Podríem estar donant moltes voltes als castells de Santa Úrsula. Podríem estar hores i hores de tertúlia felicitant i elogiant a les colles de Valls pel seu esperit competitiu i repassant els vídeos per admirar el domini del 5 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i pilar o el pilar de 8 amb folre i manilles. Podríem analitzar i teoritzar perquè la Vella torna a ensopegar amb el castell de 10 a la plaça del Blat, què va faltar per descarregar els 4 de 9 sense folre de les dues colles, com s’ho fa la Joves per tenir el domini del 5 de 9 amb folre, que l’estadística demostra que ara mateix és un castell a l’abast només de dues colles… I que si 2 de 8 sense folre…
La diada castellera de Santa Úrsula sempre deixa moltes sensacions castelleres, però a mi em va agradar especialment el moment final, els crits dels uns i els altres. Ja vam tenir un tastet en aquell Sant Joan remullat que presagiava una gran temporada. La identificació amb uns colors i un escut. L’orgull de ser de la Vella i de la Joves. Rivalitat, però cordialitat. Tensió i concentració durant la diada, però fair-play al final. Hem après del passat. Xiquets de Valls en estat pur refermant que viure una actuació castellera a la plaça del Blat és alguna cosa més. És veure castells com en centenars de places de Catalunya, però allí hi ha un ambient únic i irrepetible. No parlem de ser millors o ser pitjors, parlem de fer-ho diferent. I si estàs llegint això i no has viscut mai Santa Úrsula a la plaça del Blat no pots arribar a entendre-ho. Tot casteller o aficionat sense camisa, com a mínim una vegada a la seva vida, ha de viure aquesta diada, per entendre que a Valls els castells són una mena de religió.
Insisteixo, no vol dir que les colles de Valls són millors o que la resta de colles del món casteller no ho saben viure, sino senzillament que els castells a Valls transmeten una intensitat única. Són dignes d’amirar els Castellers de Vilafranca pel seu domini de les estructures, pel seu poder de convocatòria o per mantenir el nivell com ho estan fent; són envejables els castells dels Minyons de Terrassa, que des de la discreció, el treball humil i silenciós i la capacitat de treball planten amb solvència el 3 de 10 amb folre i manilles a 100 quilòmetres de casa. O la Jove de Tarragona que ha progressat d’una manera extraordinària amb una ambició a la que no ens tenia acostumats. Han cregut, han treballat i han recollit fruïts després de patir moments duríssims les últimes dues dècades.
De tot el que vam viure el 26 d’octubre de 2014 només em va saber greu una cosa: haver de triar. Valls o Girona. Està clar que el món casteller ha crescut d’una manera espectacular i és inevitable haver de triar, però hi ha jornades que no s’haurien de triar. Perquè estic convençut que a moltíssima gent els hagués agradat estar a Girona ovacionant als Minyons, de la mateixa manera que va estar a Valls disfrutant amb la Vella i la Joves.
2014-10-26 Valls, Fira de Santa Úrsula
| Colles | Punts | Actuació | |
|---|---|---|---|
| J. Valls | 5de9f, 4de9sf(c), 2de8sf(i), 3de9f, Pde5 | |
| V. Valls | 4de9fa, 3de10fm(i), 3de10fm(i), 4de9sf(c), Pde8fm, Pde5, Pde5cam, Pde5 |
