Valls es considera el bressol dels castells. Per als de fora, aquesta frase només és un eslògan publicitari rarament qüestionat[1], però per als vallencs és una axioma indiscutible. I ho defensen amb tota mena d’arguments: Si al segle IV es feien castells al circ de Tarragona, els acròbates eren vallencs; a l’edat mitjana es feien castells a Valls, tot i que no en quedi cap notícia; si els castells venen del ball de titans, la notícia més antiga és vallenca; però si venen del ball de valencians, la primera notícia també és de Valls; el nom d’aquest ball pot venir dels vestits o del llatí, però mai de València[2].
Quan la relació dels castells amb el ball de valencians ja era una evidència innegable, Joaquim Beseran va formular la teoria segons la qual el seu naixement es va produir a Valls per un trencament, és a dir, que eren una creació exclusivament local: “Pels motius que sigui, a Valls, a finals del segle XVIII, un grup de “valencians” decideix independitzar-se del seu “ball” – el qual continuarà existint – i crear una agrupació que tindrà com a objectiu únic fer castells”.[3]
Aquesta afirmació no té gaire fonament, perquè no hi ha constància de cap ball de valencians de Valls a finals segle XVIII, no ha ha cap motiu que justifiqui aquesta decisió, perquè sabem que els castells es van anomenar “ball de valencians” durant molts anys i perquè el ball de valencians vallenc va desaparèixer totalment[4].
Beseran situa la divisió en dues colles després de 1814: “Segons aquesta hipòtesi, hi hauria una sola colla inicial, la qual es mantindria unida durant uns anys, fins a la guerra del Francès (…)”[5]. Això contrasta amb el que diu Francesc Ballester i Castelló:
“(…) Com dèiem, el febrer de 1801 vingueren a Valls els d’Alcover, i junts amb els del poble feren el pilar de cinc i el de tres que aná davant de la processó.
L’afició arreglà tan profundament, que el 1805 ja es troben a Valls dues colles de castellers: la dels pagesos i la dels menestrals, integrades per treballadors del camp i obrers industrials respectivament.
Dos germans, anomenats Batet (Pep i Salvador), eren l’ánima de la colla dels pagesos, i per raons d’entre ells el Pep se’n passà a la colla dels menestrals i des de llavors són conegudes les colles amb els noms de colla del Pep i colla del Salvador (tots dos eren terços del pilar de cinc).”[6]
I sobta especialment perquè Beseran diu que formula la seva hipòtesi basant-se en aquest autor i en la seva obra: “Els Xiquets de Valls és un treball sorprenentment fidel a la realitat històrica, fins al punt que pures anècdotes explicades en l’obra han resultat ser certes quan s’han investigat. (…)”[7]
Joan Climent va escriure una sèrie d’articles [8] sobre Josep Batet, del qual va reunir força documentació històrica, i també va trobar les cites més antigues de les paraules “anchanetas” (1837) i “casteller” (1850), tasca d’un valor inqüestionable. Segons Climent, Josep Batet va inventar els castells després de la guerra del Francès:
“En Josep Batet Llobera (a) Casteller, als 19 anys, en aquelles èpoques ja era un xicot adult, experimentat i entusiasmat pels castells perquè ja els coneixia i ja havia vist aquells sostres de gent amuntegats per altres grups de valencians no vallencs. Amb ganes de fer-los més alts hauria tingut la idea de modificar aquells pisos de gent per tal de fer més alt el castell. (…)” [9] Segons el que es desprèn del text de Ballester, el Salvador i el Josep Batet no només havien vist les construccions que feien els d’Alcover, sinó que possiblement hi havia pujat.
El castell es diferencia de la torre perquè té un nombre constant de castellers per pis [10], però podem afirmar que no es va inventar en aquest moment, perquè ja el trobem citat a l’Arboç l’any 1770[11], a Vilafranca i a Reus el 1786 i a Ulldemolins el 1787[12]. També el fa el grup de danses de Peníscola, de manera que podria ser una construcció tradicional d’algunes muixerangues valencianes.
L’article més recent sobre aquesta teoria és de Jaume Grau i, basant-se en l’anterior treball, va una mica més enllà. Per exemple, Climent diu que Jaume Batet, pare del Pep i del Salvador, era conegut com “de las Anchanetas” perquè “(…) seria el primer vallenc que portaria els seus fills a fer castells;”[13]. Jaume Grau afirma: “Una nomenclatura “de las Anxanetas” que situa elements castellers a Valls ja al segle XVIII.”[14]Observeu, però, que el renom és “de las enxanetas”, no pas “enxaneta” i no el trobem escrit fins al 1837.
Un altre exemple: Climent creu que les colles castelleres van sortir dels partits polítics: “(…) Els partits polítics encara agafarien més força. Cada vallenc defensava i defenerà els seu preferit pels seus ideals. D’aquests partits en sorgirà la branca castellera integrada pels seus simpatitzants. (…)”[15] En la mateixa línia, Climent diu que la Muixerra “era constituida per botiflers lligats a l’ocupació borbònica; els mateixos que havien prohibit els castells a Vilafranca el 1786 i que posteriorment ho farien a Valls el 1819”. Malgrat que poguéssin compartir algunes idees polítiques, els pagesos no tenien autoritat i la gent no acostuma a prohibir les aficions que practica. Sembla evident que el senyors Climent i Grau han barrejat massa els castells amb la política.
Climent també afirma que els Muxerristes “no entren en rivalitat amb els Roseristes de manera punyent fins el 1850 aproximadament”, malgrat que les cròniques expliquen que els primers castells de 8 es van fer l’any 1819. Just l’endemà d’aquesta fita van ser trobats morts dos pagesos anomenats Joan Bofarull i Jaume Moncunill. “(…) La justícia i el parlar del poble culparen la mort violenta a unes disputes que s’havien produït, a la plaça del Blat, entre les dues colles de castellers.”[16]Segons l’opinió de Beseran, els castells van ser prohibits a Valls fins al 1834[17], però tot i axí, l’any 1827 el Salvador Batet, germà del Josep, va anar a la presó per haver ferit d’un tret a un tal Esteve Casas, l’any 1827, en una disputa política o castellera[18].
La conclusió final de l’article de Jaume Grau (i el seu objectiu bàsic) és que la Colla Joves és més vella que la Vella, argumentant que aquesta nomenclatura es refereix a les seves idees polítiques. Però les colles no van rebre aquests noms fins al 1875: “Quan la segona guerra civil, quedà dissolta la colla de “ La Roser” donant tan sols alguna fe de vida la colla de “ La Muixerra”, emperò després de la guerra va reorganitzar-se “ La Roser” anomenant-la “Colla Nova”, coneixent-se l’altra per Colla Vella (…)”[19]
La teoria segons la qual els castells van ser inventats a Valls per una colla o casteller concret no ens ha convençut, sinó que continuem pensant, com s’havia fet fins ara[20], que el pas del ball de valencians als castells es va produir per la rivalitat entre els dos grups de balladors que hi havia a Valls. I hi podem afegir que aquesta rivalitat continua ben viva, tan a la plaça com en els estudis històrics, cosa que de vegades els fa perdre objectivitat.
Publicat al diari El Punt del dia 26-10-2007
[1] Palomar (1990) “El ball de valencians a Reus al segle XVIII” p. 17 aCarrutxa X; Bertran(1997) El Ball de Valencians: De la dansa a les torres Tarragona, Ajuntament, p 12; Ferrando i Arroyo (2001) “L’Arboç, 1770: l’Atapuerca del fet casteller penedesenc” p 18- 20 aFoc Nou 66, octubre. Publicat també a L’Esperidió 68, gener-abril 2002, p 13-15 [2] Morera (1909) “Provincia de Tarragona” a Carreras Candi Geografia General de Catalunya, Barcelona, Martin, p 796; Bové (1926) El Penedès: Folklore dels balls, danses i comparses populars Vilafranca, Vilatana (Reedició de 1990) p 14; Blasi (1934) Els castells dels Xiquets de Valls Valls: Cossetània, l’Aixecador 1, 3 ed. (1997) p 16; Anònim Els Xiquets de Valls: Estudi històric i etnogràfic dels castells Treball inèdit conservat a la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya; Amades (1934) Els Xiquets de Valls Tarragona, el Mèdol (ed facsímil de 2001); Vives (1948) “Origen primo de los castells dels Xiquets de Valls” a Cultura, Valls; Flamissell (1959) “Ball de Valencians” a Reus: Semanario de la Ciudad (8 d’agost) p 7; Català (1979-1981) Món Casteller Barcelona, Rafael Dalmau vol I p 13-81; Anglès i Palomar (1991) Petita guia de la festa major de Reus Reus, Carrutxa i Ajuntament p 35-36 [3] Beseran (1994) “El naixement de les colles castelleres (una hipòtesi a partir d’Els Xiquets de Valls, de F. Ballester” a Cultura. Valls, AAEET, p 33 [4] Anònim, op cit p 58 [5] Beseran op cit p 32 [6] Ballester (1920) “Els Xiquets de Valls” a La Crónica de Valls copiat de Quaderns d’Estudi de la Mancomunitat de Catalunya, també Català op cit vol Ip 74; Miralles (1981) Fem Pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble. Barcelona, Diàfora, p 19 [7] Beseran op cit p 31 [8] Climent (2006) “Josep Batet Llobera (a) Casteller: L’artífex de la colla dels menestrals?” a El Pati, Valls, 17 de febrer a 23 de juny [9] Climent op cit, 21 d’abril [10] Bofarull (2007) L’origen dels Castells: anàlisi tècnica i històrica, Valls, Cossetània p 108 [11] Morant (1967) Història dels Castells: Tarragona, camp tarragoní i el Penedès, Tarragona, l’autor p 54; Català op cit vol I p 58; Ferrando (1991) Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926. El Vendrell, Ajuntament, p 16-17; Bertranop cit p 12; Ferrando i Arroyo op cit [12] Sabaté (1989) “Notícia del nostre desaparegut Ball de Valencians” a El Figarot 8-9 Vilafranca, Castellers de Vilafranca;Bertran op cit p 7; Català (1999) “Als orígens dels castells” a Cultura 596, Valls AAETT p 36. Les notícies de Reus i Ulldemolins van ser trobades per Carrutxa i publicades a Bofarull op cit 131-132. [13] Climent op cit, 31 de març [14]Grau (2007) “Familia Batet: La Nova i La Vella” a http://blogs.webcasteller.com, 25 de maig [15] Climent op cit, 13 d’abril [16] Alentorn (1931) “Castells i castellers” (pgs. 58-61) a Valls Documental Valls, Ajuntament, Català op cit vol I p 77, Cultura II època, núm 21, novembre de 1946, pgs 6-7; Vives op cit; [17] Beseran (1994a) “Valls: quinze anys sense castells” pgs 34- 35 aCultura núm 536 [18] Ventura i Solé, Daniel (1979) Notícia sobre els castells humans de les terres catalanes Valls, Ed no venal, p 79. Copiat a p 25-29 Cultura Valls, núm 390, setembre de 1980; Català op cit vol I p 78 [19] Bové op cit p 114 [20] Vegeu per exemple Bové op cit 114; Bertran op cit; Capmany (1931) “El baile y la danza” vol. II, a Carreras Candi (1931 -1933) Folklore y costumbres de España, Barcelona, Alberto Martín p 396-397; Català op cit; Amades op cit Valls es considera el bressol dels castells. Per als de fora, aquesta frase només és un eslògan publicitari rarament qüestionat[1], però per als vallencs és una axioma indiscutible. I ho defensen amb tota mena d’arguments: Si al segle IV es feien castells al circ de Tarragona, els acròbates eren vallencs; a l’edat mitjana es feien castells a Valls, tot i que no en quedi cap notícia; si els castells venen del ball de titans, la notícia més antiga és vallenca; però si venen del ball de valencians, la primera notícia també és de Valls; el nom d’aquest ball pot venir dels vestits o del llatí, però mai de València[2].Quan la relació dels castells amb el ball de valencians ja era una evidència innegable, Joaquim Beseran va formular la teoria segons la qual el seu naixement es va produir a Valls per un trencament, és a dir, que eren una creació exclusivament local: “Pels motius que sigui, a Valls, a finals del segle XVIII, un grup de “valencians” decideix independitzar-se del seu “ball” – el qual continuarà existint – i crear una agrupació que tindrà com a objectiu únic fer castells”.[3]
Aquesta afirmació no té gaire fonament, perquè no hi ha constància de cap ball de valencians de Valls a finals segle XVIII, no ha ha cap motiu que justifiqui aquesta decisió, perquè sabem que els castells es van anomenar “ball de valencians” durant molts anys i perquè el ball de valencians vallenc va desaparèixer totalment[4].
Beseran situa la divisió en dues colles després de 1814: “Segons aquesta hipòtesi, hi hauria una sola colla inicial, la qual es mantindria unida durant uns anys, fins a la guerra del Francès (…)”[5]. Això contrasta amb el que diu Francesc Ballester i Castelló:
“(…) Com dèiem, el febrer de 1801 vingueren a Valls els d’Alcover, i junts amb els del poble feren el pilar de cinc i el de tres que aná davant de la processó.
L’afició arreglà tan profundament, que el 1805 ja es troben a Valls dues colles de castellers: la dels pagesos i la dels menestrals, integrades per treballadors del camp i obrers industrials respectivament.
Dos germans, anomenats Batet (Pep i Salvador), eren l’ánima de la colla dels pagesos, i per raons d’entre ells el Pep se’n passà a la colla dels menestrals i des de llavors són conegudes les colles amb els noms de colla del Pep i colla del Salvador (tots dos eren terços del pilar de cinc).”[6]
I sobta especialment perquè Beseran diu que formula la seva hipòtesi basant-se en aquest autor i en la seva obra: “Els Xiquets de Valls és un treball sorprenentment fidel a la realitat històrica, fins al punt que pures anècdotes explicades en l’obra han resultat ser certes quan s’han investigat. (…)”[7]
Joan Climent va escriure una sèrie d’articles[8]sobre Josep Batet, del qual va reunir força documentació històrica, i també va trobar les cites més antigues de les paraules “anchanetas” (1837) i “casteller” (1850), tasca d’un valor inqüestionable. Segons Climent, Josep Batet va inventar els castells després de la guerra del Francès:
“En Josep Batet Llobera (a) Casteller, als 19 anys, en aquelles èpoques ja era un xicot adult, experimentat i entusiasmat pels castells perquè ja els coneixia i ja havia vist aquells sostres de gent amuntegats per altres grups de valencians no vallencs. Amb ganes de fer-los més alts hauria tingut la idea de modificar aquells pisos de gent per tal de fer més alt el castell. (…)”[9]Segons el que es desprèn del text de Ballester, el Salvador i el Josep Batet no només havien vist les construccions que feien els d’Alcover, sinó que possiblement hi havia pujat.
El castell es diferencia de la torre perquè té un nombre constant de castellers per pis[10], però podem afirmar que no es va inventar en aquest moment, perquè ja el trobem citat a l’Arboç l’any 1770[11], a Vilafranca i a Reus el 1786 i a Ulldemolins el 1787[12]. També el fa el grup de danses de Peníscola, de manera que podria ser una construcció tradicional d’algunes muixerangues valencianes.
L’article més recent sobre aquesta teoria és de Jaume Grau i, basant-se en l’anterior treball, va una mica més enllà. Per exemple, Climent diu que Jaume Batet, pare del Pep i del Salvador, era conegut com “de las Anchanetas” perquè “(…) seria el primer vallenc que portaria els seus fills a fer castells;”[13]. Jaume Grau afirma: “Una nomenclatura “de las Anxanetas” que situa elements castellers a Valls ja al segle XVIII.”[14]Observeu, però, que el renom és “de las enxanetas”, no pas “enxaneta” i no el trobem escrit fins al 1837.
Un altre exemple: Climent creu que les colles castelleres van sortir dels partits polítics: “(…) Els partits polítics encara agafarien més força. Cada vallenc defensava i defenerà els seu preferit pels seus ideals. D’aquests partits en sorgirà la branca castellera integrada pels seus simpatitzants. (…)”[15] En la mateixa línia, Climent diu que la Muixerra “era constituida per botiflers lligats a l’ocupació borbònica; els mateixos que havien prohibit els castells a Vilafranca el 1786 i que posteriorment ho farien a Valls el1819”. Malgrat que poguéssin compartir algunes idees polítiques, els pagesos no tenien autoritat i la gent no acostuma a prohibir les aficions que practica. Sembla evident que el senyors Climent i Grau han barrejat massa els castells amb la política.
Climent també afirma que els Muxerristes “no entren en rivalitat amb els Roseristes de manera punyent fins el 1850 aproximadament”, malgrat que les cròniques expliquen que els primers castells de 8 es van fer l’any 1819. Just l’endemà d’aquesta fita van ser trobats morts dos pagesos anomenats Joan Bofarull i Jaume Moncunill. “(…) La justícia i el parlar del poble culparen la mort violenta a unes disputes que s’havien produït, a la plaça del Blat, entre les dues colles de castellers.”[16]Segons l’opinió de Beseran, els castells van ser prohibits a Valls fins al 1834[17], però tot i axí, l’any 1827 el Salvador Batet, germà del Josep, va anar a la presó per haver ferit d’un tret a un tal Esteve Casas, l’any 1827, en una disputa política o castellera[18].
La conclusió final de l’article de Jaume Grau (i el seu objectiu bàsic) és que la Colla Joves és més vella que la Vella, argumentant que aquesta nomenclatura es refereix a les seves idees polítiques. Però les colles no van rebre aquests noms fins al 1875: “Quan la segona guerra civil, quedà dissolta la colla de “ La Roser” donant tan sols alguna fe de vida la colla de “ La Muixerra”, emperò després de la guerra va reorganitzar-se “ La Roser” anomenant-la “Colla Nova”, coneixent-se l’altra per Colla Vella (…)”[19]
La teoria segons la qual els castells van ser inventats a Valls per una colla o casteller concret no ens ha convençut, sinó que continuem pensant, com s’havia fet fins ara[20], que el pas del ball de valencians als castells es va produir per la rivalitat entre els dos grups de balladors que hi havia a Valls. I hi podem afegir que aquesta rivalitat continua ben viva, tan a la plaça com en els estudis històrics, cosa que de vegades els fa perdre objectivitat.
Publicat al diari El Punt del dia 26-10-2007