Agafeu-vos bé: hi ha crisi econòmica a la societat catalana i la generació del “boom” casteller s’està divorciant; això és bo pels castells!
El periodista del Diari de Tarragona , Xavi Ribera, i jo, estàvem enraonant relaxadament a Badalona el diumenge onze de maig, Diada de Festa Major d’aquella ciutat, amb el Carles Feiner “Negre”, excap de colla dels Minyons de Terrassa, quan, en un moment de la conversa, li engego amb un cert sarcasme al casteller egarenc:
– Carles, ja estic esperant a veure com aquesta crisi econòmica que diuen que hi ha fa disparar l’assistència als assaigs i sortides de les colles…-
I, amb el mateix to, em contesta:
– Espera’t d’aquí… sis mesos i ja ho veuràs! A més –afegeix-, ara hi ha un altre element a tenir en compte. La generació que als anys noranta va engruixir les colles i que, de mica en mica, per culpa dels fills, la feina, la hipoteca o la parella que no es castellera, ha anat retirant-se dels castells, ara va tornant. N’hi ha molts que s’estan divorciant, i les colles castelleres els és un refugi perfecte. Per tres raons: –ens alerta- primera, les colles et solucionen el tema dels fills el cap de setmana que els tens, perquè els organitzen una gran quantitat d’activitats per la seva edat; segona, si estàs malament amb la teva exparella i a aquesta no li agraden els castells, és una bona manera de (…) demostrar-li que tu també hi tens alguna cosa a dir a l’hora de decidir sobre l’educació dels fills; i, tercera, si et trobes sol, les colles són un bon lloc per buscar-hi companyia i lligar.-
La conversa va continuar una estoneta més, amb el mateix to distès, mentre esperàvem a entrevistar el nou cap de colla de la Vella i, recordant jo que el Xavi Ribera m’havia demanat poc abans si aquesta temporada també faria alguna columna pel Diari de Tarragona, com l’any passat amb el Xavi Brotons, li vaig exclamar al periodista tarragoní:
– Osti, això que ens ha dit el Negre té un article!-
I certament que el té.
Ja fa uns quants anys, el Carles Feiner, que és sociòleg, em va explicar en una entrevista a Catalunya Ràdio, llavors més seriosament, que l’afluència a les colles creia que també tenia a veure amb la situació econòmica del país.
– Si les famílies no tenen diners per gastar en lleure –deia-, què millor que les colles castelleres, que et solucionen els caps de setmana amb turisme i activitats de franc. En canvi, quan hi ha prou diners per gastar en viatges, restaurants, teatres, etc., llavors la gent es dispersa i opta per tenir moltes alternatives lúdiques. Fixa’t –afegia-, que després del 1992, va venir una gran crisi econòmica que no es va començar a redreçar fins entrada la segona meitat de la dècada, i aquesta crisi va coincidir amb l’allau de gent que va anar a les colles a fer castells.-
M’imagino que el Carles Feiner, si hagués de defensar en un context més formal aquestes dues teories, la de “La crisi econòmica i els castells” i la d’ “Els divorcis i els castells”, ho hauria de fer recolzant-se en un estudi científic. Però formulades així com ho fa ell, clar i ras en el context d’una plaça castellera, on les converses són intenses pel poc temps que hi ha entre castell i castell, serveixen per fer-la petar alegrement, per exemple, tot esperant Rafel de Xamalí.
(Publicat, en versió reduïda, al Diari de Tarragona, el 23 de maig del 2008)
