguns castellers de pis.
Alleugerir aquest castell, que a priori es podria entendre com una possible debilitació del mateix, els ha donat un resultat molt més eficient que amb l’anterior configuració. Al tenir terços més lleugers, molt més lleugers, permet que el nucli del folre doni un millor mida al castell, que les mans el puguin aguantar millor, i permet que els terços puguin treballar molt més còmodes. En fi, un encert total, un molt bon punt de partida per mirar la possibilitat de fer créixer el castell pel proper concurs, o també de donar-li forma de 3 per sota. Encara que per això queda molt, poden passar moltes coses, i ja en parlarem quan arribi el moment.
Amb el 3 descarregat sense ni tan sols suar, sense cap tipus de desgast, els deixava amb totes les opcions posades en el 5 de 9. Dos peus desmuntats feien engolir saliva a més d’un, els dubtes començaven a planejar en l’ambient, però quan la feina està ben feta els resultats han d’arribar, i és en aquests moments difícils i límits quan això es demostra. El castell va tirar amunt amb determinació, i en la pujada els terços no van haver de treballar més del que toca en un 5 de 9. Cap d’ells va perdre la posició, el folre mantenia unes mides més que correctes, d’aquesta manera el tronc i la canalla tenien l’última paraula. Amb l’entrada dels dosos el castell no es va parar, i per un moment creia que ens quedaríem un cop més sense veure descarregar el 5 de 9. Però de manera poc habitual, el castell el van parar però més tard del compte, amb els acotxadors ja col·locats i l’enxaneta començant la carregada. És en aquests moments quan s’aprecia el castell amb el seu màxim esplendor, quiet, imponent, amb un lleuger bellugueig, com si fos un ball, i on sembla que fins i tot el temps s’atura. Superada ja l’aleta i el conseqüent esclat de la plaça, a la baixada tocava patir-lo com no s’havia fet en la pujada. Així com la pujada es va fer gràcies a l’assaig i la feina ben feta, a la baixada tocava posar-li fe i coratge per treure totes les forces existents. De reserves encara n’hi havia gràcies a la treva que el castell havia donat amb tota la canalla a dalt, així que en una demostració de convenciment, el 5 de 9 es va descarregar en una seqüència que la Vella no vivia a la plaça del Blat des del 1997. Gran moment!
No volien afluixar en tercera ronda provant el 4 de 9 sense folre. El castell va caure de manera inesperada, molt abans del que ”tocaria”. La concentració dels terços, es va veure pertorbada per la tardança en la pujada de l’acotxador, i és que de vegades pels castellers que tenen responsabilitats, la feina s’acumula i en castells límits, això es paga molt car.
Van demostrar la seva bona forma descarregant el 4 de 9f. en la repetició, de manera còmoda i eficient, un castell que després de tot el que portaven, es podria haver complicat, però no va ser així, i van tancar així una gran actuació i un molt bon any a la colla Vella. Tal i com va dir el seu cap de colla, que sigui un punt i seguit per l’any vinent, no un punt i apart.
Colla Joves
A la Joves, la situació viscuda al llarg de l’any els portava a aspirar a la tripleta i a descarregar algun castell de 9, per no deixar en blanc aquesta casella. Van començar amb el 4 de 9f. castell que a priori presentava més possibilitats, tot i que durant anys ha estat el castell que més els hi ha costat fer. Crec que va ser el 2009, que fins i tot no van arribar a fer-ne cap. Si hi ha algun estadista a la sala de lectors i ho vol confirmar…
El 4 de 9 no va portar excessius problemes, amb un folre molt sòlid, no tenia una mida perfecta, però suficient perquè el tronc i la canalla poguessin fer la feina amb comoditat. El 4 ja té aquestes coses, que en anys en que no s’està fi, és soluciona abans el 4 de 9 que no pas el 3. Principal objectiu assolit, un pes de sobre liquidat amb força comoditat, totes les opcions a punt per anar cap als castells més complicats.
El 3 de 9f. va ser l’escollit per continuar amb la seqüència de la Joves, 25 anys després de descarregar-lo per primera vegada. A la segona va tirar amunt d’una manera molt semblant al 4, que no semblava perfecte, però si prou estable perquè el tronc pogués treballar-lo bé. El castell ràpidament se’ls hi obre des de folre i terços en excés, situació que provoca que en el moment d’abocar el pit per intentar mantenir la mida a baix, els pisos alts cada cop estiguin més tancats amb una forma totalment piramidal. Quan semblava que per dalt ho podrien arribar a controlar, just en el moment de l’aleta, el castell es trenca per baix a nivell de terços que ja estaven oberts sobrepassant el seu límit. Hi va haver poca lluita en aquest castell, perquè hem vist a la Joves salvar castells com aquest 3, que en el moment de la carregada estava molt més castigat del que ho estava aquest, però l’estat de forma i d’ànims de la colla és el que és, i en aquests moment això es nota.
Havia passat alguna vegada des d’aquell 86 del que parlàvem, que la Joves acabés una temporada sense descarregar el 3 de 9f?
En la tercera ronda, les poques opcions amb el 5 de 8, sobretot després de la caiguda del 3 els va portar cap el 2 de 8f. De la mateixa manera com han fet al llarg de l’any, una important millora en el folre, i molta experiència al tronc va permetre descarregar el 2 sense cap angúnia.
En definitiva, una actuació molt en la línia del que ha estat la Joves al llarg de tota aquesta temporada, sense acabar de definir les coses amb la contundència esperada en ells. Els hi queda un hivern per parlar i reflexionar, i que des de la colla sàpiguen tocar les tecles adequades perquè no es tornin a trobar en la situació d’aquest 2011.
En l’estat final de les dues colles, diríem que la Vella se’n pot anar tranquil·la de vacances perquè al llarg del curs casteller ha fet tots els deures, i treu molt bona nota. En canvi la Joves, al no complir els objectius i acabar l’any amb feina / deures pendents, haurà de passar els mesos de descans treballant per trobar bones i millors solucions de cara al 2012.
2011-10-23 Valls, Fira de Santa Úrsula
| Colles | Punts | Actuació | |
|---|---|---|---|
| J. Valls | 4de9f, 3de9f(c), 2de8f, Pde5, Pde5 | |
| V. Valls | 3de9f, 5de9f, 4de9sf(i), 4de9f, Pde6, Pde5, Pde5, Pde5, Pde5, Pde5 |
Bonus track: Tot i que ja han passat un mes, deixeu-me fer una aclucada d’ullet a la tripleta que vam fer els Xiquets de Tarragona la passada Santa Tecla.
La tripleta màgica matalassera.
…uf…com explicar-ho… Fa uns dies, un bon amic que de castells no en sap gairebé res, em preguntava sobre què era això tant important que havíem fet el dia de Santa Tecla, i jo intentava explicar-li el sentiment que teníem per haver fet aquesta tripleta.
Un cop aconseguit un objectiu, si fa molts anys que vas al darrera intentant-ho, el sentiment podria ser de: ”per fi ho hem aconseguit!”. Un símil casteller podria ser quan Vilafranca va descarregar la primera torre de 9 el 1995 després de 12 o 13 intents.
Una altra manera podria ser de bogeria total davant d’un super repte, sigui del nivell que sigui, i que a més encara té camí per recórrer, i que a priori, semblava bastant assumible per la colla en qüestió. Amb un ”yeah!” com a crit de guerra. Un altre exemple que trobo similar, seria per exemple, la celebració del 7 de 7 que van descarregar els Nois de la Torre en el passat concurs7.
La manera com amb els meus companys de colla més íntims ho vam viure, i jo intentava explicar, va ser amb un: ”ho hem fet!” amb el cap aixecat mirant al cel, i els ulls mig tancats i ja llagrimosos. Intentant adjectivar-ho, una barreja de: increïble, incrèdul, brutal, humil, emocionant, solvent, lluitat, patit i també recordant uns quants deserts travessats, tot alhora, però sobretot, feliç! Doncs així és com li intentava explicar al meu amic el que representava per mi haver fet aquesta tripleta màgica, amb aquest: ”ho hem fet!”
Fins fa ben poc, tot i anar revalidant el castell de 9 cada any, veia força difícil tenir el potencial suficient per fer tots aquests castells en la mateixa actuació. Tot i això, ja des de sant Magí cap aquí, començava a creure que teníem els fonaments sòlids, i suficient, justet però suficient potencial per aconseguir-ho, tot i que la prudència, amb el record dels fracassos ja viscuts, em / ens feia tocar a tots de peus a terra.
La feina i el treball acaba sortint, però com ja he dit en algun altre post de per aquí, la feina, a més de fer-la, s’ha de fer ben feta, perquè totes les colles en fan de feina, i no totes arriben allà on volen, així que amb fer-la no n’hi ha prou, s’ha de fer, i a més a més, ben feta.
Amb tot això, i com a simple casteller, deixeu-me donar les gràcies a tots els que en algun moment o altre han ajudat a que la colla tirés endavant per poder arribar fins aquí. Als matalassers de veritat!
