L’agost, abans d’encarar uns últims dies apassionants, ens deixa coses interessants per comentar, que ja m’agradaria haver-ho fet abans, però entre assajos i programes, costa trobar un forat per escriure-ho.
El més recent, que ha estat Sant Magí, ens deixa a les dues colles grans de Tarragona en una situació immillorable per encarar el setembre i arribar a les actuacions culminants de Santa Tecla, amb totes les opcions de castells superiors ben obertes.
La Jove ja porta tot l’any ensenyant que en la majoria d’actuacions està al nivell de les colles que ja tenen el títol de la gamma extra, encara que a ells encara els hi queda confirmar aquest pas, que no és poc. El que està clar és que tota la feina necessària per assolir el repte està i estarà feta, per tant, tenen totes les portes obertes. Seria lògic que de l’intent de 5 de 9f. de l’any passat n’hagin extret conclusions per no tornar a cometre els mateixos errors, i aquests puguin quedar resolts en els assajos que resten. El que em sembla clar, i independentment que assoleixen aquest títol o no, és que la Jove pot estar a l’alçada de qualsevol en totes les actuacions en que actuïn enguany, i té la capacitat per plantar els millors castells que es puguin veure en cada plaá on siguin.
Els Xiquets hem trencat el nostre sostre particular aquest Sant Magí, però després de 4 Magins consecutius amb castell de 9, els altres anys no hem pogut acabar-ho de confirmar per Santa Tecla per diferents raons. Caigudes, lesions, etc… i esperem que aquest any la patrona sigui tant esplèndida com ho ha estat el patró. El que també ha quedat clar és que fer tants castells de 8, i amb tantes rotacions, no assegura res, però si que ajuda molt a fer aquests passos endavant amb més solvència i seguretat. Una altra cosa que sempre es diu, i en la que no hi crec gaire, és en el fet d’estrenar castells el mateix dia. Si els castells estan ben assajats, això no ha de representar cap més problema que escollir-los bé en l’ordre per portar-los a plaça. I fins i tot quan les coses no surten segons el previst, com va ser el cas dels Xiquets, també hi ha possibilitats d’èxit si la feina a l’assaig ha estat bona. A veure si es podem consolidar aquests castells, que no és poc, la dinàmica positiva segueix i la gent acompanya, les proves ja fetes de 4 de 9f. i les que s’han de fer, fan preveure una Santa Tecla d’allò més emocionant.
Això també provocarà que les colles convidades a la diada del primer diumenge de festes, sobretot les vallenques, ja que considero que els de Vilafranca juguen en una altra lliga, hagin de prendre’s més seriosament que mai aquesta actuació si no volen veure’s superades per les colles locals, a priori en un nivell inferior. Evidentment faltarà veure com superen aquests propers dies, per saber l’estat d’ànim i de forma amb que poden encarar el setembre. Pel que s’ha vist fins ara, la Vella sembla estar en un nivell molt correcte, complint amb el nivell que d’ella s’espera en la majoria d’ocasions. En diferent situació es troba la Joves, que perd pistonada de manera exagerada fora de Sant Fèlix i Santa Úrsula. Si volen tenir un calendari d’actuacions millor que el que tenen fins ara, passa per mantenir les oportunitats que se’ls hi presenten, com pot ser aquesta de Tarragona, perquè les que han tingut fins ara les han desaprofitat.
El cas dels vilafranquins, que com deia abans mengen apart, tinc ganes especialment de veure el possible intent de 2 de 9 sense manilles del dia 30. Després del 2 de 8 descarregat de Tots Sants, potser estem davant d’una ocasió qui sap si única de poder veure aquest castell descarregat. En cap cas desmereixo la resta de castells, però ara mateix ha quedat demostrat que la gent per descarregar aquest castell hi és, i no sabem si en propers temps es trobarà la mateixa combinació de tot plegat per tornar a poder veure aquest castell amb possibilitats reals. Només em queda el dubte de si un castell com aquest, notarà el desgast de tants dies seguits fent castells, i a més venint del viatge indi, però bé, si la planificació d’assaig ha estat bona, espero que aquesta preparació no se n’hagi ressentit.
De les resta d’actualitat, destaco el bona paper d’algunes colles més petites, com són els de Guissona amb el 2 de 7, tot i que revisant la seva trajectòria i reconeixent que els he vist poc o gens, no dubtava gaire que en quan fessin el salt, se’n sortirien bé.
Bé també pels de Gràcia amb el 2 de 8f. carregat, i millor encara per descarregar el 3 de 8 per primera vegada aquest any després del gran objectiu folrat, fet que podria haver fet distreure l’atenció sobre el 3. Això és el que veritablement demostra que el pas esta ben fet Amb aquests assoliments també s’obre un altre escenari casteller a Barcelona, perquè de moment estan per sobre de Barcelona i de Sants, obrint un altre front a la ja de per si difícil diada del diumenge de la Mercè. Enguany a més, hi ha l’afegit que aquesta actuació, deu caure just l’endemà de la Mercè de les colles locals, amb la qual cosa, aquesta tensió per ser la millor colla de Barcelona, agafa més interès.
Una altra nota positiva per Nois de la Torre i Castellers d’Altafulla, fent castells de 7 de gamma alta amb freqüència, i sense haver d’esperar a les actuacions més importants de l’any per fer-los.
Em va agradar el 4 de 8 dels Moixiganguers d’Igualada, que tot i haver patit importants baixes al tronc de gent que ha canviat de colla, van fer un 4 de 8 molt jove, ben compensat, i que amb una mica mes de nervi i experiència tornaran a descarregar.
Bé, en fi, que aquests propers dies seran apassionants, passi el que passi, i independentment dels resultats, perquè en els castells hi ha moltes coses que no es poden comptar, que no es poden sumar, que només es poden experimentar, notar, sentir…
*imatge destacada usuari calafellvalo flickr
