Els periodistes vivim tant en el relat de l’actualitat que quan hem de fer història, a vegades, ens falla la memòria. I quan els periodistes opinem o fem cròniques intencionades, no només tenim l’obligació del contrast sinó que no ens poden fallar les dades. L’opinió sempre és lliure (i per tan discutible), però la informació (les dades) són sagrades i no es discuteixen, o són certes o són falses.
I en aquells primers anys, es va crear una mena de “lobby” Nens-Joves de Valls-Bordegassos que es reclamava innovador i progressista i que fonamentalment anava contra un suposat “eix” Vella de Valls-Vilafranca-Sitges. El dia que els Nens celebraven el seus 50 anys (15 d’octubre del 76) jo en complia 20 i al mig de la festassa dels vermells a la Plaça Vella, els meus amics vendrellencs van voler afegir la celebració del meu aniversari, omplint-me de regals.
Tota aquesta “batalleta” ve a compte per confessar que jo vaig ser descaradament vendrellista en la pugna Nens-Vella dels inicis dels 70. I potser per això, quan feia referència als Nens en un article anterior d’aquest Bloc, els batejava com “els amos de la represa de finals dels 60” ; i a més deia erròniament que portaven a Vilanova torres de vuit i pilars de set. No, els Nens a Vilanova hi feien quatres de vuit, torres de set i pilars de sis (que déu ni do!) però res més. Bé, al menys alguns, perquè en Guillem Bartolí em rectifica -és més vell però té més bona memòria que jo- i m’aclareix: “En tota la història dels Nens del Vendrell a Vilanova, hi han descarregat un pilar de sis l’any 1971 i un quatre de vuit tant sols carregat l’any 1953”. Per tant el plural ha de ser singular. I recomano que us llegiu el comentari de’n Bartolí aquí sota, ple -insisteixo- de bona memòria, passió i saviesa.
En tot cas, els Nens d’aquells moments van fer el primer pilar de 7 amb folre descarregat (1969), van recuperar el 3 de 8 descarregat (1969) 18 anys desprérs d’haver fet també ells el primer del segle (1951), van carregar dos pilars de 7 més (1970 i 1972) i van fer 4 torres de vuit amb folre descarregades i un parell més de carregades (entre 1970 i 1974), l’última al 75 aniversari del Barça al Camp Nou amb el suport d’un bon nombre de bordegassos. A més, van guanyar tots els “Anxanetes de Plata” de Vilafranca (del 68 al 71), el Concurs de Tarragona del 70 i van superar l’actuació guanyadora del Concurs del 72 (al que no van voler assistir) amb una actuació posterior, carregada de revanxisme anti-Vella i que va tenir la complicitat dels Joves i dels Bordegassos.
És per tot això, sense consultar estadístiques ni comparar amb altres époques, que jo afirmava que els Nens “van ser els amos” en la represa castellera del pas dels 60 als 70.
Però en aquesta represa hi havia dos màxims protagonistes, els Nens i la Vella, i la guerra per la primacia era tan furibunda que encara és viva quasi 40 anys després. Per això el meu article no va agradar gaire a alguns amics vallencs i un, en Guillem Bartolí, em va rectificar saviament la dada: “a Vilanova els Nens no hi feien pilars de set”, però –com ell sap- no em farà rectificar l’opinió (que és lliure), sobretot una opinió no d’ara sinó de fa tants anys.
Els Nens –al menys per a mi- eren “els amos” d’aquell moment i està clar que la Vella els responia, perquè ho havien sigut i ho van tornar a ser en molts altres moments. I és més evident encara que la trajectòria de la Vella al llarg de la història ha estat més crucial i més brillant que la dels pobres Nens del Vendrell, que han tingut més penes que glòries en els seus 80 anys acabats de complir.
La Vella és un referent permanent de dos segles de castells i una realitat puntera que es manté avui en la primera línia. I s’hi ha mantingut sempre encara que, en determinats moments, com en els inicis dels 70 o en les darreres temporades, altres colles guanyin concursos o s’enduguin el lideratge.
L’error en una dada o rememorar la meva opinió juvenil han servit per adonar-me’n novament de quanta saviesa pots trobar-te a peu de plaça, quan castellers tan històrics i tan vitals com en Guillem Bartolí o alguns dels vells Nens -que també vaig trobar-me diumenge a Llorenç del Penedès- obren l’enciclopèdia de la història per repassar amb passió dades, fites i polèmiques.
Comentaris – 2
-
Gràcies Bartolí per la teva aportació. He afegit les correccions a l’article original i a més he recomanat que es llegeixi el teu escrit, farcit de dades interessant. I jo insisteixo, la història de la Vella està plagada d’èxits i també en els anys 60-70, però jo en aquella època en que acabava de descobrir els castells anava descaradament a favor dels del Vendrell. I, encara ara, penso que els seus èxits van ser el gran revulsiu del que es va considerar com la represa castellera, evidentment amb la Vella al costat, al darrera o al davant, segons cada moment, com bé assenyales en el teu article. Una abraçada Guillem.
-
Guillem Bartolí Balañà
Referent al bloc del 29 de juliol “Vilanova de nou al cor”, pocs dies després vàrem tenir una conversa on et recriminava algunes afirmacions ja que no és veritat que els Nens del Vendrell haguessin fet mai a Vilanova “torres de vuit i pilars de set”, i era molt exagerat dir que “eren els amos de la represa de finals dels 60”. Molt amablement vas acceptar la teva equivocació i em vas assegurar que ho rectificaries. També em vas dir però, que l’opinió és lliure i contraposada i per tant, tenies la teva encara que diferís de la meva. Això si, vas acceptar que la informació (les dades) són sagrades i no es discuteixen, o són certes o són falses.
El mateix dia de la xerrada a la nit ja havies escrit aquest bloc on dius: “Deia erròniament que portaven a Vilanova torres de vuit i pilars de set. No, els Nens a Vilanova hi feien quatres de vuit, torres de set i pilars de sis (que déu ni do!) però res més”. No Xavier, et torna a trair altre vegada el cor i/o els sentiments “vendrellista” (són afirmacions teves), però al no contrastar tampoc les estadístiques et tornes equivocar a favor dels Nens.
Per aferrar-te amb la teva opinió de que “van ser els amos en el pas dels 60 als 70” i per enaltir el domini dels Nens, parles de quatres de vuit i pilars de sis en plural com si n’hi haguéssin fet qui sap quants i això, es fals. En tota la història dels Nens del Vendrell a Vilanova, hi han descarregat un pilar de sis l’any 1971 i un quatre de vuit tant sols carregat l’any 1953. O sigui que tu Xavier, no ni has vist fer mai cap de castell de vuit als Nens a Vilanova. Com que això es informació o sigui (dades) i aquestes no es discuteixen per que o són certes o són falses, no em queda més remei que dir-te que són falses.
A més dones una sèria de dades dels Nens que si bé és veritat que són certes et guardes de contar-ne cap de la Vella no fos cas que els lectors poguessin comparar-les. Dius que van guanyar els quatre concursos de Vilafranca, però amagues que la Colla Vella no va participar en cap d’ells i per tant no hi havia color. Dius que els Nens en una actuació posterior al Vendrell van superar en punts al guanyador (Vilafranca) del concurs de Tarragona del 72 (aquí si que dius que no van voler assistir els Nens ), però tampoc dius que l’any 1969 per santa Úrsula la Vella va fer una actuació molt superior que els Nens a l’anxaneta de Plata del mateix any.
I la recuperació dels folres que, si bé es veritat que els Nens van ser els primers en descarregar-ne no és menys cert que fou la Colla Vella qui primer el dugué a plaça. Encara recordo el mateix Jan per santa Úrsula de 1969 a la plaça del Blat que digué “vinc a veure com es fan aquests folres” Aquell dia la Colla Vella, va descarregar el 3/8, va carregar el 5/8 i pilar de 6, i va intentar el 2/8 f.
L’opinió sempre es lliure (i per tant discutible), però la realitat és que aquells anys de finals dels 60 i principis dels 70 del segle passat, la Vella i els Nens o els Nens i la Vella rivalitzaven per ser els millors i cadascuna amb les seves prioritats, van aixecar el nivell casteller que feia uns anys estava bastant deteriorat.
Per acabar Xavier, només dir-te que no és la meva intenció reobrir batalletes de quaranta anys enrera, simplement contrastar alguns dels teus arguments per contradir l’opinió que tens – que és lliure – però que no tot si val per enaltir uns en detriment dels altres.
