Francesc Piñas és un d’aquells castellers amb qui pots mantenir una conversa interessant quan te’l trobes a plaça. Hi pots comentar el que està a la vista del Món Casteller, però també qüestions que, sovint, passen desapercebudes. I, com que de castells n’ha vists molts, i ha tingut responsabilitats tècniques en els de la Vella, si te l’escoltes, en pots aprendre. En les quatre o cinc converses que hi tinc cada temporada, en més d’una ocasió, m’ha parlat de la necessitat d’assegurar al màxim l’estabilitat del pom de dalt per evitar despenjaments. Piñas, que passarà a la història castellera, segurament, per ser l’home que va dissenyar, per primera vegada al S.XX, un folre en un castell de nou, defensa que “en el quatre, els castellers del pis inferior al de dosos, un cop tenen al damunt els dos xiquets, els han d’agafar pels turmells. I el que és molt important –insisteix-, en qualsevol castell, els dosos sempre han d’agafar els turmells de l’aixecador”. A la Vella ho fan, i afirma que aquesta és la manera de donar més confiança i seguretat al pom de dalt, i evitar que, quan hi van maldades, acabi saltant. Però reconeix que, quan d’aquest detall n’ha fet proselitisme en d’altres colles, sovint, li han arrufat el nas… M’explica, incrèdul, que un argument tècnic que li han donat per rebatre’l és que, quan el pom de dalt ha de baixar, aleshores, els castellers que subjecten pels turmells s’han de deixar anar per tornar-se a agafar a la camisa del company de pis i, durant un instant, perden capacitat de defensa. En fi, jo no hi he pujat mai a dosos i no n’he portat mai al damunt, però l’argument de Piñas em sembla molt interessant, lògic i a tenir en compte. De fet, a banda de la Colla Vella, ja n’hi ha d’altres que tenen en compte aquests detalls, però no totes. D’aquesta qüestió en vam parlar abastament l’any passat a Valls, coincidint amb la festa “25 anys de castells de 9”, i a la conversa, Piñas, va fer que s’hi afegís Joan Izquierdo “Joan del Bassó”, enxaneta de la Vella després de la Guerra Civil i responsable de canalla quan el 1981 van descarregar el primer quatre de nou. I, Izquierdo, ho va avalar, vehementment, amb la seva experiència. Al Passeig del Born de Barcelona, enguany, amb les colles Vella, Barcelona i els Xicots a plaça, va tornar a sortir aquest tema; i un altre que, per no haver-ne parlat mai amb Piñas, em va cridar més l’atenció. “Aquest juliol –deia-, la Vella el tenim farcit d’actuacions, i tants castells cansen”. Interessant, també…
